Nou ajuntaments d'Espanya endeutats fins el 500%

Si els comptes dels ajuntaments espanyols es miren des de l'alt, agregant els seus resultats, mesurant la seva actuació conjunta, l'anàlisi es tenyeix de tranquil·litat. L'any passat van tenir un superàvit conjunt del 0,6% del PIB i van donar una alegria a Cristóbal Montoro perquè això li va permetre tenir més dèficit estatal, autonòmic i en la Seguretat Social per complir les exigències de Brussel·les.

El proper any, serà alguna cosa semblat. L'AIReF ha estimat aquest dimarts en el seu informe de Línies Fonamentals dels Pressupostos de 2018 de les Entitats Locals que és «molt probable» que les corporacions locals compleixin en 2018 l'objectiu d'estabilitat amb unsuperavitentorn del 0,6%, similar al de l'any passat, gràcies a la potència dels ingressos municipals i a l'aplicació de la regla de despesa.

Però si la lupa va al detall de cada consistori, la tranquil·litat desapareix. L'Autoritat Fiscal identifica en el seu informe nou ajuntaments de més de 20.000 habitants en una situació «compromesa». El deute de tots supera el 200% dels seus ingressos (o sigui, haurien d'estar dos anys sense gastar gens per eliminar-la) i en molts el període mitjà de pagament a proveïdors que la Llei limita a 30 dies es dispara per sobre dels 250. És a dir, que fer negocis amb aquests ajuntaments és sinònim d'esperar gairebé un any per cobrar la factura.

Tres d'aquests nou ajuntaments són andalusos (Jerez de la Frontera, Jaén i La Línia de la Concepció), tres madrilenys (Alcorcón, Parla iNavalcarnero), un de murcià (Totana), un de valencià (Gandia) i un altre lleonès (Sant Andrés delRabanedo). «Tots tenen un risc alt de sostenibilitat», va explicar aquest dimarts l'AIReF, l'organisme que vetlla per embridar els pressupostos de les administracions espanyoles. «Si el deute supera el 75% no és possible endeutar-se sense autorització i si supera el 100%, no pot demanar prestat», afirma. El deute d'aquests nou municipis, en canvi, supera el 200% dels seus ingressos i en sis (tots menysAlcorcón, La Línia i Totana) s'eleva per sobre del 300%.

Jaén, el consistori amb pitjor cara

L'ajuntament que pitjor cara presenta és Jaén que és, curiosament, el consistori en el que José Enrique Fernández de Moya —actual secretari d'Estat d'Hisenda a les ordres de Montoro— va ocupar l'alcaldia des de 2011 a 2015. L'AIReF, de fet, la posa d'exemple de la deterioració d'alguns ajuntaments en la presentació del seu informe. La seva previsió per aquest any és que el deute d'aquesta localitat andalusa tanqui l'any en 462 milions, més d'un 400% dels ingressos corrents de l'any. La mitjana d'aquest percentatge en municipis de grandària similar amb prou feines supera el 70% i la de tot tipus d'ajuntaments, es redueix al 25%. Una distància sideral.

A més, triga 553 dies a pagar als seus proveïdors (523 per sobre del límit legal) i no ha complert les seves previsions d'ingressos i de despeses des de 2012, l'any en què va començar a analitzar-ho l'AIReF. «L'Ajuntament segueix pressupostant més ingressos del que després aconsegueix i acaba executant menys despesa del que pressuposta», diu l'organisme. La conseqüència és que ha presentat dèficits en cadascun dels últims cinc anys. La situació no és molt millor en la resta.

Alcorcóndeu 298 milions i paga a 190 dies; Gandia deu 283 i paga a 282. En la resta, les magnituds són de 642 milions i 284 dies a Jerez, 149 milions i 75 dies en La Línia, 104 milions i 674 dies enNavalcarnero, 433 milions (més del 500% dels seus ingressos anuals) i 430 dies a Parla, 61 milions i 372 dies en Sant Andrés i, finalment, 95 milions i 282 dies a Totana.