Diari Més

Ensenyament

El Consell Escolar català proposa que l'escola obligatòria arribi als 18 anys

A les ponències a partir de les quals recollirà aportacions de la comunitat educativa també hi ha els màsters per ser docent

Imatge d'arxiu d'una aula escolar.

El Consell Escolar català proposa que l'escola obligatòria arribi als 18 anysACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Que l'escola comenci als 2 anys, sigui obligatòria a partir dels 5 i s'allargui fins als 18. És una de les propostes que es recullen a les ponències inicials que ha fet públiques el Consell Escolar de Catalunya i que posa a disposició de la comunitat educativa perquè, fins al mes de març, hi faci les aportacions que cregui pertinents. Els experts del debat 'Ara és Demà' aposten també perquè fins als 15 anys, l'escolarització sigui en un mateix centre potenciant els instituts-escola. A més, les ponències també endureixen l'accés a la funció docent, amb màsters concrets en funció de l'etapa educativa en què es vol exercir i un acompanyament més acurat els primers anys de carrera.

El debat sobre el possible nou sistema educatiu per a Catalunya, conegut amb el nom 'Ara és demà', ja té les ponències inicials a punt, uns textos que han fet cinc experts en diferents àmbits i que assentaran les bases de les aportacions que s'esperen de la comunitat educativa, fins el mes de març vinent. Amb totes les propostes, el Consell Escolar de Catalunya elaborarà un text definitiu per lliurar a la Consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, i complirà així, l'encàrrec institucional que se li ha fet.

D'entre les propostes que els experts han recollit en aquests textos destaca el plantejament de Joan Mateo, president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu una educació universal i obligatòria més àmplia que el sistema actual. Així, de manera universal s'oferiria ensenyament a partir dels 2 anys, i l'etapa obligatòria s'avançaria als 5. Així, el segon cicle d'educació infantil abastaria entre els 2 i els 5 anys. La Primària, s'articularia entre els 5 i els 10 anys, en cicles de dos cursos cadascun, mentre que la secundària, s'allargaria dels 11 als 14. Entre els 15 i els 18, l'escolarització seria obligatòria però els alumnes podrien escollir un itinerari de Formació Professional o de Batxillerat, en funció dels seus interessos i de les expectatives acadèmiques de futur.

Per Mateo, també seria positiu potenciar l'institut-escola, un model que cada vegada pren més força. Amb aquest nou plantejament, entre els 2 i els 15 anys, els alumnes podrien cursar els estudis en un mateix edifici, de manera que les transicions serien «més suaus», ja que, tal i com ha explicat el president del Consell Escolar de Catalunya, Lluís Font, hi ha estudis que demostren que les «transicions» entre etapes són importants per evitar el fracàs escolar. Font ha recalcat també, que el perfil de docent en aquestes etapes tindria un perfil més ''d'acompanyament'' amb un «sol projecte comú» amb un «ambient transversal» tot i que entre els 11 i els 15, els docents tindrien formació complementària en funció de la disciplina concreta.

Els docents, peça clau

Els documents que han fet públics aquest divendres també aposten per una millor preparació dels docents com a «peça clau» del sistema, que «s'ha de mimar», segons Font. Per aquest motiu, l'expert Miquel Martínez, aposta per dissenyar 5 màsters diferents en funció de l'etapa educativa en què es vol exercir, i l'accés al qual, depengui també, de l'objectiu de la formació en grau que tingui el futur docent. Per accedir als màsters s'incorporaria també una entrevista personal, que completaria totes les exigències del procés de selecció. Martínez també aposta perquè dos terços de l'últim any de màster es passi a un centre de pràctiques mentre que el terç restant sigui entre el centre educatiu i la universitat, per intercanviar les experiències, de manera que seria 1 any de residència, una proposta que Ensenyament i Universitats ja ha treballat i hauria de ser una realitat d'aquí a un curs.

El plurilingüisme

L'equitat, la participació de les famílies i la inclusió són els quatre pilars fonamentals que Lluís Font desenvolupa a la seva ponència, en què també té un paper rellevant el plurilingüisme. En aquest sentit, Font destaca que a Catalunya, a banda del català, ja fa anys que s'hi parlen moltes d'altres llengües, i aposta perquè l'escola respecti i reconegui el paper de tots aquests idiomes de famílies nouvingudes i que es manifesta, a les escoles, amb una gran diversitat cultural.

Per Font, a més de desenvolupar les competències lingüístiques en la llengua pròpia, la catalana, l'escola no pot deixar de banda aquesta diversitat que va molt més enllà de l'aranès, l'occità, l'anglès o el francès i per això, aposta per totes les llengües universals i internacionals presents al i proposa que s'integrin proposant una «identitat comuna i una llengua transversal» però cal reconèixer les llengües que parlen molts d'ells.

tracking