Les pensions que vénen: l'Estat tan sols cobrirà la meitat del nostre últim sou

Espanya té un problema amb les pensions. Fa temps que les arques de la Seguretat Social estan gairebé buides perquè les cotitzacions socials no cobreixen els desemborsaments, per la qual cosa el Fons de reserva és en els seus nivells mínims.

La passada setmana, la ministra d’Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, va anunciar que el Govern va recórrer tant a la coneguda com a guardiola de les pensions —per retirar 3.514 milions d’euros—, com a un préstec sense interès del Tresor, inclòs en els Pressuposat Generals de l’Estat, que ascendia a 5.986 milions. La història es repeteix i la idea que les pensions públiques en la seva quantia actual no es podran mantenir torna a prendre força.

La patronal del sector assegurador Unespa va tornar a incidir aquest dilluns en aquesta idea. Segons afirmen, les pensions públiques són «un dret», però han entrat en un període de reforma que apunta cap a la seva sostenibilitat però «lògicament ho fa a costa de la seva generositat» o taxa de substitució.

La seva conclusió és clara: el sistema «és sostenible perquè s’ha procurat amb les eines necessàries per mantenir-lo, sobretot després de la reforma de 2011 i abans, el 1986,» però insuficient per garantir un bon nivell de vida als pensionista.

Per calcular el poder adquisitiu els jubilats es recorre al que es coneix com a taxa de substitució, o taxa de reemplaçament, que compara la pensió percebuda en el moment de començar a cobrar amb l’últim salari. Segons l’estudi Pensions at a Glance 2015, elaborat per l’OCDE, la taxa de reemplaçament a Espanya per a un salari mitjà és del 82%. Per posar-lo en perspectiva, es pot ressaltar que a la mitjana dels països de l’OCDE és del 52%, i la dels de la Unió Europea és del 59%. En països del nostre entorn com França, Portugal, Itàlia, Alemanya o el Regne Unit la taxa és de 55%, 74%, 69%, 37% i 30%, respectivament.

Ara bé, aquest percentatge que equival al poder adquisitiu dels pensionista, s’enfonsarà en les pròximes dècades, des del 81,9% de mitjana el 2013 fins el 49,7% el 2060. Espanya lidera el rànquing del país europeu el descens del qual serà més gran.

Ja que en unes quantes dècades Espanya comptarà amb una població fortament envellida i tindrà un ratio de treballadors actius respecte a treballadors inactius molt menys favorable, la qüestió és si es podrà mantenir el nivell adquisitiu de les pensiones i la resposta sembla negativa.

Cal tenir en compte que a Espanya, la taxa de substitució es calcula només partint del sistema públic mentre que en altres països deriva de la contribució tant pública com dels sistemes de previsió privats. Així, entre els països europeus amb menor aportació del sistema públic en el moment de la jubilació es troben Dinamarca i Holanda, si bé en aquests casos es compensen els ingressos amb les aportacions a sistemes complementaris fins aconseguir taxes de reemplaçament molt altes. «Tot treballador a Holanda, té la seva pensió pública i la seva capitalització que prové de la seva empresa o dels seus sectors. Al nostre país, només entre el 10 i 12% de la població treballadora compte amb sistemes de capitalització», conclouen des d’Unespa