Creu Roja alerta que el 40% de persones que atén no rebran pensió de jubilació

Quatre de cada deu persones ateses per la Creu Roja a Catalunya viuen en una situació de pobresa crònica, un percentatge que s'eleva al 60% en el cas dels més grans de 60 anys, la majoria dels quals no han cotitzat prou per poder rebre una pensió de jubilació. Aquesta és una de les conclusions de l'últim informe de l'Observatori de la Creu Roja de Catalunya, dedicat a la cronificació de la pobresa, que ha presentat aquest dijous l'organització humanitària, que mostra que 8 de cada 10 persones ateses pateixen pobresa greu, ja que són famílies de quatre membres amb uns ingressos inferiors als 1.193 euros al mes.

Segons l'EUROSTAT, es produeix una situació de pobresa greu quan una persona ingressa menys de 655 euros al mes, i l'informe indica que vuit de cada 10 persones tenen ingressos inferiors a 568,3 euros al mes. El president de Creu Roja a Catalunya, Antoni Aguilera, ha explicat que l'informe «mostra la durada i intensitat de la pobresa» perquè els professionals havien advertit que malgrat haver deixat enrere «la crisi més dura», moltes famílies «s'estaven perpetuant en el cercle de la pobresa» amb «dificultats cada vegada més greus».

També Aguilera ha mostrat la seva preocupació per la pobresa energètica, que «ha augmentat gairebé 40 punts» els últims cinc anys i afecta el 81% de les persones enquestades, per la qual cosa «cal revertir aquesta tendència de forma prioritària i extremadament urgent».

La responsable de l'Observatori, Pilar Millán, ha informat que per elaborar l'informe es van dur a terme 1.442 enquestes telefòniques a atesos en programes per a persones en extrema vulnerabilitat de la Creu Roja. Millán ha destacat que «la feina no garanteix sortir de la situació de pobresa» i, de fet, «el 52,4% de les persones que treballen segueixen arrossegant deutes econòmics», majoritàriament vinculats a les despeses de l'habitatge, com la hipoteca o el lloguer, i un 35,4% pateixen pobresa crònica. Per aquest motiu ha demanat al sector empresarial que garanteixi «unes condicions de treball dignes».

La coordinadora provincial de la Creu Roja aTarragonai responsable de l'Observatori, Anna Sabater, ha afegit que una de cada tres persones enquestades amb treball cobra entre 300 i 600 euros i «necessiten ajuda per cobrir les necessitats bàsiques». Sabater ha destacat que encara que són els homes els que fa més temps que no treballen, la situació «s'inverteix a partir dels 50 anys, quan la desocupació és més alta entre les dones», perquè a partir d'aquesta edat, «ser dona és un factor de vulnerabilitat afegit».

També les persones empleades només representen el 32,1% de la població activa enquestada, mentre que el 67,9% restant està desocupada, i de les quals un 30% són de llarga durada i un 16% fa sis anys com a mínim que no té feina. Més de la meitat de les famílies amb adults en edat activa té tots els membres adults sense feina, mentre que en el 41% dels casos únicament en treballa un i, a més, la mitjana d'anys cotitzats és d'11 anys en les persones d'entre 50 i 59 anys, o 16 en els més grans de 60, encara que un 17% afirma no haver cotitzat mai.

Un altre indicador utilitzat a l'informe és relatiu a poder disposar de televisió, rentadora, cotxe, poder pagar les factures de l'habitatge, menjar proteïnes de forma regular, mantenir una temperatura adequada a l'habitatge, anar de vacances i assumir despeses inesperades. El resultat és que un 77,5% dels preguntats pateix privació material severa, i no es poden permetre quatre dels vuit indicadors anteriors com a mínim. Aquesta situació comporta problemes de salut física i emocional, que tots els enquestats van afirmar patir, un 72% de caràcter emocional i un 50,8%, físic.

En aquest sentit, el coordinador de Creu Roja a Catalunya, Enric Morist, ha alertat que un 44% dels enquestats sobreviuen amb les ajudes, i aquesta situació «atempta la seva dignitat i va minant la seva salut emocional». Davant els «preocupants» i «greus» resultats de l'informe, Morist ha afirmat que és necessària «una actuació urgent a llarg termini» i una «renda mínima garantida» perquè l'informe, lamenta, «és potser el més preocupant que hem fet mai, no tant pel volum, sinó per la profunditat del que vindrà els anys vinents».