Les obres per soterrar les torres del Pinar costaran 4,3 MEUR i hauran d’estar acabades en 5 anys

Més de 50 anys han estat els veïns de la urbanització El Pinar reclamant el soterrament de les línies d’alta tensió que travessen l’avinguda de les Torres i, «per fi», hi ha data límit perquè desapareguin de la seva vista. La directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Marta Morera, va detallar ahir, després de reunir-se amb representants dels ajuntaments de Reus i de Castellvell del Camp i amb veïns del barri, que s’ha concedit un termini màxim de 5 anys per executar les obres. 

El projecte preveu actuar en 1,43 quilòmetres de la línia de 110 kV Reus-Valls i Reus-Seròs i compta amb un pressupost inicial de 4,3 milions d’euros, dels quals la Generalitat de Catalunya finançarà 2,46 milions després d’autoritzar l’ICAEN a concedir una subvenció a l’Ajuntament de Reus per abordar la situació, tal com avançà Diari Més en l’edició del 30 d’abril.

La regidora en cap de l’àrea d’Urbanisme de Reus, Marina Berasategui, i l’alcalde de Castellvell, Josep Manel Sabaté, comentaren que el següent pas serà concretar el conveni amb Endesa, qui haurà d’executar la intervenció. La intenció és tancar-lo abans que acabi el 2024, malgrat que Berasategui comentà que predir l’inici de les obres és «molt difícil ara mateix». 

Així mateix, detallà que el projecte suposarà fer dues torres de soterrament —una al terme municipal de Castellvell i l’altra a la subestació del sud del Pinar— que permetran que la línia deixi de ser aèria i tingui «un mínim de profunditat», de forma que quedarà protegida i no causarà «efectes al veïnat». A més, avançà que, acabada l’actuació per part d’Endesa, l’Ajuntament executarà un petit projecte d’intervenció «per deixar acabada l’avinguda, que ja no es podrà dir de les Torres».

El soterrament de les línies d’alta tensió del Pinar és una reivindicació històrica del veïnat i, altrament, un objectiu de l’administració pública. El compromís d’enretirar-les havia estat establert el 2006, però, segons comentà Morera, «una crisi econòmica, que va agreujar encara més l’infrafinançament que pateix la Generalitat per part de l’Estat», i el fet de «no disposar d’un projecte tècnic, que les tres parts estiguessin d’acord», van impedir convertir-lo en una realitat. 

Expressà que era «una il·legalitat haver deixat construir una urbanització sota línies d’alta tensió». Això no obstant, apuntà que «d’aquí al futur necessitem moltes línies que transportin energia elèctrica» en detriment de l’ús de combustibles fòssils, però «evidentment s’ha de fer amb projectes renovables i de línies que respectin el medi ambient, la societat i les ciutats».

Per la seva banda, el president de l’associació de veïns del Pinar, Anton Sotorra, es congratulà per començar a veure «la fi de tota aquesta feina feta durant més de 50 anys». Declarà que «ens vèiem una mica oblidats» perquè, tot i que l’energia és necessària per a tothom, «els que la patíem érem nosaltres, per l’impacte visual i altres menes d’impactes, com el de la salut». Celebra que, amb el soterrament, «pugui gaudir tot Reus d’un espai que és de tots» i «puguem destinar els esforços a altres qüestions molt més lúdiques».

Et pot interessar: