Els al·lèrgics a la soja han de fugir de la contaminació

Un estudi del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) demostra que la contaminació per partícules dièsel pot exacerbar l'al·lèrgia per soja. Concretament, una determinada quantitat de soja que per si sola no provoca al·lèrgia, quan s'administra en combinació amb partícules dièsel, fa que els animals d'experimentació desenvolupin asma. En l'estudi també han descobert que el mecanisme que desencadena l'asma és diferent si aquesta és provocada per l'al·lèrgia pura a la soja o si ho és per la suma de soja i contaminació.

La investigació, publicada a la revista 'Plos One', ha estat liderada per la cap del grup de recerca de Pneumologia del VHIR, la doctora María Jesús Cruz, i els doctors Xavier Muñoz, Susana Gómez i Daniel Álvarez, del mateix grup. «Quan hi ha més contaminació, les persones al·lèrgiques a la soja poden patir més símptomes, com també les que ho són a altres proteïnes que hi ha a l'ambient», afirma la doctora Cruz.

Per aprofitar que des de fa quasi 30 anys el laboratori del VHIR mesura cada dia la concentració de soja a l'ambient a la ciutat de Barcelona, van decidir fer un model d'asma per soja amb l'objectiu d'estudiar la interacció de la contaminació ambiental amb aquesta substància i la fisiopatologia de la malaltia.

El grup de recerca va comprovar que perquè un animal d'experimentació desenvolupés asma era necessari que inhalés 5mg/ml de soja. Dosis inferiors, de 3mg/ml, no provocaven cap efecte, a l'igual que les partícules dièsel per si soles.

En canvi, quan els animals d'experimentació van inhalar 3mg/ml de soja combinada amb partícules dièsel, sí que es van tornar asmàtics. «Per tant, seria la combinació d'aquests dos elements que per si sols no provoquen asma la responsable que els animals d'experimentació acabin desenvolupant la malaltia», afirma la doctora Maria Jesús Cruz.

A més, van veure que en els eosinòfils, unes cèl·lules que es troben al pulmó de les persones asmàtiques, també es reprodueix aquest patró. En el cas dels animals d'experimentació que inhalen 5 mg/ml de soja, els eosinòfils són molt alts, a l'igual que quan inhalen 3mg/ml de soja i partícules dièsel. En canvi, els nivells no augmenten si inhalen 3 mg/ml de soja.

Durant la investigació també es va estudiar quin mecanisme hi podia haver al darrere d'aquestes reaccions. Mitjançant un estudi de biomarcadors, van comprovar que quan els animals d'experimentació només són al·lèrgics a la soja hi ha un sol tipus de limfòcits implicat, mentre que en els ratolins que havien inhalat soja i partícules dièsel, n'hi havia més d'un.

Resultats extrapolables

Cruz apunta que els resultats d'aquest estudi són extrapolables a altres proteïnes que hi ha a l'ambient, com el pol·len, i assenyala que investigacions prèvies han demostrat que en dies de molta contaminació el pol·len pot causar més símptomes a les persones asmàtiques. Fins ara, però, no s'havia analitzat la interrelació entre la soja i la pol·lució.

El responsable de la unitat d'Asma de l'Hospital de la Vall d'Hebron i adjunt al servei de Pneumologia, el doctor Xavier Muñoz, afirma que entre les 24 i 48 hores posteriors als pics de contaminació, les urgències per asma augmenten. Els responsables de l'estudi subratllen la importància de prendre consciència i d'actuar davant el risc que suposa la contaminació per a la salut. De fet, en el laboratori del grup de recerca de Pneumologia del VHIR, treballen amb uns filtres que es mantenen exposats a l'ambient durant 24 hores i que mostren de forma molt gràfica, en ennegrir-se completament, la quantitat de partícules contaminats que hi suren.