La llei electoral limita les qüestions de confiança a dues per mandat

Amb el «no» ferm de PSC i CUP, i poques setmanes després que, en el ple del passat 28 de desembre, l’alcalde s’adrecés a Ciutadans per expressar que «no m’agrada la intimidació amb denúncies i sol·licitant presó per a la meva persona i per a regidors d’aquest consistori» i que «no hauria fet mai el que vostès han fet», Carles Pellicer aborda sense suports a la vista, dijous, un ple que inclou la votació als pressupostos municipals del 2018 com a tercer punt de l’ordre del dia.

A l’espera que, avui, el grup que encapçala Juan Carlos Sánchez es posicioni sobre l’expedient que va rebre dimecres, la situació aboca el batlle a impulsar una nova qüestió de confiança per aprovar els comptes. La segona de consecutiva i l’última que podrà presentar: la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) limita a dos dins el mateix mandat, i cap durant l’últim any que aquest s’allargui, els cops que un alcalde pot fer servir aquest mecanisme per vincular-hi un assumpte com els pressupostos. El punt sisè de l’article 197 bis estableix que «cada alcalde no podrà plantejar més d’una qüestió de confiança cada any, a comptar des de l’inici del seu mandat, ni més de dues durant la durada total del mateix. Ni es podrà plantejar una qüestió de confiança en l’últim any de mandat de cada corporació». Al 2017, l’eina va servir Pellicer per desencallar, al juny, els comptes enmig de la dificultat per assolir acords. Una situació, aquesta, que es repeteix i davant la qual l’alcalde ha decidit moure fitxa abans que l’any passat.

La maniobra suposaria, amb el panorama actual, assumir encara menys riscos, tenint en compte que el context català i moviments als jutjats han anul·lat totes les sumes possibles de cara a una moció de censura.

Comptes «ficticis» i l’Hospital

El grup municipal socialista, que ja havia avançat setmanes enrere que no es veia donant suport als comptes tot i que l’alcalde el perfilés com l’única via de diàleg oberta, confirmava ahir la negativa després de revisar l’expedient de comptes. El portaveu socialista, Andreu Martín, anunciava el vot en contra perquè «no podem donar suport a un pressupost inferior al de l’any anterior» i el qual «considerem que és fictici i no aclareix si el consorci de l’Hospital Sant Joan tirarà endavant». Martín detallava que «el pressupost contempla l’activitat normal, sense consorci, durant tot el 2018» per al Sant Joan, una qüestió que «és incoherent amb el compromís de l’Ajuntament», tot i que també inclouen 3 milions de finançament de la Generalitat. Amb tot, el PSC presentarà esmenes.

Un govern «que està a la deriva»

Al capdavant de la CUP, la portaveu Marta Llorens concretava també ahir que «no donarem suport als pressupostos» per «tres motius evidents i flagrants». El primer, que «són uns comptes que responen a la forma d’anar a la deriva d’aquest govern, sense un pla d’acció municipal, i inverteixen en projectes envasats al buit sense un anàlisi de si són favorables a la ciutadania». El segon, que «no responen a les línies que vam marcar a la campanya Recuperem Reus i on ara afegim una quarta pota, que seria un posicionament ferm sobre implementar la República des dels municipis». L’últim, que «l’alcalde i el seu govern no tenen cap intenció de fer política. Perquè hauria d’haver tocat a la porta dels grups fins a l’últim moment i no ho ha fet». Llorens lamenta que «s’hagi agafat el gust a una legalitat on en un mandat es poden presentar dues qüestions de confiança i el govern que surti al maig del 2019 haurà de fer front a pressupostos prorrogats».