La sinistralitat viària baixa a Catalunya el 2016 però augmenta el nombre de ciclistes morts o ferits greus

Els accidents de trànsit van segar la vida de 231 persones a Catalunya el 2016, un 11,5% menys respecte al 2015, un any especialment negre amb un repunt de la sinistralitat viària amb 261 víctimes mortals. El 2014, 230 persones havien perdut la vida a l'asfalt. Els ciclistes que van morir en accidents de trànsit o van resultar ferits greus van augmentar en el conjunt de la xarxa viària i especialment, un 31%, en zones urbanes, amb quatre víctimes mortals i 84 ferits greus. Són dades presentades aquest dilluns en el balanç de sinistralitat viària tant en carreteres com en zones urbanes. El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha fet una crida al «respecte» a les bicicletes i, en general, als vehicles de dues rodes per la seva «fragilitat i vulnerabilitat» i també ha demanat als ciclistes que facin un «ús responsable» del seu mitjà de transport.

153 persones van morir a la xarxa interurbana de Catalunya el 2016; el 2015, hi va haver 176 víctimes mortals i el 2014, n'hi havia hagut 140. El 2015, la sinistralitat viària va augmentar a les carreteres interurbanes per primera vegada des del 2010. Malgrat aquest repunt, el descens acumulat de víctimes mortals en el període 2010-2016 és del 37,8%. Pel que fa a la xarxa urbana, la reducció des del 2010 és del 16,13%. Els descensos, els han succeït diversos repunts. 78 persones van perdre la vida en accidents l'any passat dins els pobles i les ciutats; 85, el 2015; 90, el 2014. El 2013, les víctimes mortals havien estat 62, el nombre més baix des del 2010. En global, tant en carreteres interurbanes com en zones urbanes, el nombre de víctimes mortals en accidents de trànsit acumula un descens del 31,9% des del 2010.

Jané ha destacat que el 2016 finalitza amb el compliment de l'objectiu global del Pla de Seguretat Viària 2014-2016, que establia una reducció del 30% de les víctimes mortals respecte al 2010, si bé ha fet notar que en les zones urbanes no s'arriba a aquest descens marcat. El Pla de Seguretat Viària 2017-2019 fixa com a objectiu reduir les víctimes mortals un 45% respecte al 2010, amb l'horitzó del 50% el 2020 tal com sol·licita la Unió Europea. Amb tot, el conseller ha insistit que es treballa amb la visió zero de víctimes mortals i ferits greus de cara al 2050. L'única xifra tolerable de persones mortes a l'asfalt és zero. Els accidents de trànsit es van reduir un 15,2% respecte al 2015. Es van registrar 202 accidents mortals, 125 en zona interurbana i 77 en zona urbana, i aquesta és la xifra més baixa de la història a Catalunya. La reducció del nombre d'accidents es va produir a les quatre demarcacions catalanes.

La directora del Servei Català de Trànsit (SCT), Eugenia Doménech, ha recordat que la sinistralitat viària del 2016 va estar marcada per l'accident d'un autocar a l'AP-7 a Freginals (Montsià) el 20 de març amb tretze víctimes mortals i 36 ferits i el de la N-II a Pont de Molins (Alt Empordà) el 2 d'abril amb set persones que hi van perdre la vida i un ferit greu. Són els accidents múltiples amb més víctimes mortals des de l'any 2000, quan el Servei Català de Trànsit va assumir les competències en aquest àmbit. També, un cotxe es va accidentar en una pista asfaltada al costat del pantà de Susqueda (la Selva) el 6 de desembre. Una nena i dues dones, una d'elles embarassada, van morir en l'accident.

Ciclistes i motoristes, molt vulnerables

Els ciclistes morts o ferits greus en vies urbanes va augmentar un 31% el 2016 respecte al 2015. Van morir quatre ciclistes, tres dels quals a Barcelona. El 2015, hi havia hagut una víctima mortal. A més, 80 van resultar ferits greus, mentre que l'any anterior n'havien estat 63. A les carreteres, van morir quatre ciclistes (set el 2015) i 66 van resultar ferits greus (57 el 2015), un 9% més. «Moltes vegades el conductor no és conscient de la vulnerabilitat de la bicicleta en l'entorn urbà i cal una major conscienciació entre tots», ha subratllat Jané, que ha afegit: «Els vianants també demanen un ús responsable de la bicicleta. La seva presència més activa pot comportar una major vulnerabilitat dels vianants». El 36% dels morts i ferits greus en vies interurbanes eren motoristes, un altre dels col·lectius més vulnerables. 34 persones que anaven en moto van perdre la vida a les carreteres interurbanes (49 el 2015) i 341 van resultar ferits (333 l'any anterior). A les ciutats i municipis, 32 motoristes van perdre la vida (33 el 2015) i 438 van resultar ferits (461).

Vies interurbanes: augment de la sinistralitat entre setmana

En vies interurbanes, la sinistralitat amb víctimes mortals i ferits greus va baixar el 2016 un 18% en dissabte i diumenge i va créixer un 7,4% de dilluns a dijous. Els responsables de Trànsit han relacionat aquest increment amb la progressiva recuperació econòmica. El 2016 es va constatar un increment del 2,4% de la mobilitat a la xarxa viària respecte al 2015 i es va assolir ja un nombre similar de desplaçaments a l'any 2011 en l'entorn metropolità. El 20,6% de les persones mortes i ferides greus tenien entre 35 i 44 anys, franja d'edat en què s'ha registrat un augment del 21,5%. Un total de 346 accidents amb víctimes mortals o ferits greus van ser sortides de via, el 33,33% del total de sinistres. La xifra s'eleva fins a 39,87% en els sinistres amb persones mortes. Les col·lisions frontals, 227, van augmentar un 6,5% i representen el 21,9% dels accidents amb víctimes mortals o ferits greus. Els atropellaments en vies interurbanes representen el 3,5% i el nombre de vianants morts o ferits greus va reduir-se un 30,76%. Les distraccions continuen sent el principal factor concurrent en accidents, si bé s'han reduït dos punts i mig. El 2016 representaven el 28,45% dels accidents; el 2015, havien estat el 31,83%.

Carreteres negres

L'AP-7 va ser la carretera amb més víctimes mortals el 2016, amb 21 (vuit el 2015). 13 de les persones que hi van perdre la vida viatjaven en l'autocar que tornava de València i es va accidentar a Freginals. La N-II va cobrar-se la vida de deu persones, set en l'accident de Pont de Molins. El 2015, hi va haver vuit víctimes mortals. La N-340 continua sent una de les carreteres més negres de Catalunya, amb nou persones mortes (19 el 2015). Sis persones van perdre la vida tant a l'A-2 com a la C-31; cinc a la C-26 i quatre a la C-14, C-37, C-55 i N-240. El nombre de persones mortes o ferides greus va baixar un 22% a Lleida, mentre que a Girona va repuntar un 7%.

Zones urbanes: augmenten les víctimes mortals i ferits greus de més de 65 anys

A les zones urbanes, s'ha registrat un increment del 7,9% de les víctimes mortals i ferits greus d'entre 65 i 74 anys. Per sota dels 14 anys, hi hagut tretze víctimes menys. A Barcelona, 58 persones van morir en vies urbanes, dues més que el 2015. A Girona, deu (nou el 2015); a Tarragona, van ser cinc víctimes mortals (14 el 2015) i a Lleida, cinc (sis l'any anterior).