S'obren les portes per ampliar els anys de funcionament de les nuclears dels 40 als 60

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha avalat aquest dimecres un dictamen favorable al fet que la central de Garoña, a Burgos, pugui operar fins als 60 anys, la qual cosa és un precedent perquè les altres cinc plantes actives a Espanya puguin seguir funcionant més enllà dels 40 anys pels quals van ser dissenyades.

El CSN s'ha pronunciat sobre la sol·licitud plantejada fa dos anys per Nuclenor, l'empresa participada per Endesa i Iberdrola que opera Garoña, perquè la planta pugui operar fins el 2031, data en la qual s'haurien complert més de 60 anys des de la seva entrada en funcionament, el 1970. La petició a la qual el CSN ha donat resposta aquest dimecres no té antecedents a Espanya, mentre que la norma fins ara era que una planta sol·licités la renovació del permís per operar pel mateix període de temps que comprenen les revisions integrals de seguretat d'aquest òrgan, és a dir, per un màxim de 10 anys.

El màxim òrgan regulador de la seguretat nuclear a Espanya ha canviat les seves normes en aquests dos últims anys per poder avalar una sol·licitud d'ampliació d'activitat de 14 anys com la plantejada per Garoña. La revisió integral de seguretat seguirà executant-se cada deu anys, però per primera vegada es deslliga de l'aval donat pel CSN per operar. Espanya adopta així una manera de procedir en aquesta matèria similar a la francesa, de manera que els avals del màxim òrgan de seguretat nuclear perquè una central operi només seran revocables per qüestions de seguretat, i no atendran a períodes fixats.

La resolució (preceptiva però no vinculant) adoptada pel CSN no assegura que Garoña torni a connectar-se a la xarxa, de la qual porta desenganxada des de desembre de 2012, ja que ara ha de ser el Govern qui decideixi autoritzar-ho, i Endesa i Ibedrola els qui decideixin si volen escometre les inversions que se li exigeixen per al reenganxament. El dictamen del CSN no quantifica aquestes inversions, ni Nuclenor ha donat aquesta dada, però experts consultats calculen que podrien situar-se en no menys de 150 milions d'euros.

Possibles noves demandes

El vistiplau d'avui obre la veda perquè les altres cinc plantes nuclears actives a Espanya (Almaraz, Cofrents, Trillo, Ascó i Vandellós) demanin també operar més enllà dels 40 anys que aniran complint en els propers anys. La següent que hauria de fer-ho és Almaraz, la nuclear que més electricitat genera (gairebé el 30% del total del sector), operada per Iberdrola, Unión Fenosa i Endesa a la província de Càceres, amb dos reactors que van entrar en funcionament el 1981 i el 1983.

Seguirien la de Cofrents, operada per Iberdrola a la província de València, que es va connectar a la xarxa en 1984; la d'Ascó, gestionada per Endesa i Iberdrola, amb dos reactors que funcionen des de 1984 i 1986; la de Vandellós, a Tarragona, amb un reactor actiu des de 1988 i operat per Endesa i Iberdrola; i la de Trillo (Guadalajara), connectada des de 1988.

37 anys màxim fins ara

Fins ara, el temps màxim que havia estat connectada a la xarxa una planta nuclear a Espanya eren els 37 anys de la ja clausurada Zorita (Guadalajara), que va funcionar entre 1969 -primera que va operar a Espanya- i 2006. La legislació espanyola no estableix un calendari de tancament de les plantes nuclears a mesura que vagin complint quaranta anys. La Llei d'Economia Sostenible que va aprovar el Govern socialista el 2011 va ser a punt de recollir-ho amb un paràgraf que indicava que el Govern «mantindria» el calendari d'operació de les centrals «considerant el termini de 40 anys pel qual van ser dissenyades». No obstant això aquesta xifra va acabar eliminada a petició de Convergència i Unió, que va substituir el text anterior per un altre que indica que les nuclears podran funcionar mentre demanin pròrrogues i el CSN ho avali, que és el que passa actualment.

Les centrals nuclears generen el 20% de l'electricitat que es consumeix a Espanya, i els seus defensors argumenten que és energia lliure d'emissions de CO2 que contribueix a la lluita contra el canvi climàtic, constituint una manera de generació de transició imprescindible fins que s'implanti l'ús a gran escala de tecnologies renovables. Els seus detractors invaliden aquests arguments al·legant que el sector encara no ha resolt el problema clau de què fer amb els residus a llarg termini, i apel·lant als riscos per a les persones i el medi ambient d'un possible accident, amb referències als ocorreguts a la Illa de les Tres Milles a EUA, Chernobil a Ucraïna, o Fukushima, a Japó.