A quina edat deixo sortir el meu fill per cap d'any?

Deixar sortir o no els fills la nit del 31 de desembre és un dilema que està present aquests dies en més d'una família. Sembla que la barrera ja no es troba en la majoria d'edat i són molts els menors que volen celebrar al més aviat possible la seva primera nit de cap d'any amb amics. Però si la primera festa de finalització d'any és un moment especial per als joves, també és cert que suposa un moment d'inquietud per als seus pares. El fonamental és «raonar i consensuar», destaca el psicòleg i pedagog Valentín Martínez-Otero.

Tradicionalment, la majoria d'edat dels fills marca el criteri perquè els pares decideixin quines coses deixar-los fer que fins a aquest moment prohibien, recorda aquest expert, encara que reconeix que «no tot està assegurat en qüestió de maduresa per tenir 18 anys». Així mateix, hi ha «diferents circumstàncies familiars i personals» entre els joves que poden condicionar més a uns que a uns altres per permetre'ls sortir a la nit, principalment si són menors d'edat, argumenta Martínez-Otero. «Fins on es pugui». El millor és «raonar la decisió» que es prengui, apunta.

En cas que es consenti que un menor acudeixi a una festa de nit de cap d'any, el pare ha de fer veure al seu fill que ha de «compartir» on es va a celebrar la festa, amb qui hi anirà i en quines condicions tindrà lloc perquè hi hagi unes garanties de seguretat, i se sàpiga si hi haurà algun tipus de supervisió d'adults i de compliment de normes. Però «dir sí a les festes de discoteques en grans ciutats, en qualsevol lloc i amb qui sigui és una mica arriscat», assenyala. Als fills cal recalcar-los, per exemple, que han de complir amb unes «normes de comportament i d'horaris» i que «estiguin localitzables», emfatitza Martínez-Otero. També recorda, encara que no siguin la majoria, hi ha nois de 15, 16 i 17 anys que en ocasions «trasgreden les normes».

Per això, aquest psicòleg afirma que un altre dels missatges a transmetre pels progenitors als fills és que, encara que hi ha moltes persones que cometen excessos, ells han de ser «prudents i compromesos» amb el parlat prèviament. Si per contra, els pares trien respondre «no» a la petició dels seus fills per assistir a una festa nocturna, també han d'explicar-los «els dubtes i temors» que han ocasionat prendre aquesta decisió. No cal obviar-los que les xifres segueixen sent molt preocupants i, d'acord amb la informació facilitada pel Samur, a Madrid capital es van atendre, entre gener i novembre d'aquest any, a 428 menors per intoxicacions etíliques. El cas més greu va ser el d'una nena de 14 anys que va haver d'estar ingressada 24 hores a la UVI d'un hospital. I no s'ha oblidar que a la passada festa d'Halloween una nena de 12 anys va morir després d'un coma etílic quan estava amb uns amics en un parc de Sant Martín de la Vega, també a Madrid.

Finalment, Valentín Martínez-Otero aconsella als pares que si els fills tornen tristos perquè la seva primera festa de nit de cap d'any fora de casa els ha defraudat -després d'haver lluitat per aconseguir el permís patern i haver-se posat de vint-i-un botó- els expliquin que es tractava d'un dia assenyalat però que no per això havia de ser «extraordinari» i que «hi haurà moltes altres oportunitats en la mesura que vagin creixent».