Absolt de violació a una menor de 12 anys perquè pensava que era més gran

L'Audiència Provincial de Múrcia ha absolt a un jove que va ser jutjat per la violació d'una nena de dotze anys a la qual havia conegut hores abans a través d'una xarxa social i pel qual es va demanar una condemna de deu anys de presó, perquè va creure, pel seu desenvolupament físic, que era més gran.

La sentència declara com a fets provats que aquests van ocórrer el 17 de maig de 2013 l'endemà que l'acusat, que tenia llavors 19 anys, hagués contactat a través de Tuenti amb la nena.

Després de mantenir una conversa «d'alt contingut sexual» van quedar per veure's sota el pont d'una rambla, i a proposta d'ella, van acordar anar casa seva, ja que en aquell moment no hi havia ningú, mentre que a la del noi hi havia la seva família.

La sentència assenyala que un cop a l'interior de l'habitatge «va haver-hi tocaments previs i penetració vaginal, havent-se posat prèviament un condó que portava i sense que ella li manifestés en cap moment la seva edat».

Exposa el relat de fets provats que «la menor, en el moment en què van succeir els fets, ja tenia la regla i una figura semblant a la que té en l'actualitat, amb quinze anys, i ell aparentava ser més jove, anant encara a l'Institut».

Durant el desenvolupament del judici, i a la vista de les proves aportades al mateix, el fiscal del cas va demanar en el seu informe l'absolució del jove, mentre que l'acusació particular, que exercia el pare de la noia, va reclamar una condemna de deu anys de presó i una indemnització de 30.000 euros per un delicte d'abús sexual.

Per a l'acusació particular, el denunciat sabia que la noia no tenia encara els 13 anys, la qual cosa es percebia per la seva conversa, encara que físicament pogués semblar més gran.

D'aquesta manera, va exposar que també es desprenia aquest coneixement en el contingut de la conversa que tots dos van mantenir a Tuenti, en la qual ell li hauria dit que si era una «nena» calia anar amb compte.

«La qüestió objecte de judici i de les valoracions efectuades per les parts -diu la Sala de l'Audiència- és la de determinar si el processat coneixia l'edat de la menor o si podia conèixer-la, sent l'edat de la víctima la que determina el tipus del delicte».

I afegeix que això és així «perquè no es castiga l'abús sexual per l'engany, la prevalença, la intimidació o la violència, sinó, simplement, per l'edat de la víctima, ja que aquesta realitza l'acte amb ple coneixement i consentiment».

La sentència conclou que una valoració de totes les proves aportades a la causa permet concloure que l'acusat desconeixia que la noia no havia complert encara els 13 anys, per la qual cosa acorda la seva absolució.

La resolució no és ferma, ja que la mateixa pot ser recorreguda en cassació davant el Tribunal Suprem.