«La capacitat de Ballesteros és deixar a tothom descontent. No hi ha cap sector a Tarragona que estigui satisfet»

El fill de l'exalcalde, Joan Miquel Nadal, es posa al capdavant de la formació del PDeCat a l'Ajuntament com a portaveu després de la mort d’Albert Abelló, el passat 20 de desembre. Nadal, que és conscient que el nom del seu pare marcarà l’inici de la seva carrera política, pren aquesta responsabilitat amb valentia i espera recuperar «l’autoestima perduda» de la ciutat, segons explica.

-El seu pare, Joan Miquel, ha estat dirigent de Convergència, va guanyar quatre eleccions municipals –en dues per majoria absoluta–, el seu avi Rafael va militar al PSUC i va ser senador pel PSC i un besavi també va ser polític. Perquè ha decidit continuar amb la nissaga política?

-A casa meva sempre hem estat animals polítics. Ens agrada. Davant les tristes circumstàncies que han tingut lloc, vaig sentir que aquesta possibilitat em venia a buscar. No podia dir que no i la veritat estic orgullós.

-El seu pare va ser fundador de CDC a Tarragona i vostè milita al PDeCAT. Quina diferència hi ha entre la Convergència de Jordi Pujol i el Partit Demòcrata de Carles Puigdemont?

-Hi ha moltíssimes. CDC ha estat un partit que durant molts anys ha recollit l'anhel del poble català però amb el temps, certes estructures de partit estaven aquistades. El PDeCat és la resposta a aquest enquistament. Una part de la militància del PDeCat vol donar resposta als errors comesos de CiU. Som un partit jove, creat amb un procés participatiu, legítim i transparent. Jo vaig viure la fundació i per ser sincer no es parlava de CIU. La naturalesa de PDeCAT i CiU són completament diferents. Estem orgullosos del nou partit que s’ha creat.

-Quins consells li ha dotat el seu pare, ara que accedeix a l'Ajuntament com a regidor?

-Ell es va comprometre a no intervenir en la decisió que havia de prendre quan m'ho van proposar però un cop pressa la decisió es va alegrar moltíssim. Sí que he rebut consells d'ell aquests dies i els valoro perquè, per mi ha estat el millor alcalde de Tarragona, però volem mantenir la innocència de viure les coses per primera vegada, això ens dóna valentia. Una de les nostres virtuts és la joventut i que cap de nosaltres ha estat en política. Això ens rearma per afrontar aquesta nova etapa.

-Vostè anava al lloc quinzè de la llista, com ha d'entendre que tots els membres de la llista que estaven per davant de vostè hagin renunciat a ser regidors?

-En realitat no és ben bé així, la llista tenia membres d'Unió i també independents. Es van constituir aquestes llistes per uns motius molt particulars que ara han deixat d'existir. Ara volíem recuperar militants del partit. En realitat doncs érem quatre. Es va considerar que la Irene Mallol i jo érem les persones més adients per encapçalar el projecte.

-El seu pare va sorprendre tothom a CiU, ja fa uns anys, quan es va declarar independentista. Poca gent s'ho esperaven. Vostè, des de quan és independentista, si és que ho és?

-Des de sempre i fins al 2007 aproximadament entenia que la cultura catalana podia defensar-se dintre de l'Estat Espanyol. Tanmateix, a partir de l'inici del procés estatutari vaig començar a canviar el meu sentiment. El vaig viure com una cosa totalment denigrant. La sensació que vaig tenir és se'n reien de nosaltres. Jo com a advocat, defenso que el poble de Catalunya tingui el dret a realitzar un referèndum. Ara votaria sí a la independència. La resposta a l'anhel dels milions de persones que volen la independència de Catalunya ha estat judicial i de persecució. Ara hem sapigut a través del de l'Interior Zoido que el cost total de l'operatiu va ser de 87 MEUR. Tots aquests diners per donar resposta a un tema completament administratiu. Si Espanya hagués proposat finestres de sortida a la gestió del problema, no hauríem arribat a aquest punt i es podria haver trobat una solució satisfactòria per a tothom.

- Com va viure el 1-0?

- Vaig estar a tots els col·legis electorals i vaig veure com ens posaven contra la paret. A Camp Clar em van donar una puntada que encara tinc marcada. També ho vaig viure a Sant Salvador i a Sant Pere i Sant Pau. Va ser ridícul. Aquell dia em van identificar tres vegades.

-Gent que va votar Joan Miquel Nadal com a alcalde i altres que no ho van fer diuen que el seu pare va transformar i modernitzar la ciutat. Com defineix la Tarragona actual?

-Jo sempre havia entès la política com l'art de deixar contents a uns i descontents a altres. La capacitat de Ballesteros és deixar a tothom descontent. No hi ha cap sector a Tarragona que estigui satisfet. Ni els petits projectes es tiren endavant ni els grans --que porten una aturada de deu anys--. Crec que la gestió que s'està fent de tots els projectes ha provocat que des de 2007 hagi caigut l'autoestima dels ciutadans. És feina de la resta de polítics obrir els ulls a la gent. La manca d'autoestima provoca un estat de perpètua conformitat a la nostra ciutat. Cal revertir ja aquesta situació.

-Com a polític, quin són els projectes que Tarragona hauria de tirar endavant, pensant en la ciutat del futur?

Crec que s'ha de teixir Tarragona. La cohesió de tota la ciutat és prioritària i va en diferents vessants. Més enllà dels Jocs del Mediterrani es necessiten instal·lacions que redundin en benefici de la vida dels tarragonins. Ballesteros deia que volia cohesionar els barris i què s'ha fet? A nivell urbanístic no s'ha fet res. Cal fer espais. La solució per cohesionar els barris no pot venir només per construir blocs de pisos. Cal resoldre els grans projectes que estan en fase administrativa. Sempre hi ha excuses per tirar-los endavant i ja n'hi ha prou.

- Des del seu partit, asseguren que vostè farà una oposició més dura, com es traduirà?

-Sí faré una oposició dura respecte a tot allò que afecti directament a les condicions de vida dels ciutadans.

-Què en pensa del projecte de la Budellera?

-Crec que Llevant s'ha de cohesionar. El projecte em sembla bé. Ja s'ha revisat per la Generalitat i tothom ha pogut fer al·legacions. Calen habitatges i Tarragona necessita créixer. Crec que és un projecte respectuós amb l'Anella Verda però igualment cal una conciliació de les parts implicades. És important també tenir en compte la vessant social.

- A més de l'Illa Corsini que Albert Abelló volia potenciar, hi ha algun projecte que vulgui sigui la seva insígnia?

-Penso que un cop recuperem l'autoestima de la ciutat, recuperarem molts projectes. A nivell de barris, s'han de millorar arranjaments i instal·lacions. Per descomptat, cal resoldre els grans projectes que tenim pendent com la Tabacalera o el Banc d'Espanya. A part d'això, m'agradaria que la ciutat obrís les seves portes al mar. Estem vivint d'esquena al mar i caldria potenciar aquest vessant.

- La passarel·la Port - Ciutat li sembla una bona solució?

És una solució perquè ens permetrà creuar i apropar-nos al mar però cada vegada que posem un pedaç estem més lluny de la façana marítima que es mereix la ciutat.

-Per cert, construir el pàrquing Jaume I va ser una decisió del govern municipal que presidia el seu pare. Què ha de fer Tarragona amb aquesta obra faraònica, fins ara inútil, que costa un dineral a les arques municipals?

-En deu anys no s'ha fet res absolutament. En 2015 es va fer una consulta ciutadà i no han complert res. En deu anys com pot ser que no s'hagi fet res. Crec que efectivament cal un aparcament convencional, necessari a la Part Alta però també la Casa de la Festa. No entenc que la resposta fins ara hagi estat tenir-ho tot paralitzat.