Condemnat a gairebé tres anys de presó per agredir sexualment a una dona

L'Audiència Provincial de Cantàbria ha condemnat a dos anys, onze mesos i vint-i-nou dies de presó a un home, per agredir sexualment a una dona, a la qual va realitzar tocaments als genitals. En una recent sentència, el tribunal arriba al «raonable, ple i absolut convenciment» que els fets van succeir tal com va relatar la víctima en el judici, principal prova de càrrec que l'Audiència ha acollit atès que té «plena credibilitat i versemblança».

Segons relata la resolució, durant la matinada del 21 d'agost la dona sortia d'un pub quan va ser abordada per l'ara condemnat, que li va demanar un cigar. Davant la negativa d'ella, l'home li va etzibar un «Tia bona, fes-me un petó, follem a casa teva o a la meva». La dona va contestar que la deixés en pau i va continuar la seva marxa, però l'home la va seguir i es va abalançar sobre ella, caient els dos al sòl. Durant un «intent de forcejament», l'home li va tocar les natges, li va fer un petó al coll i fins i tot li va descordar els pantalons i li va introduir la mà dins, tocant-li els genitals. Per defensar-se de l'home, la dona li va pegar una forta mossegada al pòmul que va obligar a l'acusat a apartar-se momentàniament, circumstància que la víctima va aprofitar per fugir.

Per aquests fets, l'Audiència considera a l'home autor d'un delicte d'agressió sexual sense accés carnal i li imposa una condemna de presó, allunyament i prohibició de comunicar-se amb la dona durant cinc anys, llibertat vigilada amb posterioritat a la seva sortida de presó durant cinc anys més, i indemnització de 9.542 euros a la víctima, per les lesions físiques i psicològiques sofertes.

A l'hora de fixar la pena, l'Audiència ha reconegut l'existència d'una circumstància atenuant de reparació del dany, ja que l'home «tot i els seus escassos mitjans econòmics» ha consignat en seu judicial 8.500 euros a favor de la dona.

«Plena credibilitat» de la víctima

En la seva sentència, l'Audiència assenyala que «apareix amb meridiana claredat» que els fets constitueixen un delicte d'agressió sexual, conclusió a la qual arriba per la declaració de la víctima, per la prova documental –l'enregistrament d'unes imatges preses per la càmera d'un hotel proper als fets- i per l'informe pericial.

«La principal prova de càrrec, la declaració de la víctima, ha estat suficient per desvirtuar el dret a la presumpció d'innocència que emparava al processament», afirma el tribunal. I és que «ha ofert un relat de fets clar, coherent, convincent, que permet atorgar-li plena credibilitat i versemblança, doncs sempre i en tot moment ha dit el mateix, sense variar la seva versió dels fets, sense contradiccions i sense fissures lògiques de cap classe». Per contra, la sala adverteix diferents versions de l'acusat «que davant la contundència dels fets en contra, ha reconegut obertament en l'acte del judici que ha mentit als seus amics, a la seva família i a la seva inicial declaració judicial».