La Fiscalia sosté que Junqueras no ha renunciat a l'ús de «vies il·legals»
El ministeri públic creu que el dret a la participació política no és «justificació suficient» per deixar-lo en llibertat
La Fiscalia sosté que Junqueras no ha renunciat a l'ús de «vies il·legals» i considera que ha de seguir a la presó
La Fiscalia manté que el vicepresident destituït Oriol Junqueras ha de seguir a la presó d'Estremera perquè creu que existeix un «evident risc de reiteració delictiva». En un comunicat, el ministeri públic argumenta «l'absència d'un compromís amb la legalitat constitucional» per part de Junqueras i que «no hi ha hagut per la seva part cap renúncia a l'ús de vies il·legals per a la defensa del seu projecte polític». A més, la Fiscalia afegeix que el dret a la participació política que esgrimeix la defensa, tot i que «li ha permès ser diputat electe», «no suposa justificació suficient per eludir la situació de presó en la què es troba».
Després de la vista celebrada al Suprem aquest dijous, amb la presència de Junqueras, el ministeri públic manté que el fets investigats poden ser constitutius d'un delicte de rebel·lió «perquè s'han produït comportaments violents, en participar els dies 20 de setembre i 1 d'octubre». També creu que també es poden considerar com a delictes de sedició i de malversació de fons públics, «infraccions molt greus en atenció a les penes previstes» al Codi Penal.
Per al ministeri públic, hi ha «dades objectives indiciàries suficients» per acreditar la participació de Junqueras en aquests fets «com a promotor i impulsor dels mateixos», tot citant les «evidències documentals» que estan incloses a la causa, com el document Enfocats o l'agenda de l'exsecretari general d'Economia, Josep Maria Jové, i també «les diverses manifestacions públiques» fetes pel vicepresident destituït durant el 2017.
La Fiscalia conclou que aquestes evidències mostren que Junqueras és «un dels organitzadors dels fets investigats en aquesta causa i un dels principals impulsors de les mobilitzacions socials dirigides a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre» i a «impedir l'actuació de les forces de seguretat de l'estat per restablir la legalitat constitucional, fet que va suposar que es provoquessin greus enfrontaments».