«No m'han raptat, simplement me n'he anat»

Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona coordinen des d'ahir dilluns al vespre la recerca de la noia de 16 anys, Martina Alemany Casas, desapareguda des del mateix dilluns al matí, quan havia d'anar a escola i no va arribar a entrar-hi.

Segons que ha explicat aquest dimarts al matí TV3, la jove hauria marxat voluntàriament i ha deixat una carta en què ho explica. La missiva, avançada per TV3, diu això: «Us estimo. Estigueu tranquils, estaré bé. No m'han raptat, simplement me n'he anat. No us vull causar més problemes. Gràcies per haver-me suportat tant de temps».

A la Martina no només la busca la policia sinó que s'ha organitzat una veritable recerca viral utilitzant les xarxes socials ja des de dilluns al vespre. A partir de l'etiqueta #martinaalemanycasas la resposta de compartiment de missatges ha estat massiva.

Segons que recull El Periòdic de Catalunya, la mare de la nena, Ester Casas i el pare es mostren «col·lapsats» per la situació i explicaven que dilluns, a les set del matí, la Martina els va dir que sortia de casa perquè volia fer unes fotocòpies i després poder estudiar per un examen que tenia a les 13.00 hores, al qual ja no es va presentar.

La família continuava explicant que a les 14.15 hores tenia hora per a una visita mèdica a l'Hospital Clínic. Tampoc hi va anar. Va ser el moment en què afirmen, van saltar les alarmes i la família va decidir denunciar el cas a la policia.

Es va activar una investigació dels Mossos, es va avisar el seu entorn més pròxim i es va desfermar el poder de les xarxes socials. I afegia, la mare «He penjat al meu Facebook un avís demanant ajuda i en poques hores havia sigut compartit per 30.000 persones».

La mare també incidia en aspectes conductuals de la noia. «La Martina és una noia molt llesta», indicava. En sortir de casa va apagar el mòbil que duu habitualment. «He estat tota la nit donant-hi voltes i no se m'acut on pot ser», explicava Ester Casas. La mare també afegia que volen pensar que ha estat realment una fugida voluntària i no volen pensar en què passi res dolent.