Els espanyols, cada vegada més insatisfets amb la seva vida, segons la OCDE

La insatisfacció dels espanyols amb les seves vides s’ha agreujat el triple que la mitjana de l’OCDE entre 2005 i 2015, en un context de net empitjorament de la situació laboral per la crisi i malgrat que el país es troba entre els cinc que més avenços han tingut en indicadors sobre qualitat de vida.

En l'informe biennal d’indicadors sobre benestar publicat aquest dimecres, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) explica que el 2015 -última dada disponible- els espanyols donen a la seva vida una nota de 6,4 sobre 10, quan al conjunt dels països membres és de 6,5.

Això suposa una caiguda significativa respecte a deu anys abans, quan Espanya se situava netament per sobre de la mitjana (7,1 davant 6,7).

Si es busquen les raons d’aquest daltabaix en altres indicadors de benestar, les més evidents són al món del treball , i per il·lustrar-lo el millor és la inseguretat en l’ocupació (mesurada en la caiguda esperada dels ingressos per continuar a l’atur o per perdre el lloc de treball).

Després de despuntar en la primera part de la crisi, va assolir el seu punt més alt el 2012 i, encara que ha disminuït des d’aleshores, continua triplicant el nivell registrat el 2007.

El mateix passa amb l’atur de llarga durada (superior als 12 mesos), que es va disparar des d’aquell mateix any fins 2013, quan va arribar a un sostre del 13 %, comparat amb el 2,8 % de mitjana|mitja en l’OCDE.

El daltabaix del mercat laboral ha afectat en particular als més joves, la taxa d’ocupació del qual és tres vegades inferior a la població de mitjana edat, una diferència molt més gran que en la mitjana dels altres Estats de l’organització.

Espanya ha estat des del més cru de la crisi el país amb més taxa d’atur només per darrere de Grècia, i això ha pesat que l’ingrés familiar disponible net ajustat hagi caigut un 6 % entre 2005 i 2015, un dels descensos més importants del món desenvolupat, on en termes globals es va incrementar un 8 % en aquell període.

I malgrat això, encara que pugui semblar una contradicció, els ingressos reals dels treballadors (els que no havien perdut la seva feina) van augmentar un 7 % en aquells deu anys.

Un efecte d’aquesta pèrdua de poder adquisitiu és que el percentatge dels ingressos que cal destinar a cobrir les despeses de la llar han pujat del 18,2 % al 21,8 %, un dels ascensos més importants.

Com a l’atur, Espanya apareix al furgó de cua en el percentatge de baix èxit escolar i en adults amb baix nivell de competències laborals, en ambdós casos antepenúltims.

Els espanyols estan menys satisfets que la mitjana dels països europeus de l’OCDE amb el funcionament de la seva democràcia, en particular amb les polítiques de reducció de les desigualtats (posen una nota de 3 sobre 10) o amb l’existència de mecanismes de participació directa a escala municipal (4).

Únicament un 23 % de la població sent que pot influir en el que fa el govern, la qual cosa significa 10 punts menys que en el conjunt del 'club dels països desenvolupats'.

I quan es pregunta sobre si la corrupció està generalitzada en el govern, un 82 % respon afirmativament, comparat amb el 56 % en l’OCDE.

Al costat d’aquests signes d’un evident deteriorament en la percepció de les seves vides, els autors de l’informe també donen compte que Espanya és el cinquè país, per darrere de Eslovàquia, Estònia, Letònia i Polònia, on més indicadors de qualitat de vida han millorat entre 2005 i 2015.

Per exemple l’esperança de vida, que ha pujat en uns tres anys durant aquell període fins els 83 anys, el que col·loca Espanya en segona posició, només per darrere del Japó (83,9).

També figura al capdavant en termes de seguretat personal, amb una reducció en aquells deu anys de la taxa d’homicidis o un increment de la proporció de persones que diuen sentir-se segures en caminar soles a la nit (del 65 % al 83 %).