35 denúncies al dia per violència de gènere en l'àmbit de la parella a Catalunya

Milers de dones viuen en silenci situacions de violència en l’àmbit de la parella. Tot i que aquests fets delictius es poden perseguir d’ofici, només quan hi ha una voluntat ferma de denunciar l’agressor el cas es pot resoldre de manera efectiva. «El moment de la denúncia s’ha de treballar i preparar amb la víctima, si es pot psicològicament, perquè ho tingui tot a punt per poder marxar del seu domicili. Denunciar si no s’està preparada, pot ser poc idoni», adverteix en una entrevista a l’ACN Raül Aguilar, cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (URPAC) dels Mossos al Camp de Tarragona.

Els Mossos d’Esquadra es troben amb un ampli espectre de casos, des de dones que porten 40 anys patint maltractaments, a víctimes que denuncien al cap de poc temps d’iniciar una relació. «L’heterogeneïtat és molt gran i, els motius, també. Hi ha qui agredeix perquè vol, per descarregar la seva ira, perquè la dona li faci cas o per controlar-la, però el rerefons de conducta masclista i el concepte ideològic que l’home és superior a la dona és el que trobem en pràcticament tots els casos», subratlla el sotsinspector.

En base a aquesta ideologia comuna, el principal detonant de situacions de risc acostuma a coincidir amb un intent de ruptura de la relació. «Quan la dona vol marxar o marxa és el moment més crític, perquè sovint la parella sospita que pot estar amb un altre home, i això afegeix encara més estrès a la situació», apunta el cap de la URPAC del Camp de Tarragona. A més, els maltractadors presenten índexs de reincidència força elevats.

Alguns estudis realitzats a la dècada dels 90 van aprofundir en l’anàlisi dels perfils dels maltractadors. D’una banda, es parla d’un tipus normalitzat per referir-se a aquells homes que porten una vida corrent i que, en la intimitat del domicili, exerceixen la violència contra la seva parella, sovint de tipus més psicològic que no pas físic. De l’altra, existeix un perfil antisocial per definir aquells homes que presenten una gran versatilitat criminal, amb antecedents i problemes d’addiccions i trastorns psicopatològics, que exerceixen una violència física molt elevada tan dins com fora del nucli familiar. En menor mesura, es classifiquen perfils d’inestabilitat emocional i d’agressors amb trastorns mentals greus.

El maltractament és cíclic

La policia catalana disposa d’unitats específiques com el Grup d’Atenció a la Víctima o les oficines d’atenció al ciutadà que ofereixen atenció i assessorament a les víctimes que acudeixen a comissaria per trobar una sortida a la seva situació. L’alarma, però, pot saltar en altres àmbits, com ara als serveis socials o al metge, i també a les escoles, si els fills descriuen situacions violentes viscudes a casa. La coordinació i el treball en xarxa esdevenen fonamentals per poder endegar tots els tràmits i que els agressors responguin davant la justícia.

Un cop decidides a fer el pas, els Mossos instrueixen les primeres diligències i traspassen el cas als jutjats especialitzats. Les dones, però, no estan obligades a declarar contra els seus agressors i, si s’acaben retirant del procés, el judici no tira endavant. «Moltes vegades, degut al caràcter cíclic de les situacions, la parella ja s’ha reconciliat i ens trobem que no volen declarar o que han canviat la versió», lamenta Aguilar. A més, el fet que sovint la violència té lloc dins d’una esfera de privacitat, fa que si no es disposa d’informes mèdics o de testimonis claus, l’acusació estigui mancada de proves i l’agressor pugui acabar absolt.

En aquest sentit, el cap de la URPAC al Camp de Tarragona exposa que aquesta és una qüestió que està sotmesa a un profund debat. Una de les qüestions que es plantegen és si les seqüeles i afectacions que pateixen les víctimes les situa en una posició idònia per acollir-se al dret de no declarar contra la seva parella i si aquest protocol s’hauria de revisar. El sotsinspector planteja també la conveniència de facilitar la cessió de dades rellevants dels agressors en matèria sanitària. «Alguns estudis revelen que un tant per cent elevat d’homes han acudit al metge afectats per algun trastorn mental uns mesos abans de matar la dona i aquesta és una informació que no arriba a la policia», lamenta.

Milers de denúncies

A Catalunya es van registrar l’any passat 12.790 denúncies per violència de gènere en l’àmbit de la parella i es van detenir un total de 5.261 persones. A la demarcació de Tarragona, de mitjana, se’n van rebre prop de cinc al dia -un total de 1.361 al Camp de Tarragona i 390 a les Terres de l’Ebre- i s’hi van practicar 901 detencions. La tendència es manté estable i, fins i tot, s’ha reduït els últims anys, però no s’ha d’abaixar la guàrdia.

Els Mossos recorden que, quan es detecta una víctima, s’adopten unes mesures de protecció específiques que van des de trucades telefòniques periòdiques, a visites al domicili, patrulles regulars o vigilàncies permanents. Recentment s’ha modificat el sistema de valoració de risc de les víctimes, que es determina mitjançant l’anàlisi de cas a partir de qüestionaris, i que es concreta en cinc estadis: del risc molt alt al risc no apreciat. També es fa especial èmfasi en la protecció dels menors, considerats víctimes directes de la violència de gènere.

La policia recomana a les víctimes que, en primer lloc, s’assessorin. Una de les opcions existents és adreçar-se a una comissaria i contactar amb el Grup d’Atenció a la Víctima. També es pot establir contacte amb els serveis socials i, de forma més privada, utilitzar el telèfon 900 900 120, que funciona durant les 24 hores del dia, atén en múltiples idiomes i és confidencial, ja que la trucada no apareix a la factura telefònica.

La prevenció comença entre els joves

Els Mossos d’Esquadra realitzen un intens treball preventiu, com ara xerrades en centres educatius perquè el jovent pugui identificar aquest tipus de conductes. En les parelles joves, la violència que s’exerceix sobre la dona té un caràcter més psicològic que no pas físic. Hi predominen les conductes de control de la vestimenta, de les amistats, de les relacions o dels contactes telefònics.

Els investigadors veuen amb preocupació que es tendeixi a normalitzar conductes pròpies de la violència masclista. Segons un estudi realitzat l’any 2008, una de cada quatre noies asseguraven que no consideraven una forma de maltractament que la seva parella controlés tot allò que feien i, quatre de cada deu, veien normal que la seva parella tendís a mostrar«una gelosia injustificada».

«Si tenim en compte que el principal motiu que porta un home a agredir la dona de manera greu o a matar-la és una ruptura, vinculada a la gelosia, ens trobem en una situació complicada i perillosa», avisa el cap de la URPAC del Camp de Tarragona. En aquest sentit, el sotsinspector insisteix que, sovint, es produeix una evolució subtil en l’agressor. «El primer dia potser no et dirà res, més endavant et farà alguna objecció sobre la roba que et poses; al mes potser et dirà que no fas res bé i, al cap de 20 anys, potser acabes sent víctima d’agressions molt greus», exposa.

L’expansió de les xarxes socials ha obert un nou escenari en les conductes i en les relacions de parella i, de fet, el Codi Penal ja tipifica específicament conductes com la divulgació no autoritzada d’imatges o gravacions fetes en parella. «El maltractador utilitza els mitjans que té en cada moment i les xarxes poden ser una eina més. El que cal és educar i fer veure que aquestes conductes no són normals, que ningú no té perquè controlar-te tota l’estona, dir-te els amics que has de tenir o com has de vestir», conclou Raül Aguilar.