Les connexions internacionals de la cèl·lula, la segona fase de la investigació

L'Audiència Nacional ha encarregat al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme (CITCO), dependent del Ministeri d'Interior, la segona fase de la investigació dels atemptats a Catalunya, al mig de la polèmica pels dubtes sobre el seguiment policial a l'imam que va liderar la cèl·lula. El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, que dirigeix la investigació dels atemptats de Barcelona i Cambrils, s'ha reunit aquest dijous amb responsables dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per coordinar els pròxims passos de la investigació, que se centra ara en les connexions internacionals de la cèl·lula terrorista, donada per desarticulada.

Finalitzada la primera fase de la investigació, amb la identificació dels autors dels atemptats i la detenció de quatre persones, el CITCO -del qual formen part entre d'altres Guàrdia Civil, Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra- coordinarà el segon estadi de les indagacions, que intenta aclarir possibles suports dels terroristes a països com Bèlgica, França i Marroc. Els investigadors tenen constància que l'imam de Ripoll (Ripollès), Abdelbaki Es Satty, presumpte cervell de la cèl·lula i clau en l'adoctrinament de la resta de terroristes, va viatjar el 2016 a la localitat belga de Vilvoorde per demanar feina a la mesquita, encara que la comunitat musulmana no el va admetre pels dubtes que va despertar el seu perfil.

Davant aquestes reticències, un policia de l'àmbit de proximitat de Vilvoorde va enviar al gener del 2016 un correu electrònic a un comandament de l'àrea d'Informació dels Mossos d'Esquadra, al qual havia conegut en unes jornades mesos abans, per demanar-li que fes una recerca sobre Es Satty. «Volia demanar-te si hi ha la possibilitat de fer una recerca sobre una persona que vol treballar aquí, a Vilvoorde, com a imam. En el fitxer adjunt trobaràs la seva identitat. Sé que s'està plantejant anar a Barcelona al febrer i que està casat allà. Com més informació puguis compartir sobre aquest individu, millor!», indicava el policia belga en el seu missatge.

El policia belga, que es va dirigir al correu electrònic personal del mosso, concloïa la seva petició d'informació de forma informal, amb una afectuós comiat: «Espero tenir notícies teves molt aviat. 'Molts gràcies senior ;-)' (sic). Salutacions».

Arran de la polèmica originada per la consulta de la policia belga, el conseller d'Interior, Joaquim Forn, ha insistit que es va tractar d'una petició d'informació «absolutament informal», sense que s'alertés que Es Satty fos perillós, ja que, ha recalcat, els Mossos no poden mantenir «relació directa amb policies de fora (d'Espanya)», si no és a través del Ministeri. Visiblement molest, el conseller ha lamentat en roda de premsa que, en un moment en el qual Estat Islàmic ha amenaçat Espanya en un vídeo, després dels atemptats de la setmana passada a Barcelona i Cambrils, la «preocupació» d'alguns mitjans sigui, segons el seu parer, «embrutar» i «desacreditar» la labor dels Mossos.

El viatge de París de l'11 i el 12 d'agost

Una altra de les línies d'investigació internacionals se centra en el viatge llampec que els terroristes van fer a la regió de París entre els dies 11 i 12 d'agost, amb el qual la policia sospita que la cèl·lula podria intentar aconseguir detonadors per als seus explosius, un artifici que no és fàcil de fabricar de forma casolana i que resulta necessari per activar les bombes.

Els terroristes havien emmagatzemat a la casa d'Alcanar 500 litres d'acetona, aigua oxigenada i bicarbonat per muntar els explosius, materials que poden comprar-se a comerços i barrejar-se de forma casolana, mentre que fabricar detonadors de forma artesanal implica més complicacions. De fet, en els altres atemptats que el Daesh ha perpetrat a Europa es van utilitzar detonadors robats de pedreres o d'instal·lacions militars, segons han detallat a Efe fonts militars i policials.

Amb el material que tenien, els terroristes podrien haver fabricat entre 100 i 150 quilos d'explosius de TATP, conegut com «la mare de Satan» i que sol ser l'utilitzat per Daesh en els seus atemptats a Europa.

D'altra banda, el jutge Fernando Andreu ha deixat en llibertat Salah El Karib, un dels quatre detinguts després dels atemptats de Catalunya i responsable del locutori on membres de la cèl·lula van comprar bitllets d'avió, encara que no s'ha determinat si se'n va adquirir algun per a l'imam de Ripoll. Andreu ha decidit deixar-lo en llibertat provisional després d'haver prorrogat la seva detenció 72 hores, fins que s'aclarís la seva participació en els fets amb la pràctica de més diligències. En l'acte de llibertat, el magistrat assegura que no s'ha constatat la seva relació amb els integrants de la cèl·lula terrorista i li imposa com a mesures cautelars l'obligació de comparèixer tots els dilluns davant el jutjat, fixació de domicili i prohibició de sortir del territori nacional, pel que haurà de lliurar el passaport.