Les llets infantils amb més proteïnes provoquen sobrepès i augmenten la funció cardíaca

Un estudi realitzat per la Unitat de Recerca en Pediatria, Nutrició i Desenvolupament Humà de la URV confirma que el tipus de lactància que el nadó rep en el seu primer any de vida influeix a l’hora de prevenir problemes d’obesitat en el futur i un augment de la funció cardíaca en els infants. L’estudi indica que les llets infantils amb més proteïnes tenen tendència a provocar aquestes complicacions, visibles quan l’infant té dos anys. Per altra banda, la llet materna i la llet adaptada amb baix contingut proteic funcionen com elements protectors.

L’estudi va avaluar els efectes de diferents tipus de llet en 141 infants durant el primer any de vida. Un grup de 50 nens van prendre llet amb alt contingut proteic (2 g/100 ml diaris en la llets d’inici i 3 g/100 ml en la de continuació). Un altre grup de 47 nens va consumir llet de fórmula amb baix contingut proteic (1 g/100 ml al dia en la llet d’inici i 1,5 g/100 ml en la de continuació). En l’estudi també va intervenir un grup control de 44 nens que es van alimentar de llet materna (semblant a la llet amb baixos nivells de proteïna).

Als infants se’ls va fer una ecocardiografia de control en el segon any de vida per observar la massa cardíaca i la funció del cor. Tot i que la massa cardíaca no va presentar canvis significatius, sí que es van veure diferències en la funció cardíaca. Aquells nens que durant el primer any de vida havien pres llet amb més proteïnes tenien un índex de massa corporal (IMC) més elevat i, per tant, una sobrecàrrega cardíaca respecte als nens alimentats amb llet amb menys proteïnes i llet materna.

El doctor Joaquín Escribano, de la Unitat de Recerca en Pediatria, Nutrició i Desenvolupament Humà de la URV i coordinador de l’estudi, afirma que «si el nen pesa més, el cor treballa més i bomba més sang». Segons el doctor, si això es manté al llarg del temps «el cor podria patir una sobrecàrrega i tenir més risc d’hipertròfia, i això no és saludable». Escribano explica que entre els infants que van participar en l’estudi no es van detectar casos d’obesitat perquè només tenien dos anys, però afirma que cal veure «si aquesta sobrecàrrega funcional es tradueix en una hipertròfia cardíaca». A més d’Escribano, també han participat en aquest projecte els investigadors Rosa Colell i Ricardo Closa.

Aquesta recerca, publicada a la revista científica Pediatric Research, forma part del Projecte de l’obesitat infantil (CHOP), del Projecte de programació de nutrició Primerenca (EARNEST) i del Projecte sobre efectes de la nutrició primerenca en la salut a llarg termini (Early Nutrition). Es tracta de tres projectes del V, VI i VII Programa marc europeu, en què participa la Unitat de Recerca en Pediatria, Nutrició i Desenvolupament Humà de la URV.