Una autoritat independent examinaria la sol·licitud de Puigdemont si demana asil a Bèlgica

El professor a la Universitat Lliure de Brussel·les (ULB) Philippe De Bruycker, advocat especialitzat en dret europeu d'asil i immigració, ha explicat a l'ACN que és una autoritat independent l'encarregada d'examinar les peticions d'asil a Bèlgica. «Si hi ha una petició d'asil per part de Puigdemont, aquesta no serà examinada pel govern belga, per tant, sinó per una autoritat independent», diu De Bruycker per referir-se al Comissionat General pels Refugiats. «Aquesta autoritat no prendrà cap decisió política, seria una decisió purament legal», matisa. Segons l'expert, si això passés, el govern no podria dir que no, ja que el sistema belga està pensat perquè si una persona «té un bon motiu per sol·licitar asil, aquest se li doni independentment de qualsevol consideració del govern». L'advocat indica que d'iniciar-se la sol·licitud aquesta hauria de tramitar-se per «procediment urgent» i en pocs dies hi hauria d'haver una resposta.

Segons recull el Comissionat General pels Refugiats belga en la seva pàgina web, aquesta administració pot decidir no considerar la sol·licitud d'asil «si els arguments del sol·licitant no proven demostrar de manera ben fonamentada el risc de persecució o el risc real de danys greus». En qualsevol cas la decisió indica «clarament» el motiu pel qual el Comissionat no la consideraria i, segons la informació de l'organització, trigaria un màxim de cinc dies laborables en comunicar-ho des de la transferència per part de l'Oficina d'Immigració -on es presenta en primera instància-, de la sol·licitud d'asil.

Sobre els factors que es valorarien a l'hora de processar la sol·licitud, De Bruycker afirma que es tindrien en compte «factors purament legals». «Els punts estarien basats en el Conveni de Ginebra, que defineix el refugiat com la persona que s'està enfrontant a una persecució», diu. També explica, en aquest sentit, que s'examinaria si Puigdemont s'està enfrontant a una persecució a Espanya.

Amb tot, segons ell, el fet d'estar acusat com a «criminal potencial» per la Fiscalia no és, en cap cas, una persecució. «Només es converteix en una persecució si els càrrecs estan dirigits en contra d'una persona a causa de raons polítiques perquè no hi ha raons en la llei penal o és discriminatori en contra d'una persona i no en contra d'una altra», matisa.

«Aquest no és el cas. Des de la llei de refugiats no sembla una persecució», comenta sobre els càrrecs als quals s'enfronta Puigdemont, i aventura que l'argument que es podria fer servir des de la seva defensa seria al·legar que s'enfronta a una sanció «desproporcionada».

Què diuen els Tractats i què diu la llei belga?

Segons explica Philippe De Bruycker el Protocol 24 sobre l'asil de ciutadans europeus, vinculat al Tractat de Lisboa diu que és possible per a un ciutadà de la UE demanar asil en un altre estat membre en quatre situacions específiques. Descarta, per tant, que Bèlgica sigui l'únic o dels pocs països europeus on es pugui iniciar aquesta sol·licitud de protecció. Amb tot, destaca que és Bèlgica qui va demanar incloure en el protocol que es pogués examinar una petició d'asil de qualsevol ciutadà de la UE i que la llei belga preveu un procés per tramitar aquest tipus de sol·licitud.

«Si Puigdemont ha vingut a Bèlgica probablement és perquè quan es va discutir el protocol, l'any 97, Espanya va demanar que es prohibís, que no fos possible, que un país europeu revisés una sol·licitud d'asil provinent d'un altre i Bèlgica va dir que no hi podia estar d'acord», explica.

Segons l'advocat, en aquell moment Bèlgica va dir que no podia extradir activistes bascos a Espanya si s'enfrontaven a tortura. «És per això que Bèlgica va mantenir la possibilitat per a qualsevol ciutadà de la UE de sol·licitar asil», diu, i conclou que «històricament és una coincidència que vint anys després torni a ser una història entre Bèlgica i Espanya» si així es confirma.