El Parlament aprova la llei de la seguretat social catalana amb els vots de JxSí i la CUP

El ple del Parlament ha aprovat aquest dijous una de les anomenades lleis de desconnexió, la de l'Agència Catalana de Protecció Social, que crea un organisme per coordinar totes les prestacions i serveis socials i es prepara per la possible assumpció de noves competències en cas que Catalunya fos un estat independent. JxSí i la CUP han votat a favor de la llei i han rebutjat les esmenes presentades per PSC, CSQP i Cs.

La llei crea l'Agència Catalana de Protecció Social, l'organisme encarregat de desplegar el sistema de protecció social de Catalunya, centralitzar les prestacions que en cada moment siguin competència de la Generalitat, organitzar i gestionar els recursos del sistema de serveis socials, i els altres que en un futur se li puguin atribuir, i representar el Govern a les institucions internacionals en matèria de protecció social.

La llei determina que el president de l'Agència ha de ser nomenat pel Parlament, a proposta del Govern, i que l'ens s'ha de finançar, entre altres fonts, amb els recursos derivats de les contribucions al sistema de protecció social en el marc de les competències que en cada moment tingui atribuïdes la Generalitat.

El text ha arribat al Ple amb 74 esmenes reservades, totes conjuntes dels grups del PSC i de CSQP, i amb 10 esmenes subsegüents al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (1 de JxSí, 8 de conjuntes del PSC i CSQP i 1 de Cs).

El Consell va dictaminar, a sol·licitud del PSC i de CSQP, que l'apartat segon de la disposició transitòria primera, que estableix que «per dotar-se del personal necessari per a dur a terme les tasques que li són pròpies, ha de tenir en una consideració especial el personal que acrediti experiència en el sistema de seguretat social i de protecció social», vulnera l’article 23.2 de la Constitució, que estableix que «els ciutadans tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics, amb els requisits que assenyalin les lleis». D’aquesta manera es determinava que el redactat prioritzava un segment per davant d’altres de la població, i això seria inconstitucional.

En canvi, l'òrgan consultiu va avalar la resta d'articles qüestionats per PSC i CSQP. Tot i així, fa algunes recomanacions per raons de tècnica legislativa. El dictamen considerava que s'ha de modificar el redactat dels articles 3.1 b i 14.3 b per suprimir els incisos "en cada moment", així com les referències del mateix tipus que es contenen en el preàmbul.

Joan Garcia, de C's, ha qualificat la llei de «nyap» i «covarda» perquè «la meitat té voluntat de desconnexió i l'altra meitat és una agència autonòmica». En un sentit similar, ha dit que és una «llei cara i ineficient» i ha criticat JxSí per parlar de «protecció social» tot i les retallades pressupostàries que va promoure CiU i, alhora, no haver ampliat la cartera de serveis. També ha recriminat que no fos proposada pel Govern i que no passés per l'òrgan consultiu del Consell del Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).

Eva Granados, del PSC, ha criticat la tramitació de la llei, que ha qualificat de «Guadiana», perquè es va votar inicialment el juliol de l'any passat, es van fer «compareixences d'experts a corre-cuita» al novembre, als quals JxSí i la CUP «no han escoltat», i fins ara no s'ha aprovat definitivament. De fet, ha dit que Catalunya necessita una agència, però «no aquesta», i ha recriminat a la consellera Bassa que la llei no resolgui els problemes dels catalans més necessitats i que es mantinguin «iniquitats territorials».

Joan Coscubiela, de CSQP, ha dit que la llei ha estat poc «rigorosa» en la tramitació i «poc útil» en el resultat final. Així, també ha demanat un paper més rellevant dels ajuntaments a l'hora de prestar els serveis.

Fernando Sánchez, del PP, ha desviat part de la seva intervenció cap als fets ocorreguts aquest dimecres al Parlament, amb l'aprovació de la llei del referèndum. Sobre la llei, ha dit que és centralitzadora, cosa que els sobiranistes critiquen quan ho fa el govern espanyol, segons ell.

Chakir el Homrani, de JxSí, i Albert Botran, de la CUP, han defensat la llei, així com la consellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa, que ha fet una breu intervenció final.