La llei de transitorietat estableix un termini de sis mesos entre l'1-O i les eleccions constituents

La llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república estableix en l'article 87.1 un termini de sis mesos entre el referèndum de l'1 d'octubre i les eleccions constituents, en cas de victòria del 'sí'. Aquest període de mig any és anomenat procés constituent. La norma també preveu que de les eleccions constituents en surti una Assemblea Constituent, que substitueix l'actual Parlament, i que serà vigent en el període en què es redactarà la Constitució. Segons la llei de transitorietat, la constitució catalana s'hauria d'aprovar per una majoria de tres cinquenes parts o bé per majoria absoluta si no és possible. Tot i que la norma que s'ha presentat aquest dilluns no ho estableix, JxSí i la CUP creuen que el període per redactar la constitució catalana hauria de ser aproximadament de sis mesos. Així doncs, un any després de l'1-O se celebrarien les primeres eleccions de la república catalana després que la constitució fos ratificada en un referèndum.

El calendari previst ve marcat, fonamentalment, pels articles de la llei de transitorietat referents al Procés Constituent. L’article 85, concretament, estableix que «una vegada celebrat el referèndum –sobre la independència- i en cas d’un resultat favorable de l’opció independentista, el Govern de la Generalitat activarà un procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, amb l’objectiu de redactar i aprovar la constitució de la República». D’aquesta manera, es fixen tres fases: una primera amb el procés Participatiu constituent; una segona d’eleccions constituents i d’elaboració d’una proposta de constitució per part de l’Assemblea Constituent; i una tercera, de ratificació de la constitució per mitjà d’un referèndum.

Per posar en marxa aquesta primera fase de procés constituent, la llei diu que el Parlament «empararà» la fase participativa «que tindrà lloc durant els sis mesos posteriors a la proclamació dels resultats del referèndum» de l’1-O, creant un Fòrum Social Constituent format per representants de la societat civil i partits polítics, les deliberacions del qual seran «políticament vinculants» per redactar la constitució catalana. Un cop hagin acabat aquests treballs del procés participatiu durant aquest mig any, el president de la Generalitat dissoldrà el Parlament, es convocaran unes eleccions per escollir els 135 membres de l’Assemblea Constituent que redactaran la carta magna de la nova república. La llei no concreta, però JxSí i la CUP calculen que aquests electes constituents no trigaran més de sis mesos fins a tenir enllestit el text de la constitució. Un cop fet això, la carta magna se sotmetrà a referèndum i, si rep l’aprovació dels ciutadans, es convocaran les primeres eleccions ordinàries de la república catalana per conformar el nou Parlament de Catalunya.

La llei també regula que «cap de les decisions de l’Assemblea constituent seran susceptibles de control, suspensió o impugnació per cap altre poder, jutjat o tribunal». A més, estableix igualment que l’Assemblea constituent «assumeix les funcions, facultats i obligacions del Parlament, inclosa l’elecció del president o presidenta de la República».

El president i la Sindicatura Electoral

Precisament de la figura del president també en parla la proposició de llei de transitorietat presentada aquest dilluns. Així, es fixa que el president de la Generalitat serà «el cap de l’Estat i n’assumeix la seva més alta representació», a més de «dirigir l’acció de govern» a Catalunya. Aquest disseny es manté de manera transitòria, fins que la nova Constitució determini si l’estructura del govern i el cap d’Estat han de tenir aquesta o altra consideració. L’elecció del president de la Generalitat durant aquest període transitori serà, segons la llei, a través dels membres del Parlament tal i com es fa ara. Igualment, es marca que el president «durant el seu mandat gaudeix d’immunitat, no pot ésser detingut o retingut excepte en cas de delicte flagrant» i «correspon al Tribunal Suprem de Catalunya decidir sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament». Això mateix s’aplica als membres del Govern.

La norma que s’ha presentat aquest dilluns també regula la Sindicatura Electoral amb la que es basaran els processos posteriors a l’1-O. Així, la base de la institució és la mateixa que es fixa a la llei del referèndum, tot i que amb alguna variació. A partir de l’1 d’Octubre i amb l’entrada en vigor de la llei de transitorietat, la Sindicatura haurà de tenir set membres –dos més que els cinc que s’estableix per al referèndum d’independència- i les seves territorials seran de caire comarcal –per a l’1-O se’n fixen quatre, una per cada província i demarcació electoral.

Pel que fa al cens electoral, la llei preveu que «cap elector no pot figurar inscrit simultàniament en ambdós censos», eliminant així la possibilitat de figurar al de cap altre país, inclòs Espanya.

Tal i com ja s’esperava, la Llei de transitorietat defineix, al seu article 1, que Catalunya «es constitueix en una República de Dret, democràtica i social». De la mateixa manera, es diu que «la sobirania nacional rau en el poble de Catalunya, del qual emanen tots els poders de l’Estat».

La justificació de la llei

I és que la proposició presentada aquest dilluns pretén ser la norma «suprema» fins que s’estableixi una nova constitució catalana. De fet, al preàmbul de la llei es justifica la seva necessitat dient que, «tot i que la configuració definitiva del nou Estat correspon a la constitució que ha d’elaborar l’Assemblea Constituent i ratificar la ciutadania», un cop proclamada la independència es considera «imprescindible donar forma jurídica, de manera transitòria, als elements constitutius bàsics del nou estat per tal que de forma immediata pugui començar a funcionar amb la màxima eficàcia i, al mateix temps, cal regular el trànsit de l’ordenament jurídic vigent al que ha d’anar creant la República, tot garantint que no es produiran buits legals».

Tanmateix, el text detalla que la llei també persegueix un altre objectiu. «Vol regular els elements constitutius bàsics i la transició d’ordenaments de manera que la llibertat del futur poder constituent no resulti condicionada per decisions preses en aquesta etapa transitòria».

La voluntat de negociació amb l’Estat i els decrets del Govern

El mateix preàmbul també determina que Catalunya, «en qualitat d’Estat sobirà i independent», té la «voluntat de vehicular la successió de manera negociada i pactada amb les institucions espanyoles, europees i internacionals». «La cerca i l’esperança en el pacte, que sempre ha estat un tret definidor del dret i de les institucions públiques de Catalunya, continuaran també durant la successió d’Estats», regla el text.

La llei de transitorietat, però, no defineix tots els passos al detall que se seguiran fins a la plena assumpció del poder en la república catalana. Però JxSí i la CUP asseguren que el Govern ja té previstos i enllestits cinc decrets que aprovarà un cop entrada en vigor la llei presentada aquest dilluns, i que desenvoluparan els aspectes més tècnics i concrets no definits a la proposició de llei. D’aquesta manera, es definiran les concrecions de processos i decisions pendents que queden en l’aire amb el text actual.

Recuperar les lleis suspeses pel TC

També queda en mans del Govern de la Generalitat la recuperació de lleis que el Tribunal Constitucional ha tombat i ha deixat sense efecte, com ara la de pobresa energètica i exclusió social. «Aquests decrets també poden servir per a regular la recuperació de la validesa i l’eficàcia de les normes anteriors a la successió d’ordenaments jurídics anul·lades o suspeses per motius competencials», diu el text presentat.