Tribuna
La dignitat del treball
Arquebisbe de Tarragona
Jaume Pujol. Arquebisbe de Tarragona
El beat Pere Tarrés (1905-1950), en els seus records d’infància, fa un esment molt emotiu a la feina del seu pare: «Encara ho veig. Anava a portar-li el dinar en aquelles matinades amb fred i boira de Manresa. Ell era a la ferreria, envoltat de màquines, de corretges, torns, rodes, banc, ferro… amb el seu vestit blau, brut, amb la cara emmascarada, brillant de la suor, del beneït suor amb el que omplia la nostra llar amb el pa de cada dia. […] En veure’m entrar, tapat amb el passamuntanyes i la cartera del col·legi a l’esquena, mostrava les seves dents blanquíssimes sota la negror del seu bigoti, i quines coses deien aquell somriure i aquells ulls brillants.»
Em sembla un paràgraf que reflecteix la dignitat del treball humà, en aquest cas el d’un pare de família que s’esforça en la seva tasca i no estalvia sacrificis per a mantenir els seus.
La doctrina social de l’Església aborda el treball com una cosa volguda per Déu, el qual ja va confiar a la primera parella humana la tasca de sotmetre la terra i dominar tots els éssers vivents. Abans de veure’l com un càstig, és la manera com Déu ens associa a la seva obra creadora.
El Nou Testament ofereix innombrables testimonis de l’estima que Jesucrist té per la feina, començant pel seu propi exemple: fill d’un fuster i d’una jove lliurada a les tasques de la llar, ell mateix, Jesús, va donar exemple de treballador durant els primers trenta anys de vida abans d’emprendre la tasca apostòlica. Es va envoltar de treballadors: pescadors els primers, persones que vivien al costat del mar de Galilea, però també d’un recaptador de tributs i de persones d’altres professions. Entre els primers cristians abunden els agricultors, comerciants, soldats, homes i dones, metges, com Lluc, fabricants de tendes de campanya…
El treball forma part de la dignitat humana. És un dret i alhora un deure. En les seves paràboles Jesús censura aquell que, tenint una bona collita es posa a gandulejar; parla dels talents, dels sembradors i vinyaters, dels obrers que busquen feina i són contractats a primera hora i d’altres al final del dia.
Però no separa el treball de la vida espiritual. Es veu en l’episodi de Marta i Maria i en molts d’altres. Respecta el descans sabàtic, sense anteposar-lo, això sí, al deure de caritat. En la nova era cristiana el treball ens porta a Déu.