Successos
Dos anys de presó per un pare que va provocar una paràlisi cerebral al seu fill
El pare va provocar la paràlisi cerebral al nadó de 20 mesos després de sacsar-lo en diverses ocasions
La secció segona de l'Audiència Provincial de València ha condemnat a dos anys de presó a un pare que va provocar paràlisi cerebral a unnadódesprés de sacsar-lo en diverses ocasions. El tribunal li atribueix un delicte de lesions per imprudència greu i imposa una indemnització de 380.000 euros pel nen.
La sala considera provat que l'acusat, natural de Nigèria i de 20 anys, es dedicava a cuidar del seu fill al seu domicili de València mentre la mare treballava. El menor va néixer l'any 2003 amb un índexApgarde 10/10/10, sense incidència prenatal ni neonatal. El 18 de març d'aquest any, elnadóvarequerir assistènciamèdica hospitalària i va estar hospitalitzat tres dies per febre.
No obstant això, segons la sala, entre el 21 de març i el 12 d'abril, el nen va ser sotmès pel seu pare a «una o diverses sacsejades molt enèrgiques», sense ser conscient que d'aquesta manera podiaposar fi ala vida del seu fill o causar-li lesions neurològiques molt importants.
El nen va ingressar a l'hospital el 12 d'abril amb una crisi neurològica, hemorràgia, fractura cranial i un xochipovolèmiccompatible amb la denominada 'síndrome de la sacsada'. Com a conseqüència d'aquestes sacsejades,als 20 mesospresentava paràlisi cerebral i retard del desenvolupament motor.
Per a la sala, en aquest cas ha quedat acreditat «més enllà de tot dubte raonable» que l'acusat «va colpejar produint-se d'aquesta manera una brusca sacsejada del crani del nadó, almenys en una ocasió, com a conseqüència de no adoptar les més elementals regles de cura a fi de prevenir els cops al cap (...), no conscient que d'aquesta forma podia causar-li unes lesions neurològiques molt importants».
Les proves realitzades durant el judici comprenen les declaracions dels metges que el van atendre i psicòlegs. El seu pediatre habitual va relatar durant el judici que mai va observar res estrany en els pares ni en el nen i que només s'explicava l'ocorregut per un «desgraciat accident». La mare, per la seva banda, va declarar que la seva parella li havia relatat dos episodis concrets, un en el qual el menor havia caigut del llit quan l'estava vestint i un altre en el qual s'havia colpejat amb la porta del lavabo.