Trapero, Sànchez i Cuixart surten de declarar per sedició sense mesures cautelars

El Major dels Mossos, Josep Luís Trapero, el president de l’ANC, Jordi Sánchez, i el d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, han sortit de l’Audiència Nacional sense mesures cautelars després de les seves compareixences davant la jutgessa Carmen Lamela, que els investiga –juntament amb la Intendent dels Mossos, Teresa Laplana- per un suposat delicte de sedició durant les protestes dels dies 20 i 21 de setembre. Durant la jornada d’avui, Trapero i Laplana (que ha declarat per videoconferència) han contestat totes les preguntes de les parts, mentre que Sánchez ha respost a les preguntes de la defensa i Cuixart s’ha negat a declarar. A l’inici de la sessió la Fiscalia ha presentat un nou informe de 300 pàgines amb material audiovisual que inclou els fets del 20 i 21 de setembre, però també de l’1-O. La jutgessa ha rebutjat que s’abordessin aquest divendres, i ha avançat que tots quatre seran citats novament un cop hagi pogut estudiar el que conté aquest atestat. La Fiscalia ja ha avançat que fruit de l’informe demanarà noves diligències i no descarta noves imputacions. També ha advertit que un cop se celebrin les noves citacions demanarà mesures cautelars contra tots quatre.

Segons fonts presents a la declaració, durant la seva compareixença d’una hora Trapero ha aportat dades del dispositiu que es va desplegar el 20 de setembre respecte a les protestes que hi havia per la detenció de 14 persones suposadament relacionades amb l’organització del referèndum. Trapero ha exposat les comunicacions que va mantenir amb la Guàrdia Civil i ha explicat que els Mossos haurien fet un dispositiu diferent si la Guàrdia Civil hagués avisat de l’operació. Fonts pròximes al Major dels Mossos han explicat que n’ha sortit satisfet perquè ha pogut donar una versió diferent a la que relata el primer informe de la Guàrdia Civil, i ha defensat en tot moment el dispositiu dels Mossos.

El president de l’ANC, Jordi Sánchez, ha declarat només en resposta a les preguntes de la defensa. Segons ha explicat ell mateix a la premsa ho ha fet per «deixar clar» la legitimitat de les actuacions que es van dur a terme mitjançant una manifestació «pacífica i cívica». Sánchez ha explicat que l’ANC va demanar autorització a la Conselleria d’Interior per fer una protesta entre les 10.30h i les 24h del 20 de setembre en paral·lel a una crida a través de les xarxes socials.

L’ANC i Òmnium han optat per diversificar les estratègies en aquesta declaració, fet pel qual el resident d’Òmnium, Jordi Cuixart, no ha prestat declaració. Segons ha explicat ell mateix ho ha fet d’aquesta manera perquè «no reconeix» la competència de l’Audiència Nacional de jutjar-lo per sedició, com tampoc que hagi comès aquest delicte. Cuixart ha assegurat a la premsa que les protestes van ser «pacífiques» i van respectar en tot moment la integritat dels agents que participaven a l’operació.

Tots dos han criticat la «judicialització» d’un «conflicte polític» que cal resoldre a través «del diàleg», i han apuntat que ha quedat clar que la finalitat de la manifestació no era la ruptura de l’Esat, fet que implica que la competència per investigar no és de l’Audiència Nacional, sinó dels jutjats de Barcelona.

Nou atestat de la Guàrdia Civil

A primera hora del matí la Fiscalia ha presentat a la jutgessa un nou atestat de 300 pàgines que inclou –segons fonts del Ministeri Fiscal- noves proves sobre els fets dels dies 20 i 21 de setembre, però que s’estén també a dies anteriors i posterior, fins a l’1-O. Tan el fiscal Miguel Ángel Carballo com les defenses han demanat a la jutgessa Lamela que suspengués les declaracions per tenir temps per estudiar aquesta documentació, que inclou també material audiovisual.

La jutgessa s’hi ha negat, però ha limitat les declaracions d’aquest divendres a les informacions que presenta el primer atestat de la Fiscalia. Per contra, ha avançat que citarà de nou els quatre investigats per abordar aquestes noves proves. Aquesta nova citació, segons les parts, podria tenir lloc en 15 dies. Aquest nou informe de la Fiscalia demana la pràctica de noves diligències i segons el fiscal no es descarta que comporti noves imputacions. A més, la Fiscalia ha avançat que després de les noves compareixences demanarà mesures cautelars contra els quatre investigats, als qui podria atribuir nous delictes.

Jordi Cuixart: «No reconeixem la competència d’aquests tribunals»

En declaracions a la premsa el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha afirmat que no reconeix «la competència d’aquests tribunals» ni «cap tipus de delicte» en l’actuació de la seva entitat el 20 de setembre. Ha destacat el «principi de no violència, democràtic i de participació massiva» de les mobilitzacions. «Volem denunciar un cop més la judicialització d’un conflicte polític que només es pot resoldre mitjançant el diàleg», ha dit, i «que el govern de Catalunya sabrà donar els passos necessaris per donar resposta al clam majoritari de la societat de Catalunya».

Jordi Sánchez: «El dret de mobilització és inherent en tota democràcia»

Sánchez ha afirmat que l’objectiu era «exercir el dret a la mobilització davant actuacions injustificades» i que es va actuar des del «civisme» i sense pretendre «alterar el que la Fiscalia vol fer creure que es pretenia alterar». «El dret de mobilització és inherent en tota democràcia», ha dit abans de recordar que malgrat la premura de la convocatòria el 20-S va ser una de les «grans mobilitzacions» dels últims anys.