«Ens diuen que la nostra música és vaporosa i atmosfèrica»

—Qui o què és Maravint?

—Joana Campo (JC): Quan vam acabar els nostres estudis musicals ens en vam anar a viure a París. El senyor Jean Marie Maravint era el nostre veí de replà, i el vam conèixer només arribar, quan encara no havíem ni entrat a l’apartament. Ens va veure amb els instruments i li vam resultar simpàtics. Ens vam fer amics i quedàvem per xerrar de música, de llibres...

—Xavi Sánchez (XS): A ell li sobtava que, sent músics, no féssim cançons. Ens deia: ‘però no em podeu tocar ni una cançó senzilleta?’ Nosaltres venim de la música clàssica, i fins llavors només havíem fet d’intèrprets. Al cap d’un any, quan vam tornar a Barcelona, la idea ens va quedar al cap, especialment a la Joana, i a poc a poc es va posar a compondre cançons.

—’El color de l’aigua’ és el vostre primer disc i també la vostra carta de presentació. Com us voleu mostrar?

—XS: És complicat de dir. Fem música pop però amb influències de molts estils. Es pot dir que és un tipus de música experimental però no elitista, tot i que és cert que és un disc que s’ha d’escoltar dues vegades com a mínim, fem una música que requereix una mica de concentració.

—Com ha estat el pas de la música clàssica a la música pop, us heu sentit còmodes, en aquesta transició?

—JC: La transició ha durat uns anys i ha sigut molt natural, una cosa va portar a l’altra. Primer vaig anar fent cançons a poc a poc. El Xavi feia algun arranjament, després vam fer algun concert...Fins que l’any passat el Xavi va conèixer els productors que al final van ser la clau per acabar fent el disc.

—XS: Els productors, Joan Berenguer i Santi Noriega, ens han ajudat bastant a portar-ho tot cap al terreny que volíem. Ells també toquen a la banda i van entendre molt bé el so que buscàvem. Han sigut una part molt important del disc, i ens han acostat a la part de música moderna que a nosaltres ens faltava.

—L’aigua és molt present al disc, no només al títol sinó en diverses cançons. Per què heu escollit aquest element tan simbòlic?

—JC: És cert que l’aigua representa moltes coses, però ha sortit de manera inconscient, quan vam tenir les cançons fetes ens vam adonar que era un element constant, i per això vam escollir aquest títol.

—És un disc molt intimista. Fins a quin punt relata la vostra pròpia experiència?

—JC: És cert que és intimista. Algunes cançons estan inspirades en gent de l’entorn, però en realitat són coses que ens passen a tots.

—XS: Les cançons no tenen un missatge gaire definit, no reprodueixen fil per randa una sensació concreta.

—Ja heu començat a presentar el disc. Quines sensacions esteu tenint?

—JC: De moment estem molt contents, la gent ens comenta que els agrada i que és un treball que demana ser escoltat d’una manera pausada. També que com més l’escolten, més els agrada. Ens diuen que la nostra música és vaporosa i atmosfèrica, i això ens ha agradat molt.