Detecten grip aviària al Gironès i sacrifiquen més de 17.000 ànecs

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha confirmat un focus de grip aviària del subtipus H5N8 en una granja de recria d'ànecs a l'aire lliure a Sant Gregori, al Gironès, on han mort entre una vintena i quarantena d'animals per aquest virus des del cap de setmana. És el primer focus de grip aviària en una explotació agrària a Catalunya des que va començar l'actual crisi a nivell europeu per diversos brots del virus, després de l'estiu, i el segon que es detecta en pocs dies, després que dimarts es trobés morta una cigonya salvatge al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. La principal hipòtesi és que els ànecs s'haurien contagiat a través d'aus salvatges migratòries. Les primeres mesures preventives han estat l'ordre de sacrifici dels 17.300 ànecs de la granja, que es completarà en 24 hores, i la immobilització de les sis explotacions d'aviram que es troben un radi de tres quilòmetres.

La granja de Sant Gregori afectada pel focus de grip aviària es dedica a l'engreix d'ànecs per a la producció de foie-gras. Els responsables de l'explotació van alertar que, des del cap de setmana, se'ls estaven morint animals i dilluns van portar les mostres al laboratori. Aquest dimecres a última hora les autoritats van confirmar que la causa de les morts havia estat el virus de la Influença Aviària d’Alta Patogenicitat (IAAP), grip aviària, del subtipus H5N8.

En una roda de premsa per explicar el segon focus de grip aviària detectat aquesta setmana a Catalunya, la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha explicat que aquest positiu ha obligat a activar els protocols i mesures de prevenció per aïllar el focus i evitar el risc de contagi i l'impacte en el sector. D'entrada, aquest dimecres a la nit va començar el sacrifici de les 17.300 aus del cens de la granja, seguint el principi «de màxima precaució i exigència», ha afirmat la consellera.

També s'han immobilitzat les granges d'aviram en un radi de tres quilòmetres. Es tracta de dues granges més a Sant Gregori i quatre a Bescanó. Precisament, l'explotació d'aviram que es troba més a prop de la granja afectada, a menys d'un quilòmetre, està buida aquests dies i per això no s'han hagut de plantejar mesures addicionals per a aquestes instal·lacions. A més, s'està inspeccionant de manera exhaustiva la ramaderia d'aviram de la zona més propera.

La directora general d'Agricultura i Ramaderia, Teresa Masjuan, ha afegit que altres mesures preventives que s'han establert a la zona de protecció marcada són la prohibició de la caça i de qualsevol celebració de mercats, exposicions o altres concentracions d'aus, així com de l'alliberament a la natura d'aus de caça silvestre. Aquestes mesures estaran vigents durant un període de, com a mínim, 21 dies.

Els responsables de garantir la sanitat ramadera han mantingut aquest dijous al matí una reunió amb caràcter d'urgència amb els representants del sector i aquesta tarda el consell tècnic del Centre de Sanitat Avícola de Catalunya (CESAC) continuarà treballant en el pla d'actuació.

No es pot transmetre a les persones

Serret ha donat un missatge de tranquil·litat per a la ciutadania i ha puntualitzat que aquest és un problema de «sanitat ramadera», però que «no hi ha risc per a la salut pública» perquè el subtipus H5N8 no es pot transmetre a les persones per cap via. El secretari de Salut Pública, Joan Guix, hi ha insistit: «No existeix cap constància enlloc del món que aquest subtipus tingui un efecte patogen sobre les persones per cap via de transmissió, ni per contacte, ni per inhalació ni per ingesta alimentària».

Guix també ha assegurat que els mecanismes a Catalunya de seguretat alimentària, des de la indústria fins a la taula, són «completament segurs». Tot i que l'H5N8 no es pot transmetre a les persones per ingesta, el responsable de Salut Pública ha afirmat que igualment hi ha filtres i punts de controls «suficients a tots els nivells» per descartar qualsevol tipus de perill.

Protocols en un territori de pas d'aus migratòries

Serret ha assegurat que, tot i que aquest segon focus, els protocols estan funcionant, però que, en tractar-se d'un territori de pas per a les aus migratòries, hi ha vies de contagi molt difícils de controlar. Com que els ànecs de la granja de recria de Sant Gregori es trobaven a l'aire lliure, aquesta és la principal hipòtesi per explicar el contagi.

El comitè interdepartamental tècnic del Pla de contingència d'influència aviària ja s'havia reunit dimarts després de confirmar el primer focus als Aiguamolls de l'Empordà. Aleshores es va decidir immobilitzar les granges d'aviram en un radi de tres quilòmetres d'on s'havia detectat el focus i prohibir la caça d'aus en deu quilòmetres a la rodona.

Masjuan ha explicat que, després del focus de grip aviària en una granja de Tolosa el desembre, es van activar una sèrie de mesures de prohibició a les zones humides de Catalunya, considerades d'alt risc. Són els Aiguamolls de l'Empordà, la desembocadura del Llobregat i l'àrea de les Terres de l'Ebre. Concretament es va prohibir utilitzar ocells com a reclam; criar ànecs i oques conjuntament amb altres aus de corral; la cria d'aus de corral a l'aire lliure i donar a les aus de corral aigua de dipòsits d'aigua on podrien haver begut ocells salvatges. També es va recomanar que aquests dipòsits d'aigua es protegissin. Des del 2003, s'aplica a Catalunya el programa de vigilància de la influència avia, en coordinació estatal.