L'home que va perdre un ull l'1-O: «Vull ser l'últim ferit per bala de goma a l'estat espanyol»

L'home que va perdre un ull l'1 d'octubre per l'impacte d'una pilota de goma disparada per la policia espanyola a Barcelona, Roger Español, ha presentat aquest dimarts una querella contra tres membres del cos policial per lesions. Entitats de drets humans i l'Ajuntament de Barcelona també es presentaran com a acusacions populars. Segons les imatges recopilades, l'escopeter hauria disparat a uns 15 metres de distància i en inclinació plana, cosa prohibida per alguns protocols policials. Per això, els querellants demanen responsabilitats penals per l'escopeter i dos comandaments sobre el terreny, i responsabilitats polítiques que podrien arribar al Congrés de Diputats. Español vol ser l'últim ferit per pilota de goma a l'estat i per això vol que es prohibeixin, tal com es va fer a Catalunya el 2014.

Coincidint amb el cinquè aniversari de la lesió que també va provocar la pèrdua d'un ull a Ester Quintana, Español ha comparegut davant la premsa per explicar el seu cas, la querella i les responsabilitats polítiques que demana. Ho ha fet acompanyat de la seva advocada, Anaïs Franquesa, de la que exercirà l'acusació popular, Laia Serra, i del tinent d'alcalde de Barcelona Jaume Asens, que també exercirà l'acusació popular. Español vol que la prohibició de les boles de goma a Catalunya s'estengui a tot l'estat per tal que ell en sigui l'última víctima.

En la roda de premsa i en la querella, Español explica que l'1 d'octubre volia anar a votar però prèviament va passar per l'institut Ramon Llull, al carrer Consell de Cent entre Marina, Sardenya i Diagonal, per veure la situació. Cap a les 9.30 hores va veure com els agents saltaven les tanques del pati i entraven a requisar les urnes. Com que plovia, va anar a casa seva, ben a prop d'allà, a canviar-se. Quan va tornar, cap a les 10, un grup d'agents no uniformats però amb armilla de la policia espanyola, membres de la unitat de policia judicial, van sortir per una porta lateral del centre, al carrer Marina amb Consell de Cent. Portaven les urnes i les van entrar en un grup de furgonetes que se les van endur.

Els antiavalots van sortir per la porta principal, al Consell de Cent. Com que hi havia molta gent van anar també cap a Marina, amb la intenció de baixar fins al carrer Diputació, rodejar l'illa de cases i pujar per Sardenya fins a Consell de Cent, on hi havia més furgonetes esperant-los. Darrera dels agents hi havia diverses persones seguint-los per veure on anaven i els cridaven consignes a favor del vot, la democràcia i la independència, entre altres.

En un moment donat, les furgonetes, en veure que els agents s'acostaven, es van posar en marxa i van baixar per Sardenya per acostar-se als agents que venien. Això va provocar que alguns manifestants s'asseguessin a terra per impedir el seu pas durant uns 20 minuts, entre ells Roger Español.

Segons la querella, sense avís previ, la policia va començar a colpejar les persones assegudes amb les porres, fins i tot en zones prohibides com el cap i el tòrax. Els concentrats es van aixecar i les furgonetes van començar a passar, mentre els agents empenyien i apartaven amb puntades de peu els manifestants i les tanques que hi havia a la calçada. Un dels agents va empènyer Roger Español, que li va recriminar, «rebent per resposta una nova empenta». Les furgonetes i els agents darrere seu van seguir baixant cap a la Gran Via. Español anava darrere perquè viu al mateix carrer Sardenya per sota de Gran Via. Volia anar a casa a recollir una cadira per portar a la seva mare perquè anés a votar a una escola propera.

Entre Diputació i Gran Via, una trentena d'agents van formar un cordó policial, entre els que hi havia els dos comandaments querellats, plenament identificats, i fins a vuit escopeters. La situació estava relativament calmada i els agents s'anaven retirant. Roger Español estava envoltat de periodistes acreditats amb armilla i braçalet taronja, però un escopeter va carregar l'arma i va apuntar recte i va disparar cap a ell, que era a uns 15 metres de distància. L'impacte va ser immediat, Español va caure a terra i va ser socorregut per periodistes, que el van dur fins a un portal a esperar l'ambulància. Poc després, un altre agent va disparar una altra pilota de goma en una direcció contrària.

Segons la querella i els advocats, la pilota de goma, prohibides pel Parlament el 2013, es va disparar de manera indeguda, amb absència de risc pels agents o terceres persones, cosa que suposa un ús injustificat. De fet, es va disparar a escassa distància de les persones que hi havia al carrer, i era «altament previsible» una lesió com la d'Español.

Per això, Español demana a les autoritats espanyoles que «reconeguin» els fets. Asens, Serra i Franquesa han lamentat l'actuació policial, considerant-la desproporcionada pels aldarulls inexistents en aquell moment i han demanat que l'informe de l'Ajuntament presentat al Congrés i al Parlament Europeu pugui derivar en una investigació a fons i una possible prohibició d'aquesta «arma de guerra incontrolable» a tot l'estat. De fet, Serra ha lamentat que la regulació d'aquestes armes a l'estat sigui encara més «difusa» que la que hi havia a Catalunya i ha explicat que la Defensora del Poble va demanar als cossos policials una regulació més específica i aquests s'hi van negar. Asens també ha justificat la personació del consistori com a acusació popular perquè l'Ajuntament «també és estat» i la fiscalia ha tingut un «paper bel·ligerant» contra les denúncies per abusos policials l'1-O.

Arran del tret de la pilota de goma, Español va patir un esclat ocular, amb fractures de paret lateral i sòl de l'òrbita, arc zigomàtic, apòfisi nasal i maxil·lar dret. Va ser operat d'urgència a l'hospital de Sant Pau, però no li van poder salvar la visió a l'ull dret. Des d'aleshores està en tractament psiquiàtric i farmacològic per reduir marejos i l'impacte emocional patit. Com a música i estudiant del Conservatori del Liceu, la seva vida s'haurà d'adaptar a les noves circumstàncies. Per això ha agraït el suport de família, amics, personal sanitari i institucions.

En la querella es demana la identificació de l'escopeter que va disparar, l'interrogatori dels tres querellats, i que declarin com a testimonis diversos manifestants, així com el màxim comandament de l'operatiu. També s'aporten diverses fotos i vídeos de l'actuació policial, es requereix a la policia espanyola la identificació de tots els agents actuants, les imatges que pogués haver gravat el cos i les comunicacions amb el centre de comandament. Igualment, es requereix el model d'escopeta i pilota usades, els protocols policials sobre el seu ús i un informe als Mossos sobre l'operativa de la policia espanyola.