Comunitat europea
Espanya podria perdre 37.400 milions en fons europeus després del 'brexit'
S'acabaria la recepció dels fons de cohesió estatals i els regionals només arribarien a les quatre comunitats més pobres
La continuïtat dels fons de cohesió europeus, que equivalen a un terç del total del pressupost, estan en qüestió de cara a l'elaboració del proper marc financer comunitari després del 'brexit' i, de produir-se una retallada en aquesta partida, Espanya podria deixar de rebre 37.400 milions d'euros.
Així ho assenyala un document intern elaborat pel departament de Política Regional de la Comissió Europea (CE) al que va tenir accés Efe, en el qual es plantegen tres escenaris possibles per al pressupost europeu en aquesta partida després de 2020: una retallada del 30 %, una retallada del 15 % i la continuïtat de la situació actual.
En l'escenari d'una retallada en els fons de cohesió del 30 %, el més allunyat de la situació actual, els diners disponibles es destinaria exclusivament als Estats membres considerats «menys desenvolupats», que sota els criteris actuals serien les nacions de l'Est, Grècia i Portugal.
Espanya perdria la totalitat dels fons de cohesió que rep en el període entre 2014 i 2020, uns 37.400 milions d'euros que dedica, entre altres aspectes, a potenciar l'entrada al mercat laboral, impulsar la integració social i donar facilitats a les pimes per accedir a finançament.
En la mateixa situació es trobarien països com França, Alemanya, Bèlgica, Holanda i Itàlia.
El panorama que planteja una retallada del 15 % en aquesta partida tampoc éspositiu per a la majoria de les comunitats autònomes espanyoles, doncs aquest escenari implica que solament les regions amb un PIB per càpita inferior al 75 % de la mitjana europea rebrien suport financer comunitari d'aquest programa.
Únicament Andalusia, Castella-la Manxa, Murcia i Extremadura compleixen aquest criteri, mentre que les regions en transició (Galícia, Astúries, Cantàbria, La Rioja, València i Balears, amb el PIB entre el 75 % i el 90 % de la mitjana europea) i les més desenvolupades (Madrid, Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc, amb un PIB superior al 90 % de la mitjana europea) deixarien d'optar a aquestes ajudes.