Es manté la presó per Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart i fiança de 100.000 euros als altres sis

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decidit mantenir en presó incondicional sense fiança Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En canvi, ha acordat llibertat sota fiança de 100.000 euros per als altres consellers destituïts: Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó.

(Veure la resolució completa)

El magistrat considera que no hi ha risc de fugida però considera que, en el cas dels quatre investigats que deixa a la presó, creu que hi ha risc de reiteració delictiva. A la resolució, remarca que les aportacions que van els investigats que manté a la presó estan «directament vinculades a una explosió violenta que, de reiterar-se, no deixa marge de correcció o de satisfacció als que es vegin afectats per ella». La fiança fixada és el doble de la que va haver de pagar Santi Vila per sortir de la presó (50.000 euros) però menor a la imposada a Carme Forcadell (150.000 euros).

Un cop els sis investigats paguin la fiança i surtin de la presó, el magistrat del Suprem els imposa compareixences setmanals al TSJC o a un jutjat o tribunal de la seva conveniència, la prohibició d'abandonar el país i la retirada del passaport. El magistrat també els adverteix que l'incompliment de qualsevol d'aquestes obligacions comportaria el seu immediat ingrés a presó.

Llanera considera que no hi ha risc de fuga, però aprecia risc de reiteració delictiva en el cas de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart. De fet, el jutge s'ha centrat especialment en el risc de fuga i la reiteració delictiva a l'hora d'analitzar els requisits legals per acordar una mesura de presó.

Pel que fa al risc de fuga, Llarena el descarta i considera que la situació dels consellers destituïts, de l'expresident de l'ANC i el president d'Òmnium és similar a la que va apreciar en el cas dels membres sobiranistes de la Mesa del Parlament. Pel que a la seva aportació al delicte, en un principi els situa en un pla de principalitat equivalent al que oferia el comportament de Carme Forcadell. També conclou que compten amb un arrelament personal, laboral i social profund, així com disposició per atendre les citacions judicials que se'ls ha cursat fins ara.

En canvi, pel que fa a la reiteració delictiva, el magistrat del Suprem fa una distinció entre l'actuació dels membres de la Mesa del Parlament i l'actuació dels consellers i dels 'Jordis'. Considera que l'aportació dels primers es va limitar a desatendre les decisions judicials quie s'havien dictat, mentre que en el cas dels consellers, Sànchez i Cuixart aprecia un judici raonable de risc de reiteració delictiva, per la «lesivitat» que pot acompanyar la reiteració de les seves aportacions.

El jutge individualitza les actuacions dels investigats. En el cas de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart, entén que les seves aportacions «estan directament vinculades a una explosió violenta que, de reiterar-se, no deixa marge de correcció o de satisfacció als que es vegin afectats per ella». En aquest sentit, el magistrat recorda diverses «actuacions violentes» com el «setge» a la comitiva judicial i la Guàrdia Civil davant del Departament d'Economia el passat 20 de setembre.

Segons afegeix Llarena, «el risc de reiteració de les seves conductes imposa a aquest instructor un major grau de risc i cautela a l'hora de conjugar el dret a la llibertat dels investigats i el dret de la comunitat de poder desenvolupar la seva activitat quotidiana en un context lliure de qualsevol risc previsible de suportar comportaments que lesionin de manera irreparable, no només la seva convivència social o familiar, així com el lliure desenvolupament econòmic i laboral, sinó la pròpia integritat física».

En el cas de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart, el risc de reiteració delictiva «reflecteix la probabilitat que puguin reproduir-se actes amb greus, immediates i irreparables conseqüències per a la comunitat». A més, considera que això no desapareix amb l'afirmació «formal» que abandonen la seva estratègia d'actuació i amb la determinació judicial d'avaluar la seva situació personal si les seves afirmacions resulten falses, «sinó que exigeix constatar que la possibilitat de nous atacs hagin efectivament desaparegut, o que gradualment es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real».

Contra aquesta interlocutòria es pot interposar recurs de reforma o d'apel·lació davant de la sala segona del Tribunal Suprem.

Llarena va prendre declaració els vuit consellers destituïts, Sànchez i Cuixart divendres passat i va anunciar que la seva decisió no arribaria fins dilluns. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Jordi Rull i Carles Mundó estan ingressats a la presó d'Estremera des del passat 2 de novembre, mentre que Dolors Bassa i Meritxell Borràs van ingressar el mateix dia a Alcalá-Meco. Pel que fa als 'Jordis', van ingressar a Soto del Real el 16 d'octubre. Després de les declaracions de divendres, la Fiscalia va demanar mantenir la presó incondicional per a tots ells.

A primera hora del matí han anat arribant al Tribunal Suprem alguns dels advocats dels investigats, com ara Jordi Pina, que representa Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, o Marina Roig, que defensa Jordi Cuixart. També s'hi ha presentat Javier Ortega, advocat de Vox, que exerceix l'acusació popular. L'advocat dels consellers destituïts d'ERC, Andreu Van den Eynde, no ha vingut al Suprem i no està previst que aquest dilluns vagi a la presó d'Estremera.

Un cop Llarena ha decidit imposar fiances s'inicia tot un procés perquè sis dels investigats puguin sortir de la presó. Els advocats hauran d'aportar les fiances imposades i un cop el Suprem les consigni a un compte de dipòsits de l'alt tribunal, un funcionari pot portar directament l'ordre de llibertat a les presons o fer-ho a través dels jutjats de guàrdia corresponents.

Fonts del Suprem han explicat que optaran perquè un funcionari de l'alt tribunal porti la resolució directament a les presons. Aquests trasllats els ha de fer personalment un funcionari, no es poden fer telemàticament.

En el cas dels membres de la Mesa del Parlament investigats, Llarena va imposar una fiança de 150.000 euros per a Forcadell i 25.000 euros per a Anna Simó, Lluís Corominas, Lluís Guinó i Ramon Barrufet. A Joan Josep Nuet el va deixar en llibertat sense mesures cautelars.