Cambrils, Barcelona, Alcanar i Ripoll coincideixen en què la ferida trigarà a curar-se

Els alcaldes de Barcelona, Cambrils, Ripolli Alcanar, Ada Colau, Camí Mendoza, Jordi Munell i Alfons Montserrat, respectivament, han coincidit avui a dir que la ferida que ha deixat en els seus municipis els atemptats trigarà a curar-se, però que treballaran per fomentar la convivència social.

Els quatre alcaldes han participat avui en una entrevista conjunta a Catalunya Ràdio on han aplaudit la reacció dels seus ciutadans després dels atemptats terroristes del passat dia 17.

Barcelona i Cambrils (Baix Camp) van ser les poblacions on la cèl·lula va perpetrar els seus atemptats, amb un balanç de 16 morts i més d'un centenar de ferits, mentre que els autors de la massacre eren residents de Ripoll (Ripollès) i preparaven el seu atemptat amb bombes a Alcanar (Montsià).

«Ha estat molt dur, necessitarem temps per digerir-ho, i dins de la tristesa profunda i amb les preguntes que ens haurem de fer els pròxims mesos, el que ens ha donat força és la reacció de la ciutadania a peu de carrer», ha declarat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

«Tothom ha estat de deu des del primer minut. La ciutadania, que va clamar espontàniament 'no tinc por' ens va marcar el camí de la unitat. La ciutat està ferida, però sentim orgull de ciutat», ha afegit Colau.

L'alcaldessa de Barcelona ha explicat que després d'aquests atemptats «ens haurem de fer preguntes com a societat occidental, perquè potser hi ha coses que estan canviant i no ens n'hem adonat».

«Als municipis i a Catalunya s'ha fet molt bona feina en matèria de convivència i cohesió, però no podem ser autocomplaents perquè queda molta feina per fer en matèria de diversitat i d'integració de diferents cultures», ha dit Colau.

L'alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, també ha ressaltat la resposta «molt pausada i molt respectuosa» de la ciutadania del seu municipi, que ja havia previst mesures per protegir el seu concorregut passeig marítim.

Mendoza ha recordat que el ple del seu ajuntament ha acordat erigir, com Barcelona, un memorial en record de les víctimes, encara que ha puntualitzat que «encara està per definir com serà i el lloc. No podem oblidar aquests fets, però els hem d'encaixar en el nostre municipi».

L'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, ha reconegut que el seu poble va passar de la «sorpresa inicial» en conèixer que joves conciutadans, integrats, amb feina i nòvia, eren els autors dels atemptats, a «la indignació, l'horror, l'odi i la por, molts sentiments en poc temps».

«Però la ciutat de Ripoll ha respost amb contenció amb molta maduresa emocional, hem intentat que pels carrers no es noti i ho hem aconseguit, malgrat que el poble és ple de policies i mitjans de comunicació», ha dit Munell.

L'alcalde ha reconegut que aquests atemptats suposaran «un abans i un després perquè ningú va detectar res, ni les pròpies famílies, ni la pròpia comunitat: no eren practicants de la seva religió, per la qual cosa ho desvinculo totalment de la religió. Eren joves integrats socialment, esportivament, havien anat a l'escola pública, havien format part del procés d'integració normal».

«Estàvem convençuts que havíem fet bé les coses en matèria d'integració, però alguna cosa ha fallat, ens vam perdre alguna baula, la secta, la figura de l'imam que és capaç de captar, captivar i seduir-los fins al punt de cometre aquest horror, de caure en aquest parany del radicalisme, de caure en el món de la secta», ha reflexionat Munell.

També l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, ha reconegut que els seus ciutadans estan «amb molta sorpresa, i amb una incredulitat molt gran, però a poc a poc s'està digerint i a poc a poc anem a la normalitat després d'uns dies d'angoixa».

Montserrat ha recordat que els terroristes portaven a Alcanar «una vida molt discreta, no feien vida a Alcanar, ningú no els havia vist, estaven en un lloc amb densitat de població molt baixa».

L'alcalde ha reconegut que encara que manté una reunió cada mes amb els Mossos d'Esquadra per parlar de temes de «aquesta contingència no ens l'havíem plantejat mai».