Càrrecs del Govern asseguren que era molt difícil retirar la publicitat exterior del 9-N

Diversos càrrecs del Govern i d'una empresa de publicitat han assegurat aquest dimarts que era «complicat i difícil» retirar la publicitat del 9-N després de la providència del Tribunal Constitucional (TC) del 4 de novembre. Han explicat que la cartelleria exterior en marquesines i autobusos es retira les nits de dilluns al dimarts, i que si es fa un altre dia cal pagar-ho a part. D'altra banda, l'exsecretari general de la Presidència, Jordi Vilajoana, ha assegurat que totes les cartes informatives sobre el procés participatiu es van enviar abans del 4 de novembre.

En la segona sessió del judici al Tribunal Suprem contra l'exconseller de Presidència Francesc Homs, els interrogatoris s'han tornat a centrar en l'habilitació del centre de premsa, en la publicitat institucional del procés participatiu i en les cartes informatives remeses als ciutadans majors de 16 anys.

El director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovés, i la responsable de publicitat institucional d'aquesta direcció, Mònica Osàcar, han explicat que per publicitar el procés participatiu van recórrer a una contractació per via d'urgència amb alguna de les quatre o cinc centrals de planificació de mitjans que tenen homologades i que han guanyat un concurs públic anual. Quan van acudir a la primera empresa, Zenit Comunicació, aquesta va rebutjar l'encàrrec, com feia de forma «habitual i sistemàtica» perquè la Generalitat pagava molt tard, i l'encàrrec va ser per a la segona empresa millor puntuada, Media Planning. La campanya es va contractar el 24 d'octubre per gairebé 814.000 euros.

Va començar el 25 d'octubre, es va acabar el 9 de novembre i es va centrar en exteriors, internet i cinema, mentre que televisió i ràdio anaven a càrrec directament del Govern. La publicitat exterior es contracta per setmanes, i es va centrar del 4 al 10 de novembre, ja que els cartells es canvien la nit dels dilluns als dimarts.

Genovés ha explicat que va conèixer la resolució del TC perquè se'n va parlar al departament, però a ell no li «pertocava» decidir si se seguia endavant o no. «No vaig tenir cap indicació, no ho vaig plantejar a ningú ni ningú m'ho va plantejar», ha assegurat. A més, ha explicat que s'estava pendent de presentar un recurs de súplica per revisar la decisió del tribunal.

Per això, era molt «complicat» retirar la cartelleria exterior abans d'hora, ja que s'hauria hagut de pagar a part la retirada, com ha explicat Marta Coll, directora general de Media Planning a Barcelona. En canvi, la publicitat a internet hagués estat més senzill retirar-la gairebé immediatament.

Preguntada pel fiscal, Coll ha dit que una campanya publicitària només la pot parar una ordre judicial directa, Autocontrol, un organisme de les pròpies agències de publicitat, o el mateix client.

Base de dades

D'altra banda, el director de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), Federico Udina, ha explicat que va signar un conveni amb Presidència de la Generalitat per cedir temporalment una base de dades anomenada Registre de Població, que inclou els noms i cognoms i les adreces de totes les persones empadronades a Catalunya. En aquest cas es van cedir les dades dels majors de 16 anys. L'objectiu era que Presidència informés a la població sobre el procés constituent. Quan va conèixer la providència del TC, el 4 de novembre, la base de dades ja s'havia cedit. Va ser destruïda el 2 de desembre, però Udina no ha sabut explicar per què va ser el CTTI qui ho va fer.

L'exsecretari general de Presidència, Jordi Vilajoana, ha explicat que van signar el conveni amb l'Idescat per poder informar a tota la població sobre el procés participatiu, i es va encarregar a una empresa de missatgeria externa perquè la pròpia Generalitat no tenia prou mitjans per fer-ho tant ràpid. El departament va intentar que tot estigués llest abans del 27 d'octubre. L'encàrrec a l'empresa de correus Unipost es va fer el 31 d'octubre i els enviaments es van acabar de fer abans del 4 de novembre, segons Vilajoana.

Roda de premsa

Per últim, la directora de l'assessoria jurídica de la Fira de Barcelona, Fàtima Soro, ha reiterat el que ja van dir aquest dilluns altres càrrecs de la Fira i de Focus: que la data del contracte i del pressupost havien de coincidir i que es va posar 3 de novembre perquè era quan s'havien concretat els termes telefònicament. A més, el contracte havia de ser confidencial per no revelar preus de lloguer d'espais a la competència. El director de Negoci Extern de la Fira, Pere Camprubí, ha explicat que l'acord verbal, tot i que sense concretar, va ser «molt abans de finals d'octubre».

Per la seva banda, el cap de Protocol i Relacions Externes de Presidència, Carles Fabró, ha explicat que va ser ell qui va encarregar verbalment a Focus, dins del contracte marc anual, l'adequació d'un centre per a la premsa. Ha explicat que ningú de Presidència, que ell sàpiga, va parlar directament amb la Fira. A més, ha dit que la providència del TC del 4 de novembre la va conèixer per la premsa i no en va parlar amb Homs, ja que ell només s'encarregava del centre de premsa i no creia que la roda de premsa s'anul·lés. «En cap moment em vaig plantejar que l'atenció als mitjans podia variar», ha explicat, ja que «passés el que passés, calia informar».

A la tarda, està prevista la declaració de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, el president de l'ACM, Miquel Buch; l'expresident del Consell per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer; l'exsecretari de Comunicació del Govern, Josep Martí; i el president de la Comissió Jurídica Assessora, Albert Lamarca.