Societat
Holanda crearà un registre per evitar que un donant d'esperma tingui més de 100 fills
El donant va afirmar que li agrada «fer feliç a la gent», com a justificació de les seves més de cent donacions
El cas d'un home que és el pare biològic de 102 nens per donació d'esperma, ha provocat un escàndol a Holanda, on s'ha posat en evidència la falta de comunicació entre les clíniques de fertilitat, que han exigit al Ministeri de Sanitat un registre nacional de donants.
«Com que no hi ha un registre nacional que reculli les dades de tots els donants d'esperma a Holanda, les clíniques de fertilitat no poden comprovar si un home ha donat en altres centres, ni les vegades que ho hagi fet», va lamentar el doctorJesperSmeenk, de la Societat Holandesa d'Obstetrícia i Ginecologia (NVOG).
LaNVOGi representants de diferents clíniques es van reunir el passat dimecres amb autoritats del Ministeri de Sanitat per exigir l'establiment d'un registre nacional que comuniqui aquesta informació als centres de fertilitat per tal de poder fer un seguiment dels donants. En aquesta reunió, les autoritats sanitàries holandeses s'han compromès a estudiar la situació i explorar les possibilitats existents per evitar donacions massives d'esperma.
L'anonimat del donant impedeix a les clíniques de fertilitat comprovar si aquest ha ofert el seu semen a altres clíniques, un buit que alguns homes han aprofitat per donar en diferents centres i en diverses ocasions. En l'últim cas conegut, diverses mares es van adonar de la semblança dels seus fills i van denunciar les seves sospites en una carta al Ministeri de Sanitat holandès.
Una recerca sense precedents va demostrar que un home, la identitat del qual no ha estat revelada, va fer donacions en múltiples ocasions en 11 clíniques diferents, i l'esperma va ser utilitzat en 102 fecundacions positives.
Els donants reben uns 50 euros per donació en concepte de despeses de transport, per la qual cosa es creu que no hi ha una motivació econòmica. Aquest home també hauria ofert el seu semen a l'estranger i per internet, com a"company en tractaments d'inseminació, segons la investigació realitzada per Sanitat.
En declaracions al diariAD, el donant va afirmar que el seu objectiu «no era tenir tants fills com fos possible» i va assegurar que li agrada «fer feliç a la gent», com a justificació de les seves més de cent donacions. Una xifra que multiplica per quatre el màxim de 25 donacions per home que va establir el 1992 la llei que regula la inseminació artificial.
Aquest criteri que es va establir per reduir al màxim la possibilitat que persones engendrades amb el mateix semen arribessin a trobar-se i, sense conèixer el seu parentiu, mantinguessin relacions sentimentals i sexuals de les quals poguessin néixer fills amb un gran risc de patir malalties hereditàries. Amb aquest límit, el risc no hauria de ser major que el que es produeix entre la població general, en la qual es registren relacions entre cosins o familiars d'altres graus.
A més de les raons mèdiques, assenyalaSmeenk, també es van tenir en compte els problemes psicològics que pot provocar a una persona saber que té «més de 100 germanastres», ja que consideren que «la xifra de 25» és més fàcil d'assumir. Tanmateix, quedava en mans de les clíniques confiar en la paraula d'un donant, que havia de respondre a la pregunta de si havia donat en més clíniques i en cas que la resposta fóra afirmativa, havia d'informar de les vegades que ho havia fet.
«La seva resposta no es pot comprovar enlloc. Les clíniques no poden compartir dades de donants entre elles per qüestions de privadesa», explicaSmeenk.
El 2004 el Govern holandès va canviar la normativa d'anonimat dels donants i es va establir un registre, en defensa del dret dels nens a conèixer al seu pare biològic en cas que ho sol·licitin quan siguin majors de 16 anys, és a dir, a partir de 2020. No obstant això, aquest registre central, establert a la Haia, només és accessible pels fills i no per les clíniques de fertilitat. De fet, aquest registre s'ha utilitzat per primera vegada gràcies a una ordre del Ministeri de Sanitat en aquest cas, per comprovar la identitat del pare biològic dels 102 fills.
«Definitivament necessitem un registre nacional perquè tot el semen utilitzat per a un tractament de fertilitat quedi registrat i que els centres tinguin autorització per accedir i assegurar-se que un donant no té més de 25 fills», va advertir el ginecòleg holandès.