SCC afirma des del Parlament Europeu que l'escola catalana és «un instrument al servei del secessionisme»

Societat Civil Catalana (SCC) ha acusat aquest dimarts l'escola catalana de ser «un instrument al servei del secessionisme» i als ajuntaments de contribuir a la "intimidació" dels ciutadans. En un acte al Parlament Europeu, l’organització ha presentat el seu tercer informe sobre «Dèficits de qualitat democràtica a Catalunya» i ha avisat que, des del seu punt de vista, hi ha una «vulneració dels drets fonamentals» al territori. Durant la presentació, Nuria Plaza, vocal de SCC, ha afirmat que els nens catalans es troben «sobreexposats a una gran quantitat de pancartes i símbols partidistes» a les escoles, on ha dit que hi ha una «estratègia de recatalanització» basada en un «procés de construcció nacional de Catalunya».

«Hi ha una catalanització dels programes d’ensenyament», ha dit la vocal de SCC. Plaza ha citat com a exemples la donació simbòlica de claus dels centres educatius, el passat 29 de setembre, al president Carles Puigdemont com a mostra de suport a la votació de l'1-O i els «manifestos polítics» d'escoles, instituts i universitats que qüestionen els cossos de seguretat de l'Estat o l'aplicació del 155 i que, «en canvi, no qüestionen la declaració d'independència». «Trenquen clarament amb el principi de neutralitat de les institucions», ha denunciat la vocal.

Altres exemples que ha posat Plaza són la defensa de la llibertat per als presos polítics per part de sindicats com USTEC o que els mesos previs a la consulta de l'1'-O alguns professors «hagin instat alumnes a manifestar-se a favor del referèndum» i que a les aules s'han fet activitats en les quals «Espanya s'ha presentat com un estat opressor». També ha afirmat que tot i que hi ha professors discrepants aquests guarden silenci «per por a represàlies». Finalment, la vocal de SCC també ha carregat en contra de la plataforma 'Som escola', acusant-la de «discriminar el castellà».

Per la seva banda, Rafael Arenas, jurista i expresident de SCC, ha assenyalat l’administració local a Catalunya com un «element d’intimidació». «Hi ha una falta de neutralitat a les institucions», ha sentenciat. En aquesta línia, l’expresident de SCC ha explicat que al Parlament de Catalunya hi ha una «majoria d’escons» basada en una «minoria social» i ha qualificat els dies 6 i 7 de setembre com a «dos dies de dol per a la democràcia». En la mateixa línia, el vicepresident de l’associació, José Domingo, ha assegurat que és un fet «notori» que hi ha una «societat dividida». Domingo ha afirmat també que la finalitat de les eleccions del 21-D és restaurar «la normalitat» i ha dit que és «imprescindible» que l'endemà dels comicis hi hagi un «acord» entre catalans. «El primer pas és l'assumpció de la nostra realitat plural i dividida», ha afegit.

L'acte també ha comptat amb la presència dels eurodiputats Esteban González Pons (PP), Maite Pagazaurtundúa (UpyD) i Teresa Giménez Barbat (ex-UPyD). El popular, que és vicepresident del grup a nivell europeu, ha defensat que la independència i la República de Catalunya constitueixen «la major notícia falsa del segle». «Tot és una mentida amb l’únic objectiu de desestabilitzar la veritat», ha sentenciat. A més, González Pons ha acusat els partits independentistes d'haver «utilitzat» les institucions per «dominar els ciutadans». En aquest sentit, l’eurodiputada Maite Pagazaurtundúa, membre del grup liberal, ha afirmat que amb el 155 Espanya ha evitat «un Reich nacionalista català».