Mig centenar de persones bloqueja el pas de la comitiva judicial a la seu d'Unipost a Terrassa
La Guàrdia Civil inspecciona el local des de les sis del matí i hi hauria trobat material relacionat amb l'1-O
Mig centenar de persones bloqueja el pas de la comitiva judicial que ha de donar validesa a l'escorcoll de la Guàrdia Civil a la seu d'Unipost a Terrassa des de dos quarts de cinc d'aquest dimarts a la tarda. En aquest local, el cos policial estaria pendent de requisar material relacionat amb el referèndum de l'1 d'octubre. Aquest material serien citacions per a les meses electorals. La Guàrdia Civil ha arribat a l'empresa cap a les sis del matí i porten des d'aleshores esperant l'arribada de la comitiva judicial. Finalment la comitiva ha arribat a dos quarts de cinc de la tarda, però no ha pogut accedir a l'interior de l'empresa perquè s'ha trobat amb aquest grup de persones assegudes que els ho impedeix.
Policia Local, Mossos d'Esquadra i alguns dels manifestants han intentat negociar amb el gruix dels manifestants perquè deixin passar la comitiva judicial i evitar així la imatge dels Mossos, que tenen les competències de seguretat ciutadana, desallotjant el carrer.
La negociació, però, no ha arribat a bon port i els manifestants continuen asseguts on eren des de fa més d'una hora. Coregen càntics d'independència, o eslògans com ara 'on són les paperetes'. També exhibeixen cartells on es pot llegir la paraula 'democràcia', d'altres a favor del sí al referèndum de l'1 d'ocrubre, estelades o pancartes d'Òmnium. També han entonat cançons com 'L'estaca' de Lluís Llach.
El carrer Mare de Déu dels Àngels, on hi ha la seu d'Unipost, està bloquejat per dos cordons policials. A l'extrem on hi ha el cordó és més petit, hi ha un segon grup de manifestants també fent càntics.
La comitiva judicial porta l'ordre d'entrada i registre del Jutjat d'Instrucció número 3 de la ciutat, en funcions de guàrdia. El magistrat ha autoritzat la intervenció de tots els sobres sospitosos i l'obertura d'un d'ells. L'obertura es farà aquest mateix dimarts al jutjat, amb presència del secretari judicial, el fiscal i el magistrat, a més de la Guàrdia Civil i un representant d'Unipost. La resolució pot ser recorreguda.
La resolució arriba després que la fiscalia hagi demanat al jutjat de guàrdia la «intervenció i obertura» d'un dels sobres localitzats al magatzem per «verificar» si el seu contingut pot constituir una col·laboració amb un possible delicte de desobediència. Si el resultat fos «positiu», la fiscalia demana la intervenció i obertura de tota la correspondència «amb les mateixes característiques», l'entrada i registre de les oficines de l'empresa i el registre dels llibres comptables, documentació i dispositius, equips i sistemes informàtics en els «termes exposats en l'ofici de la Comandància de la Guàrdia Civil» d'aquest mateix dimarts.
El jutge explica en la seva resolució que per autoritzar la interceptació de la correspondència, protegida per la Constitució, només es pot fer davant d'indicis de delicte que pugui suposar almenys tres anys de presó. Ni el delicte de desobediència ni el de prevaricació arriben a aquest límit mínim, però sí el de malversació de fons públics. Segons el magistrat, de l'ofici policial que acompanya la petició de la fiscalia «es desprenen clars indicis de la possible comissió d'aquest delicte, donada l'objectiva localització d'abundant i ingent quantitat de sobres amb el logotip de la Generalitat que podrien contenir les targetes censals necessàries per celebrar el referèndum de l'1 d'octubre».
De fet, el jutge observa una «clara i directa connexió entre el subjecte que es veurà afectat per la ingerència i el delicte». Així, recorda que Unipost està vinculada a la Generalitat a través d'un marc contractual «idèntic o similar» al que es va donar en el procés participatiu del 9-N del 2014.