Judicial
El tribunal de Gürtel decideix cridar a declarar a Rajoy com a testimoni
La decisió ha estat adoptada per majoria dels tres magistrats que componen el tribunal
El president del Govern, Mariano Rajoy, finalment haurà de declarar com a testimoni en el judici a la primera època de Gürtel (1999-2005), en atendre el tribunal de l’Audiència Nacional que jutja aquests fets la petició que en aquest sentit ha fet per tercera vegada l’acusació popular Adade.
La decisió ha estat adoptada per majoria dels tres magistrats que componen el tribunal, dos han votat a favor i un en contra de la citació de Rajoy.
«Per majoria la Sala decideix que és una prova admissible, per majoria s’accepta i se li prendrà declaració el dia que es marqui segons el calendari previst», ha anunciat in voce el president del tribunal, Ángel Hurtado.
D’aquesta manera, Rajoy s’afegeix als prop de 300 testimonis que han estat citats en el judici. Entre ells exdirigents del PP com Ángel Acebes, Francisco Álvarez Cascos, Rodrigo Rato i Jaime Mayor Oreja, membres de l’actual executiva com Javier Arenas, tots ells citats a partir de juny, i dijous serà el torn de l’expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre.
Abans de conèixer la decisió del tribunal, que s’ha fet esperar més del previst en un primer moment i han estat necessàries per a això dos aturades davant de la divisió dels tres magistrats, Hurtado ha demanat a les parts opinió sobre la petició de l’Associació d’Advocats Demòcrates per Europa (Adade), a la qual també s’ha afegit el PSOE de València.
Per la seva part, la Fiscalia Anticorrupció s’ha oposat per tercera vegada per «innecessària, prescindible i reiterada» a la testifical de Rajoy i ha assenyalat que, si la petició que declari és per la caixa B, les proves practicades «resulten suficients per a la seva acreditació».
La fiscal Concepción Nicolás ha recordat que Anticorrupció ja es va oposar en dos ocasions que declarés Rajoy i des d’aleshores «res no ha canviat, no hi ha cap fet nou», ha destacat, i ha afegit que ni tan sols la petició per si mateix era «nova».
Segons la fiscal -als arguments del qual s’ha adherit l’Advocacia de l’Estat, que ha qualificat d’«inútil» la declaració de Rajoy-, les declaracions d’acusats i testificals han confirmat, al seu judici, les tesis d’Anticorrupció.
A més ha afegit que si la petició d’Adade es basa en l’existència d’una caixa B en el PP, el declarat per l’extresorer Luis Bárcenas, que s’ha oposat a la testifical de Rajoy, i per altres exdirigents del partit com Calixto Ayesa o Santiago Abascal, que apareixen en la comptabilitat dels papers de Bárcenas, «resulten suficients per a la seva acreditació» (la de la caixa B).
Per a la fiscal, que també ha tingut en compte a l’hora de tenir per acreditats els fets la negativa del PP a declarar en la seua qualitat de partícip a títol lucratiu, la testifical de Rajoy és per tant «redundant» i de fet per aquest motiu ha explicat que ja va renunciar a algun testimoni com a Calixto Ayesa, que tanmateix va declarar en instrucció.
Per la seva part, l’advocat del PP Jesús Santos ha titllat la petició que declari Rajoy de «diligencia pertorbadora» i ha denunciat l’activitat «espúria» d’Adade per atribuir al president del govern càrrecs orgànics en el seu partit que mai no han existit com el de «responsable d’assumptes electorals».
Adade va demanar que testifiqués Rajoy partint que va ser secretari general del partit i entre 1990 i 2003, anys en què se centra aquest judici per la trama Gürtel, «vicesecretari general del Partit popular responsable d’assumptes electorals».
El principal argument d’Adade per demanar de cridar a Rajoy és que el president del Govern ha estat «figura clau en els anomenats organismes centrals» del PP que han estat «destinataris de comissions il·legals» com han declarat alguns dels 37 acusats en aquest macrojudici i cita entre ells a l’exmarit d’Ana Mato, l’exalcalde de Pozuelo Jesús Sepúlveda.
Aquest mateix tribunal ja va rebutjar el febrer de 2016 la petició d’Adade que Rajoy comparegués en el judici en entendre llavors que no hi havia prou raó perquè prestés declaració, però «sense perjudici que en un altre moment» pogués recordar
«necessari en vista del desenvolupament del judici oral», el que finalment ha succeït.
L’octubre passat, a l’inici del judici, Adade ho va tornar a demanar i el tribunal ho va rebutjar de nou, al·legant que la vista encara no havia començat i que, per tant, les circumstàncies eren «iguals» que quan al febrer es va rebutjar.
El president del tribunal va considerar a més que, ja que un dels testimonis, Javier Arenas, va ostentar també aquest càrrec podria donar resposta a les preguntes de l’acusació popular referent a això.
Passats vuit mesos des que va començar el judici, Adade ha aconseguit finalment que el tribunal atengui la seua petició de cridar a declarar a Rajoy, «membre hiperrellevant» del partit.