Multa de 990 euros pels pares que van conviure amb seu el fill mort

El Jutjat penal número 1 de Girona ha condemnat a una multa de 990 euros els pares que van conviure amb el fill mort en un pis de Girona. Els processats, Schell Darlen Hopkins i Bruce Edwin Hopkins, s'enfrontaven a una pena de 3 anys i 3 dies per un delicte d'homicidi per imprudència greu. El tribunal, però, conclou que no queda demostrat que el menor patís un atac asmàtic greu i per tant no es pot considerar que tinguessin una conducta d'«imprudència greu o temerària». Ara bé, els considera autors d'un delicte d'homicidi per imprudència menys greu per no haver dut el fill al metge perquè li administressin un «tractament adequat que podria o no haver-li salvat la vida» i els aplica l'agreujant de parentiu. L'advocat dels pares, Christian Salvador, valora la sentència com a «justa» i avança que no presentaran recurs. «Tenint en compte la gravetat de les acusacions que queien sobre ells, amb petició de presó, hem d'estar satisfets», afegeix.

A la sentència, el jutge conclou que no queda demostrat el delicte d'imprudència greu dels processats ni tampoc que fossin conscients del greu risc de salut que corria el seu fill, entre altres coses, perquè vivien en una situació d'«aïllament». Exposa que els nens no estaven escolaritzats i la família no es relacionava amb ningú, fins al punt que «ni els seus veïns ni a propietària del pis on vivien van poder determinar l'últim cop que havien vist el nen en vida».

D'altra banda, el jutge considera que la declaració del matrimoni - Schell Darlen Hopkins (mare) i Bruce Edwin Hopkins (pare)- durant el judici del 29 de novembre de l'any passat va ser «clara, precisa i congruent». Concretament, fa referència a que tots dos van manifestar que el menor «havia tingut una crisis asmàtica, que es va recuperar i que se'n va anar a dormir i ja no va despertar-se». I que no van «assumir la mort i que van resar perquè es despertés» fins que el 5 de gener del 2016 la policia va irrompre al domicili i la forense els va «convèncer» dels fets. Una versió, afegeix el jutge, que queda demostrada per les declaracions de la mateixa policia i metgessa que els va atendre.

Tot i això, apunta algunes «contradiccions essencials», com ara que la mare, Schell Darlene, havia comentat als metges que havien pres la decisió d'esperar que el nen reaccionés amb la medicina tradicional xinesa, tal com li havia funcionat a ella, i al tractament que li havia subministrat en altres ocasions.

Per altra banda, el jutge també creu que queda demostrada la «desconfiança» dels pares envers la medicina tradicional i ho acompanya amb dos exemples. D'una banda, els processats no van dur el fill al metge en les crisis asmàtiques que havia tingut en els darrers mesos. I de l'altra, perquè també es van negar a vacunar i medicar els altres dos fills en el centre Mas Garriga on estaven ingressats des del 5 de gener del 2016. «En cap moment van detallar el tractament concret que subministraven al nen» que va morir, es diu a la sentència.

Pel que fa a la causa de la mort, el jutge diu que queda demostrat que el nen va patir un «episodi d'asma previ o immediat a la mort» i que el fet de no haver rebut tractament va «contribuir o fou la causa directa» del decés. Així es desprèn de les declaracions dels forenses, tot i que tampoc «ho van poder assegurar al cent per cent», a causa del mal estat i la momificació del cadàver.

Quant al grau de culpabilitat dels pares, el jutge conclou que no ha quedat demostrat que patís un atac «agut» i altres símptomes que fessin pensar als pares que hi hagués un «greu risc» per a la seva vida perquè les crisis asmàtiques són molt variables. «A vegades presenten símptomes lleus i d'altres, molt greus que poden culminar amb la mort», s'especifica al text de la sentència. Per tant, descarta que hi hagués una conducta «imprudent greu o temerària» i ho rebaixa a una de «menys greu». El jutge assenyala que ha quedat demostrat que hi va haver un empitjorament del seu estat, que era saludable (donat que no havia necessitat atenció mèdica des del 2014), però els condemna per un delicte d'homicidi per imprudència menys greu per no haver-lo dut al metge perquè li administressin un «tractament adequat que podria o no haver-li salvat la vida». També els aplica l'agreujant de parentiu.

D'un homicidi per imprudència greu a un de menys greu

El matrimoni nord-americà s'enfrontava a una pena de 3 anys i 3 mesos de presó per a cadascun dels processats per un delicte d'homicidi per imprudència greu amb l'agreujant de parentiu. Tant el fiscal del cas, Enrique Barata, com l'acusació particular exercida per la Generalitat, els acusaven de ser conscients del «greu risc de salut amb un resultat previsible de mort així» i de no haver-lo dut a l'hospital perquè li donessin un tractament, essent ells els responsables de vetllar per la vida del seu fill.

El Jutjat penal número 1, però, els acaba condemnant per un delicte d'homicidi per imprudència menys greu amb una multa de 990 euros i el pagament de les costes judicials. També estableix els criteris en cas d'impagament o insolvència dels processats a raó d'un dia de privació de llibertat per cada dues quotes diàries impagades. La sentència no és ferma i es pot presentar un recurs d'apel·lació en els pròxims deu dies.

Una sentència «justa»

L'advocat del matrimoni, Christian Salvador, ha valorat la sentència com a «justa». «Tenint en compte la gravetat de les acusacions que queien sobre ells, amb petició de presó, hem d'estar satisfets malgrat la tragèdia que suposa que uns pares hagin perdut el seu fill», ha explicat. És per això que no pensen recórrer la sentència. «No és una absolució però s'hi apropa bastant i ara restem a l'espera de veure si el fiscal interposa recurs», conclou.