El Tribunal Constitucional anul·la l'impost de plusvàlua municipal

El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat l'impost municipal sobre les plusvàlues, que en teoria grava la revaloració dels immobles quan són venuts, però que en la pràctica és abonat sempre, encara que hagin perdut valor. La resolució, de la qual ha estat ponent la Vicepresidenta del Tribunal, Adela Asua, determina que «en cap cas podrà el legislador establir un tribut prenent en consideració actes o fets que no siguin exponents d'una riquesa real o potencial». És a dir, per al Constitucional no és legal imposar un impost quan no s'ha produït un guany econòmic. Així, la sentència dictada pel ple del TC obligarà a reformar aquest impost local, tècnicament denominat Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, una important font d'ingressos per als ajuntaments.

El TC considera inconstitucionals els impostos que afectin a «aquells supòsits en els quals la capacitat econòmica gravada pel tribut sigui, no ja potencial, sinó inexistent, virtual o fictícia». Correspon, per tant, al legislador, a partir de la publicació de la sentència, dur a terme les modificacions o adaptacions del règim legal de l'impost que permetin no sotmetre a tributació les situacions d'inexistència d'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, assenyala el TC. D'aquesta manera, hauran de ser dissenyats de nou aquests impostos locals de manera que no es gravin «situacions» en les quals no s'hagi produït un guany econòmic o s'impedeixi «als contribuents acreditar que no es va produir efectivament un increment de valor».

La fallada del Tribunal Constitucional, adoptat per unanimitat, ha estimat parcialment la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Jutjat del Contenciós Administratiu número 3 de Donostia, en relació amb diversos articles de la Norma Foral 16/1989, de 5 de juliol, de l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana del Territori Històric de Guipúscoa.

El Tribunal considera que el citat impost és contrari al principi de capacitat econòmica, previst a la Constitució. La norma qüestionada estableix un impost sobre la plusvàlua dels terrenys de naturalesa urbana, impost que es reporta en el moment en el qual es produeix la venda del bé i que es calcula de forma objectiva a partir del seu valor cadastral i dels anys (entre un mínim d'un i un màxim de vint) durant els quals el propietari ha estat titular del mateix. O sigui, es calcula sense tenir en compte si l'immoble ha guanyat o no valor i genera una ficció d'increment econòmic que, a més, impedeix al particular tota prova al contrari.

La sentència recorda que el principi de capacitat econòmica no només es predica del sistema tributari en el seu conjunt, sinó que ha d'estar present en cada impost. «No caben en el nostre sistema -té afirmat el Tribunal- tributs que no recaiguin sobre alguna font de capacitat econòmica». «Imposar als subjectes passius de l'impost l'obligació de suportar la mateixa càrrega tributària que correspon a les situacions d'increments derivats del pas del temps (...) contradiu frontalment el principi de capacitat econòmica que la Constitució garanteix», diu el TC.