La suposada filla de Dalí haurà de pagar les costes per la «temeritat» d'anar a judici

La figuerenca Pilar Abel, qui deia ser filla de Salvador Dalí, haurà d'assumir les despeses judicials del procés. El Jutjat de Primera Instància Número 11 de Madrid ha desestimat la demanda de paternitat que va presentar i l'ha condemnada expressament a pagar les costes per la «temeritat» d'haver anat a judici un cop les proves d'ADN van «excloure» de manera clara i diàfana que el geni del surrealisme fos el seu pare. La sentència també critica que, tant abans com durant la vista, Pila Abel hagués posat en dubte la cadena de custòdia de les proves, dubtant de «la professionalitat» dels forenses que van fer l'exhumació i dels experts que van contrastar els ADN, però sense aportar cap prova concreta.

La sentència no és ferma i, en un termini de vint dies, s'hi pot interposar recurs d'apel·lació. Un termini que també tenen ara les parts demandades (l'Estat i la Fundació Gala-Salvador Dalí) per notificar al jutjat les despeses que han hagut d'assumir.

Que el jutjat desestimés la demanda de paternitat interposada per Pilar Abel era només qüestió de temps. De fet, el resultat de les proves d'ADN va ser concloent. Entre la figuerenca i Salvador Dalí no hi havia cap coincidència que permetés afirmar que el geni del surrealisme fos el seu pare.

Ara, la sentència del Jutjat d'Instrucció Número 11 de Madrid deixa les coses clares. El text, del qual ha estat ponent el magistrat Antonio Martínez-Romillo, tomba la demanda interposada per Abel i absol tant l'Estat com la Fundació Gala-Salvador Dalí (hereva i gestora del llegat) de «totes les accions exercitades en contra seva» per la figuerenca.

La resolució tanca el serial en què, en alguns moments, s'ha arribat a convertir aquest afer. Però al litigi encara li queda un capítol. I és que, apart de desestimar la demanda, el jutjat madrileny condemna «de manera expressa» Pilar Abel a haver d'assumir les costes del procés. És a dir, totes aquelles despeses derivades de la demanda (entre les quals s'hi podrien incloure les despeses de l'exhumació de Dalí).

A l'hora d'adoptar aquesta decisió, la sentència ja deixa clar d'entrada que no hi ha un criteri únic. De fet, el magistrat tira de jurisprudència i, a la resolució, inclou exemples tant en un sentit com en un altre. És a dir, jutjats que, després de tombar una demanda de paternitat, han optat per imposar les costes als demandants, i altres que han decidit no fer-ho.

«Temeritat»

Pel què fa al cas de Pilar Abel, però, el jutjat entén que imposar les costes a la figuerenca està plenament justificat. La sentència subratlla que Abel va incórrer en una «temeritat» quan, després de conèixer els resultats «tan contundents» de les proves d'ADN, no optés per retirar la demanda i decidís anar a judici igualment.

Però no només això. El magistrat també retreu que la figuerenca posés en dubte la cadena de custòdia de les proves i dubtés de «l'objectivitat i la capacitat» tant dels forenses com de l'Institut Nacional de Toxicologia. De fet, la sentència diu que aquesta crítica no té «cap mena d'empara» i que només vol «introduir sospites» al voltant de la feina que van dur a terme els professionals.

Tot això, a més, tenint en compte que més enllà de la crítica, ni Pilar Abel ni el seu advocat «no van acreditar res» ni van aportar cap prova que la cadena de custòdia s'hagués trencat. Segons la sentència, allò que hauria estat lògic és que, el dia de la vista, la figuerenca hagués demanat que l'equip que va extreure i analitzar les mostres d'ADN hagués declarat al judici. Cosa que, subratlla el magistrat, no es va fer (i que deixa la sospita en no-res).

Abel recorrerà

La sentència no és ferma i les parts hi poden interposar recurs d'apel·lació en un termini de vint dies. Qui ja ha anunciat que ho farà és, precisament, Pilar Abel. La figuerenca, que va interposar la demanda de paternitat a través de la justícia gratuïta –i que s'ha declarat insolvent- assegura que, a l'escrit, ella i el seu advocat hi faran constar, sobretot, dos motius.

El primer, i el més «fonamental» –precisa Abel- és que el jutjat no li ha entregat cap justificant sobre com es va dur a terme la cadena de custòdia. La figuerenca sosté que va demanar el document abans del judici i que, a hores d'ara, com que encara no l'ha rebut, ha de fer «un acte de fe per creure que les restes analitzades» corresponen a les de Salvador Dalí.

El segon motiu que formarà part del recurs fa referència, precisament, al moment en què es va celebrar el judici. Segons Pilar Abel, la vista s'hauria d'haver suspès «quan es va comprovar que no hi havia tots els testimonis», a excepció del forense Narcís Bardalet (que sí que hi va anar i que va ser qui va embalsamar el cadàver de Dalí i també va ser present a l'exhumació del passat juliol).