Els bancs tornaran en efectiu el que han cobrat de més per les clàusules sòl

El Govern ha aprovat aquest divendres un Reial Decret Llei que garantirà que els afectats per les clàusules sòl puguin cobrar en efectiu la devolució dels imports en un termini màxim de tres mesos a través d’un mecanisme extrajudicial.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, ha assegurat que aquest sistema, que serà gratuït per al client, serà obligatori per a l’entitat quan així ho sol·liciti el consumidor, que no obstant això, manté la via judicial sempre oberta.

El Decret Llei de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl indegudes s’ha aprovat després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sentenciés, el passat 21 de desembre, que la restitució de les clàusules sòl abusives s’ha de produir des de la data de la firma de la hipoteca.

Una decisió amb la que aquest Tribunal aclaria que els efectes econòmics de la sentència del Suprem del 9 de maig de 2013 sobre aquest mateix assumpte no es limiten a aquesta última data, sinó a tota la vida de la hipoteca.

El Govern va decidir establir un procediment extrajudicial per facilitar la tramitació de les reclamacions i garantir l’adequada protecció al consumidor.

Així, i tal com indica la norma, les entitats hauran de posar en marxa, en el termini màxim d’un mes, les mesures necessàries per donar compliment al procediment.

A més, han de garantir que aquest sistema sigui conegut per tots els consumidors que tenen clàusules sòl als seus contractes.

El consumidor pot reclamar a la seva entitat i, una vegada el banc la rebi, li haurà de remetre el càlcul de la quantitat a tornar, incloent interessos o, alternativament, les raons per les quals considera que la reclamació no és procedent.

Després de rebre la comunicació, el consumidor haurà de decidir si està d’acord amb el càlcul i, si ho està, l’entitat realitzarà la devolució de l’efectiu.

Tot el procés es farà en un termini màxim de tres mesos segons la norma, que estableix que, alternativament, el consumidor i l’entitat poden acordar mesures compensatòries diferents com, per exemple, la novació de les condicions de la hipoteca.

En aquest cas, l’acceptació per part del client serà manuscrita.

El consumidor també pot acudir a la via judicial directament però una vegada iniciat el procediment extrajudicial, i fins que s’hagi resolt, les parts no podran exercitar entre si cap acció judicial o extrajudicial alternativa.

També s’estableix la possibilitat de què, en les demandes judicials que ja vigeixen en curs a l’entrada de la norma, les parts, de comú acord, puguin demanar la suspensió d’aquestes per sotmetre’s al tràmit extrajudicial.

En el cas de les costes judicials, s’estableixen en la norma mecanismes que incentiven que l’entitat resolgui de forma adequada i de bona fe.

D’una banda, si el consumidor demanda l’entitat després de no arribar a un acord en la reclamació extrajudicial i la sentència que obté és econòmicament més favorable per a ell, l’entitat pagarà les costes.

Si el consumidor acudeix a la via judicial directament sense utilitzar la reclamació prèvia i l’entitat s’aplana totalment abans del tràmit de contestació a la demanda, l’entitat no serà condemnada a costes.

Finalment, la norma habilita el Govern per establir un òrgan de seguiment, control i avaluació de les reclamacions, en el qual hi haurà presents consumidors i advocats.