Les dones que no fan esport tenen un 71% més de risc de càncer de mama

Les dones espanyoles que fan una vida sedentària tenen un 71 % més de risc de desenvolupar càncer de mama que aquelles altres que compleixen les recomanacions internacionals sobre exercici físic.

I les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a la població adulta en general són les de realitzar a la setmana 150 minuts d’exercici físic moderat en períodes mínims de deu minuts (caminar a bon pas) o 75 minuts d’exercici intens, en el qual augmenta molt la potència cardíaca i la sudoració.

Seguir una adequada activitat física té un efecte preventiu sobre l’aparició d’aquest tumor en dones pre i postmenopàusiques i en tots els subtipus moleculars, una qüestió a tenir en compte donada la incidència de casos de sobrepès i obesitat registrats en Espanya i que la prevalença de la inactivitat física continua en augment fins arribar al 45% el 2013.

Aquestes són les principals conclusions de l’estudi epidemiològic realitzat pel grup d’investigació en càncer de mama Geicam, en el qual han participat 23 hospitals espanyols de nou comunitats autònomes, i 1.017 dones d’entre 18 i 70 anys acabades de diagnosticar de càncer de mama i altres de sanes.

L’estudi, que ha estat presentat per la investigadora de l’Institut de Salut Carles III, Marina Pollán, acompanyada pels prestigiosos oncòlegs Miguel Martín, president de Geicam, i Ana Lluch és pioner en tenir en compte el subtipus HER2 positiu i en proporcionar informació sobre l’efecte de l’exercici en els altres subtipus tumorals.

La investigació conclou que l’efecte protector de l’activitat física, conforme amb aquestes recomanacions de l’OMS, és especialment patent en els subgrups HER2 positiu i en les que presenten receptors hormonals positiu, esmentes que sembla menys clar en el cas de les dones amb un tumor triple negatiu, que són les que no expressen cap receptor.

En la majoria dels estudis d’aquest tipus, les dones que participen són postmenopàusiques, però en aquesta investigació el grup de premenopàusiques era gairebé del 50%, per la qual cosa s’ha pogut establir l’efecte de l’exercici en ambdós grups de dones.

L’exercici, segons l’estudi, té més efecte protector en les dones premenopàusiques que en les postmenopàusiques, que necessiten fer un exercici més intens per obtenir el mateix nivell de protecció. L’excés de risc és de gairebé el doble entre les pre.

Geicam vol centrar aquest any una línia d’investigació en els beneficis de l’exercici en l’evolució del càncer i generar una xarxa d’especialistes en exercici físic oncològic planificat i controlat per prevenir i reduir els efectes secundaris dels tractaments.

Aquest tipus d’exercici, segons el doctor Martín, millora la qualitat de vida i la supervivència dels pacients, i de fet, com ha explicat la doctora Lluch en el Congrés internacional de San Antonio, en el qual s’exposa les últimes investigacions d’avantguarda sobre càncer de mama, es va incidir en la importància dels canvis d’estil de vida.

En aquest Congrés es va presentar un estudi que va acabar que l’exercici físic de tres o més hores a la setmana, després del diagnostico del càncer de mama, pot disminuir el risc de recaiguda de les pacients en pràcticament la meitat de les dones.

En un altre estudi presentat, ha detallat, es va constatar a més que els canvis de dieta alimentària, amb disminució de greixos i increment de vegetals, es produeix un augment en la supervivència.

«L’exercici físic ho hem de recomanar; no val diners, no hi ha cost addicional i, en canvi, disminueix la probabilitat de recaiguda de les dones amb càncer de mama», ha aconsellat Lluch, que ha considerat clau els estudis que s’estan realitzant sobre biomarcadors.

La identificació dels biomarcadors, ha explicat, pot portar als oncòlegs a conèixer millor les pacients que poden respondre als tractaments que hi ha actualment i els que no ho faran.

Però, a més, la investigació se centra a conèixer les alteracions genòmiques dels tumors de les pacients a l’inici del diagnòstic, però també quan reapareix amb metàstasi perquè aquestes poden canviar.