Ciència
Detecten un sistema estel·lar proper amb set planetes similars a la Terra
Està a 40 anys llum, i el grup de científics creu que en el termini d'una dècada podran determinar si hi ha vida
A tan sol 40 anys llum de la Terra hi ha un sistema estel·lar amb set planetes de massa similar al nostre, tres dels quals es troben a la zona habitable i podrien albergar oceans d'aigua a la superfície, la qual cosa augmenta la possibilitat que aquest sistema pogués acollir vida. El sistema, localitzat per un grup internacional d'astrònoms i l'estudi dels quals publica aquest dimecres Nature, té tant el major nombre de planetes de la grandària de la Terra com el major nombre de mons que podrien comptar amb aigua líquida en superfície.
Els sis planetes més propers a l'estel, probablement rocosos, poden tenir una temperatura a la superfície d'entre 0 i 100 graus, el rang en el qual hi podria haver aigua líquida, i tres d'ells es troben a l'anomenada «zona habitable», per la qual cosa són candidats especialment prometedors per albergar vida. Els cossos recentment descoberts giren en òrbites planes i ordenades al voltant de TRAPPIST-1, una estrella nana ultrafreda amb una brillantor unes mil vegades menor a la delSol.
L'autor principal de l'estudi, Michaël Gillon, de l'Institut STAR a la Universitat de Lieja (Bèlgica) es va mostrar encantat amb els resultats: «Es tracta d'un sistema planetari sorprenent, no només perquè hem oposat tants planetes, sinó perquè són tots sorprenentment similars en grandària a la Terra!», segons un comunicat. El nou sistema és rellevant per als científics per la seva proximitat a la Terra en termes astronòmics i perquè és el primer que compta amb set planetes d'una grandària similar al nostre, així com per la reduïda grandària del seu estel, una particularitat que simplificarà l'estudi del clima i l'atmosfera d'aquests mons.
Els set planetes són 80 vegades majors respecte a TRAPPIST-1 que la Terra respecte a elSol, per la qual cosa bloquegen una gran quantitat de llum quant transiten per davant de l'estel. Això facilita als investigadors la tasca d'identificar els seus components químics per mitjà de tècniques de fotometria. «Hem buscat un estel molt petit, al contrari que altres grups d'astrònoms. Això fa que els planetes apareguin magnificats», va explicar en una roda de premsa telefònica Amaury Triaud, investigador de la Universitat de Cambridge (Regne Unit).
Trobar-hi vida en el termini d'una dècada
Després d'una primera fase de «reconeixement», els científics planegen ara iniciar «observacions detallades per estudiar el clima i la composició química dels cossos, amb l'objectiu de determinar si hi ha vida en ells». «En uns anys sabrem molt més sobre aquests planetes i esperem saber si hi ha vida en el termini d'una dècada», va afirmar Triaud.
El 2010, el grup d'investigadors liderat per Gillon, va començar a escodrinyar el veïnatge del Sistema Solar amb el telescopi robòtic TRAPPIST (Telescopi Petit per a Planetes en Trànsit i Planetesimales), situat a Xile. El prometedor descobriment inicial de l'estel TRAPPIST-1 va permetre als investigadors enfocar el telescopi espacial Spitzer de la NASA cap a aquest punt durant 20 dies sense interrupció. A partir d'aquestes observacions i les d'altres telescopis terrestres recollides durant anys, s'han recopilat evidències de 34 trànsits de cossos enfront de l'estel, que atribueixen a les òrbites de set planetes.
El sistema estel·lar, en el qual els sis cossos interiors tenen períodes orbitals d'entre 1,5 i 13 dies, recorda als astrònoms al que formen Júpiter i les seves llunes, tant per les seves proporcions relatives com per les òrbites compactes i properes. En els últims anys, els científics han acumulat proves que els planetes de la grandària de la Terra són corrents a la galàxia, però el treball de Gillon i els seus col·legues indica que són encara més abundants del que es pensava. Es calcula que, per cada planeta que es detecta quan transita enfront del seu estel, hi ha una multitud d'altres cossos similars (entre 20 i 100 vegades més) que romanen inobservables perquè des de la perspectiva terrestre no creuen per davant de l'astre.