Tres de cada deu espanyols no saben que la Terra gira al voltant del Sol

Més de la meitat dels espanyols confia 'molt', 'bastant' o 'una mica' en l'acupuntura (el 59,8%) i els productes homeopàtics (52,7%), unes pràctiques que no tenen base científica i que a més compten amb més seguidors com més alt és el nivell d'estudis. No obstant això, la fe dels espanyols en altres pràctiques sense evidència científica cau en picat quan se'ls pregunta per qüestions paranormals o pseudociències: la majoria no creu en horòscops (84%), fenòmens paranormals (76,7%), remeiers (76,3%) i números o objectes que donin sort (71,3%).

Aquesta són algunes de les conclusions incloses en la VIII Enquesta de Percepció Social de la Ciència, presentada pel director general de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, JoséIgnacioFernández Vera, i la secretària d'Estat d'R+D+i,CarmenVetlla.

L'enquesta bianual, basada en 6.357 entrevistes realitzades en totes les comunitats autònomes, revela que quatre de cada deu espanyols està molt interessat per la ciència, enfront d'un 30% que està poc o gens interessat, la majoria perquè «no l'entén». Analitzada al detall, l'enquesta mostra que l'interès per la ciència segueix tenint importants biaixos d'edat i gènere, encara que es van retallant.

Des de les últimes dades, fa dos anys, l'interès de les dones per la ciència ha pujat un 38,4% (fins al 13,7%), la qual cosa unida a un lleu descens d'interès dels homes (del 20 al 18%), fa que la bretxa de gènere s'hagi retallat a la meitat, encara que caldrà esperar fins a la següent enquesta per veure si la tendència es consolida o es tracta d'un fet puntual.

Els que no perden curiositat científica són els joves que segueixen molt interessats per aquests temes (23,1%), encara quel'augmentmés gran de l'interès, en aquesta ocasió, s'ha registrat en el tram d'edat dels 45 als 65 anys. El nivell d'estudis també marca la diferència, i l'interès per la ciència duplica entre les persones que tenen estudis universitaris enfront de les qui només tenen una formació bàsica.

Segons els enquestats, les aplicacions científiques més beneficioses són Internet (65%), la telefonia mòbil (62,6%), la recerca amb cèl·lules mare (62%) i elsdrones(41%), i les que desperten més recel són la clonació, l'energia nuclear i els transgènics; persisteix un desconeixement molt important pel mètode d'extracció de gas i petroli conegutcom a'fracking'. Els científics segueixen sent els professionals més valorats (amb un 4,22) després dels metges (4,54), els professors i els enginyers. En l'extrem oposat estan els religiosos (2,19) i els polítics (2,33).

La demanda per la informació científica es manté al nivell d'anys anteriors, sent Internetla font més grand'informació, especialment a través de les xarxes socials com Facebook, Twitter o Instagram (sobretot Facebook, que és la plataforma més utilitzada i la que més creix), i especialment pels menors de 30 anys (el 80% d'ells).

Pel que fa a la despesa pública, els espanyols consideren prioritari augmentar el pressupost de la sanitat (85%), educació (73%), pensions (53%), habitatge (28%) i ciència (19%), al mateix temps que dues de cada tres persones estaria disposada a fer donacions per a la ciència.

Respecte al'enquesta anterior, set de cada deu espanyols saben que els antibiòtics curen infeccions bacterianes, que la Terra gira al voltant del Sol o que els humans mai han conviscut amb dinosaures, una xifra molt major que altres anys i que la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia atribueix als canvis realitzats a l'hora de fer les preguntes. Per a la secretària d'Estat «unes dades de l'enquesta són esperançadors, uns altres no tant» però, en conjunt, la qual cosa reflecteixen és que «hem de seguir treballant perquè volem una societat formada i còmplice amb la ciència».