El Suprem condemna Francesc Homs a un any i un mes d'inhabilitació pel 9-N

La Sala del Penal del Tribunal Suprem ha condemnat l’exconseller de la Presidència Francesc Homs a un any i un mes d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros per l’organització de la consulta del 9-N del 2014. Els magistrats el consideren autor d’un delicte de desobediència greu comès per una autoritat administrativa, però l’absolen del delicte de prevaricació administrativa del què l’acusava el fiscal. La Sala entén que Homs sabia que el Tribunal Constitucional havia suspès la consulta i que la providència feia referència a totes les activitats presents o futures que estiguessin encaminades a fer realitat la votació. La sentència d’Homs és inferior a les que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va imposar a l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau, condemnats a Dos anys, un any i nou mesos i un any i sis mesos d’inhabilitació, respectivament. El Suprem enviarà ara la sentència a la presidenta del Congrés dels Diputats, Ana Pastor, perquè la faci efectiva.

Els magistrats condemnen Homs a un any i un mes d’inhabilitació especial per a l’exercici de càrrecs públics electius i de funcions de govern, que inclou l’àmbit estatal, autonòmic i local, per un delicte de desobediència greu comesa per autoritat administrativa previst a l’article 410 del Codi Penal. En canvi, l’absolen del delicte de prevaricació, perquè entenen que aquest tipus penal ja ha quedat inclòs a la condemna per desobediència.

La sentència, de la que ha estat ponent el magistrat Manuel Marchena, argumenta que la sentència del Tribunal Constitucional que suspenia la consulta del 9-N i les activitats relacionades amb el procés de participació era de fàcil comprensió i ordenava Homs a paralitzar les activitats que ja s’havien posat en marxa, així com abstenir-se de promoure’n altres dirigides a la celebració de la consulta.

Segons els magistrats, Homs sabia perfectament quin era l’objecte de la impugnació i que el contingut de la providència feia referència a totes aquelles activitats presents o futures que estiguessin dirigides a fer realitat la votació. «La idea que la excessiva amplitud del mandat enfosquia l’àmbit del que estava prohibit amaga un sofisme inacceptable. Entendre que quan el mandat ho abasta tot, en realitat no abasta res, no té sentit», afirma la Sala a la sentencia en relació als arguments de la defensa.

A més, el Suprem entén que la suposada ruptura de les bases constitucionals i del marc normatiu «no pot resultar indiferent al dret penal», sobretot, sosté la sentència, quan el «legítim restabliment» de la legalitat va ser «desatès pels destinataris». «La claredat d’aquesta idea, cridada a actuar com a pressupost de la convivència pacífica, no pot ser enfosquida mitjançant la voluntarista al·legació de l’acusat que va ser ell, en compliment del seu deure com a governant, qui va assumir el judici de ponderació i va decidir fer cas omís al requeriment del Tribunal Constitucional».

Malgrat la petició del Fiscal, el Suprem argumenta que no es donen els requisits exigits per condemnar Homs per un delicte de prevaricació. Segons els magistrats, les omissions d’Homs són seqüències d’una desobediència més àmplia, i per tant condemnar-lo per prevaricació «suposaria fragmentar artificialment una conducta omissiva que només s’explica per la seva unitat». «Les diferents omissions no són sinó manifestacions de la contumàcia de l’acusat, de la seva resistència a sotmetre’s al mandat del Tribunal Constitucional», diu.

Per aquest motiu rebutgen que la carta que Homs va fer arribar a l’empresa T-Systems sigui suficient per condemnar-lo per un delicte de prevaricació. Per fer-ho, diu el Suprem, caldria demostrar que aquesta resolució administrativa va ser i injusta, i si fos així seria perquè el seu contingut desobeeix el Tribunal Constitucional i s'inscriu en un delicte de desobediència.

Un procés «tutel·lat»

Els jutges també rebutgen els plantejaments de la defensa respecte als voluntaris. Segons la sentència, la sala no qüestiona el seu protagonisme, però apunta que la seva presència no es pot convertir en un element exonerador «per convertir el que va ser un procés tutel·lat i dirigit des del govern de la Generalitat en un espontani moviment ciutadà aliè a tota vinculació pública o institucional».

Per últim, la Sala també rebutja els arguments de la defensa que prioritzen criteri de la Junta de Fiscals del TSJC, que no havia considerat delicte l’organització del 9-N, i no el del Fiscal General de l’Estat. «Girar el disseny constitucional del Ministeri Fiscal implica confondre el principi de dependència jeràrquica amb un extravagant format assembleari on l’opinió dels Fiscals del TSJC s’imposa a la del Fiscal General de l’Estat», conclou.

La condemna a un any i un mes d’inhabilitació la demanava el fiscal pel delicte pel que Homs ha estat condemnat, el de desobediència. Al seu escrit de conclusions, la Fiscalia demanava nou anys d’inhabilitació en total pels dos delictes que li imputava. D’aquests, set anys i mig eren pel delicte de prevaricació –del que ha estat absolt- i un any i un mes pel de desobediència greu.