L'Audiència Nacional cita a declarar a Puigdemont i els consellers el 2 i 3 de novembre

La magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha admès a tràmit la querella de la fiscalia general de l'Estat contra el president Puigdemont i tretze consellers pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. La magistrada s'ha declarat competent i cita Puigdemont i tots els consellers els dies 2 i 3 de novembre a les 9h del matí. És la mateixa data escollida pel Tribunal Suprem per citar Forcadell i els membres de la Mesa. De moment, no ha transcendit l'ordre de citació i, per tant, es demana a tots catorze que siguin a les 9h del 2 de novembre a l'Audiència Nacional. La magistrada també ha acordat donar tres dies per tal que dipositin, de manera solidària, una fiança de 6.207.450 euros, la mateixa quantitat que fixava la fiscalia. Si no aporten els diners, es procedirà a embargar-los els béns. Lamela és la mateixa magistrada que ja va enviar a la presó els presidents d'ANC i Òmnium i que investiga també l'excap dels Mossos Josep Lluís Trapero.

El Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional han coincidit en citar els 20 membres del Govern i el Parlament investigats per rebel·lió els dies 2 i 3 de novembre. Tots 20 hauran d'estar a primera hora del matí (a les 9h a l'Audiència i a les 9.30h al Suprem) i es desconeix en quin ordre se'ls prendrà declaració. Els dos edificis judicials estan situats a pocs metres, dins la mateixa plaça.

Lamela dona per bones les tesis de Maza

En la resolució, Lamela recorda fragments sencers de la querella on es donen per bones les tesis de Maza. La magistrada assegura que la querella de Maza es «basa en fets objectius» que recullen des de la resolució aprovada al Parlament el novembre de 2015 (que marcava l'anomenat full de ruta) fins a la declaració d'independència del 27 d'octubre.

Lamela també inclou a la resolució referències a les manifestacions promogudes per ANC i Òmnium, que «actuaven com a braç civil de l'alçament impulsat pels independentistes».

Apunta també que, tot i les resolucions del TC, el Govern va «continuar impulsant mesures necessàries per a la declaració d'un estat independent en forma de república». Lamela diu que ho van fer «valent-se de la majoria parlamentària» i amb el suport també «de les associacions independentistes».

Lamela afirma que a la querella s'exposen «de manera seriosa, racional i lògica» els fets que porten a la fiscalia a fer la qualificació inicial del delicte de rebel·lió. «Tal i com venen relatats els fets a la querella no es pot excloure, en aquest moment, el seu caràcter delictiu ni la intervenció en ells dels querellats», afirma la magistrada.

Avisa que hi haurà mesures cautelars

La magistrada ja alerta que demanarà mesures cautelars i ho fa abans, fins i tot, d'haver-los pres declaració. Segons Lamela, «existeixen factors per determinar l'adopció de mesures cautelars de caràcter real». Fa referència al risc de fugida i recorda «la necessitat que hi hagi mesures cautelars en el procés penal» en dos supòsits: si un procés penal té una durada molt llarga o si «l'actitud de la persona afectada pel procés que, si és culpable o així se sent, té una tendència natural que el portarà a realitzar actes que dificultin o impedeixin que el procediment penal compleixi la seva finalitat».

«Són tals la gravetat i la complexitat dels fets aparentment delictius que en el present procés que ara s'inicia i com que el judici oral no es troba en absolut proper que això justifica l'assegurament de les responsabilitats sobre les quals recauen les sospites», recull la interlocutòria.

A més, Lamela també justifica el perquè de la petició de la fiança de 6,2 MEUR. «Ha de considerar-se raonable i prudent adoptar mesures cautelars que assegurin les responsabilitats pecuniàries que puguin finalment decretar-se en la present causa», justifica. La magistrada dona tres dies als investigats per, de manera solidària, dipositar els diners. Si no ho fan, els embargaran els béns.

Justifica que l'AN és competent

La magistrada argumenta que l'Audiència Nacional és competent per investigar Puigdemont i el seu Govern. Lamela es remet a les resolucions dels passat 27 de setembre i 11 d'octubre on explicava per què l'Audiència Nacional era competent per investigar les causes de sedició i afirma que aquells raonaments «poden fer-se extensius als delictes de rebel·lió».

Lamela recorda que la rebel·lió contempla expressament un «alçament públic i violent» que tingui per a finalitat declarar la independència d'una part del territori nacional i que això, segons sosté, té com a propòsit «canviar il·legalment l'organització de l'Estat». Per tant, ho inclou dins els delictes que suposen una ofensa contra la forma de govern , que són competència de l'Audiència Nacional.

A més, la jutgessa s'avé a la petició de la fiscalia i uneix en un únic sumari aquest cas i també la causa oberta per sedició contra els líders d'ANC i Òmnium i de l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Tanmateix, demana que s'obri una peça separada.