La CNMC atura la indemnització de 1.350 MEUR a l'exconcessionària del projecte Castor

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha paralitzat el pagament del crèdit de 1.350 milions d'euros que va servir per indemnitzar l'empresa exconcessionària del projecte Castor, Escal UGS. La decisió és fruit de la sentència del Tribunal Constitucional del passat desembre, que declarava inconstitucional diversos articles –el 2.2 i del 4 al 6- del Reial Decret Llei 13/2014 aprovat pel Consell de Ministres arran la renúncia al projecte per de l'empresa controlada pel grup ACS. La CNMC ha fet pública aquesta decisió amb la publicació de la liquidació provisional del sistema gasista corresponent al mes de novembre de 2017. Així doncs, les entitats financeres amb les quals Enagás va subscriure el crèdit -Bankia, Caixabank i Banc de Santander- deixen de percebre els 6,7 milions d'euros mensuals a càrrec del sistema gasista durant l'exercici de 2017. També en aplicació de la sentència del TC, arran dels recursos que van presentar el Govern, el Parlament i el PSOE, la CNMC ha anunciat que el sistema deixarà de liquidar els 15,7 milions d'euros a Enagás corresponents als costos de manteniment de les instal·lacions hibernades del fracassat magatzem de gas submarí.

«Com a conseqüència de l'anul·lació de l'article 5, es paralitzen els pagaments destinats a materialitzar el dret de cobrament -6,7 milions d'euros mensuals- contingut en aquest article i els seus titulars deixen de ser subjectes del sistema de liquidacions», relata l'informe. Així les coses, la CNMC no només ha deixat d'incloure aquesta partida a la liquidació provisional de novembre, sinó que també ha restat els 67,21 milions d'euros pagats durant els deu primers mesos de l'exercici 2017. Mentre la liquidació anual dels sistema gasista no s'eleva a definitiva, l'organisme pot restar els pagaments anteriors dintre de 2017 per donar compliment a la sentència.

La mesura, però, no afectaria, d'entrada, el pagament de la primera anualitat del crèdit, el passat 2016, quan Bankia, Caixabank i Banc de Santander van començar a percebre 80,66 milions d'euros anuals per aquest concepte. En aquest cas, el govern espanyol hauria de reclamar-la directament a les entitats bancàries. El crèdit de 1.350 milions d'euros subscrit per Enagás per indemnitzar la filial de Florentino Pérez, amb un 4,3% d'interès i a tornar en 30 anys, suposava carregar sobre les butxaques dels consumidors una factura final de 2.420 milions d'euros –una xifra que s'eleva a més de 3.300 milions si s'inclouen altres pagaments i despeses ocasionats pel magatzem de gas submarí.

De fet, a banda de paralitzar el pagament del crèdit, la CNMC també elimina del procediment de liquidació de l'exercici de 2017 els costos d'operació i manteniment reconeguts amb càrrec de l'exercici gasista. És també una altra de les conseqüències de la sentència del TC, que anul·lava l'article 6 del reial decret, pel qual es reconeixia el pagament a, Enagás, sense cap tipus de procediment públic de concurrència, la hibernació i manteniment les instal·lacions a l'espera d'una decisió definitiva del govern espanyol sobre el futur del fracassat magatzem de gas submarí. Són 15,7 milions d'euros anuals que s'han carregat anualment la factura del gas del consumidor des del passat 2015. Una xifra, sorprenentment, equiparable al cost de mantenir en funcionament l'únic magatzem submarí actualment en funcionament a l'Estat espanyol, el de Gaviota, amb un cost de 17,70 milions anual.

Les mesures anunciades per la CNMC arriben just el mateix dia que el ministre d'Energia, Álvaro Nadal, ha d'explicar davant del Congrés les mesures preses pel govern espanyol en relació a la sentència d'inconstitucionalitat i el futur dels qüestionats pagaments. De fet, molt pocs dies després que es fes donés a conèixer la resolució del TC, el mateix Ministeri publicava al BOE l'ordre anual de retribucions previstes pel sistema gasista en la qual incloïa, novament, 96,38 milions d'euros per al pagament del crèdit de la indemnització i el manteniment de les instal·lacions del projecte Castor. Tot i que no va a entrar a discutir el fons de l'assumpte, el TC va qüestionar obertament que el govern del PP escollís un reial decret llei per aprovar, l'octubre de 2014, la indemnització i el mecanisme per finançar-la. Aquesta figura normativa, reservada per a situacions de necessitat urgent, recordava la sentència, permetia l'executiu evitar el control parlamentari i ciutadà de la mesura aprovada.