La fructosa resulta més nociva que la glucosa per al metabolisme

Un equip internacional de científics ha constatat que el tipus de sucre que es consum, i no només la quantitat, pot determinar el risc de patir malalties metabòliques i cardiovasculars.

L’estudi, dirigit per Marta Alegret, del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa-Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) de l’Institut de Salut Carles III de Madrid, ha estat realitzat també per científics de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB) i de la Universitat del Pacífic, Estats Units.

La investigació, publicada en American Journal of Physiology-Heart and Circulatory Physiology i feta en animals de laboratori, demostra que consumir fructosa (en comptes de glucosa) és més perjudicial per al metabolisme i el sistema vascular.

La fructosa, un sucre simple (monosacàrid) que abunda en les fruites, és un dels edulcorants més utilitzats per la indústria alimentària: és barat de produir i endolceix molt. S’utilitza com a sucre senzill, com a component de la sacarosa (una barreja de glucosa i fructosa) o del xarop de moresc.

Durant l’estudi, l’equip científic va utilitzar rates femelles, que són més sensibles que els mascles a les alteracions metabòliques. Les rates van ser dividides en dos grups: durant dos mesos, i juntament amb la seua dieta habitual d’aliments sòlids, un grup va ingerir un complement líquid de glucosa i l’altre un complement de fructosa.

En finalitzar l’estudi, els investigadors van constatar que hi havia diferències en l’augment de pes corporal, el nivell de triglicèrids i la fisiologia vascular en els animals estudiats. En el grup de rates que va rebre fructosa, es van observar tres coses: alta concentració de triglicèrids en el plasma, baixos nivells d’un enzim clau en l’oxidació d’àcids grassos –el CPT1A–, i augment de l’expressió d’una proteïna essencial -l’MTP- per exportar triglicèrids del fetge cap al plasma en forma de lipoproteïnes de molt baixa intensitat.

«Tot això ens porta a pensar que, de forma específica, la fructosa és capaç de reduir l’oxidació d’àcids grassos i incrementar la sortida de triglicèrids del fetge en el plasma, i això és el que probablement origina la hipertrigliceridèmia», puntualitza la coordinadora de l’estudi.

El treball també va analitzar la resposta de l’artèria aorta segons el complement ingerit. En rates que van rebre glucosa, la capacitat de l’aorta de relaxar-se era superior, mentre que en les que van prendre fructosa era menor, en comparació amb el grup de control. Així, des del punt de vista vascular, la fructosa produeix un efecte negatiu en dificultar la correcta relaxació de l’artèria, mentre que la glucosa «és fins i tot beneficiosa», segons Alegret.

Finalment, l’estudi també va analitzar els efectes d’ambdós sucres sobre una patologia concreta: el fetge gras. El grup de rates que va consumir fructosa va mostrar marcadors lligats a alteracions hepàtiques i també un augment de pes corporal més gran , encara consumint menys calories que les altres rates. «Després de molts anys estudiant els efectes de la fructosa i el seu particular metabolisme, no és sorprenent descobrir que tingui efectes que no presenten altres sucres similars com la glucosa. Encara que sembli que l’increment de pes només estigui relacionat amb l’augment de calories consumides, sabem que hi ha altres factors», puntualitza Alegret. «En concret, l’increment del pes del fetge que només es presenta en rates tractadas amb fructosa, no amb glucosa, també podria relacionar-se amb l’acumulació de lípids en aquest òrgans i influir en el pes corporal», conclou la investigadora.