El futbolista Alexis Sánchez accepta una pena de 16 mesos de presó per defraudar a Hisenda

El futbolista xilè Alexis Sánchez ha acceptat una pena de 16 mesos de presó i una multa de 590.000 euros per dos delictes contra Hisenda. L'exjugador del FC Barcelona ha arribat a un acord amb la Fiscalia que li permeti evitar la presó, per la durada de la pena i perquè es proposa que aquesta se suspengui per un període de 2 anys un cop es facin efectives les quantitats consignades per l'acusat per satisfer la responsabilitat civil. L'acord de confirmat, signat per la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i els lletrats de la defensa, conclou que el jugador va ocultar ingressos pels seus drets d'imatge. El jugador va admetre els fets en la seva declaració davant del jutjat del 16 de gener del 2017.

Segons recull l'acord de conformitat, en els anys 2012 i 2013 el jugador xilè va obtenir ingressos derivats de la cessió a tercers dels drets d'explotació de la seva imatge però no els va tributar en les seves declaracions de l'IRPF. «Amb la finalitat d'ocultar l'obtenció d'aquests ingressos a la Hisenda Pública», s'afegeix, Sánchez «va utilitzar una estratègia consistent en la simulació de la cessió dels seus drets d'imatge a dues companyies estrangeres de la seva titularitat».

D'una banda, es tracta d'una empresa constituïda a Xile del mateix Sánchez a qui el jugador va cedir el dret d'ús, explotació, producció, publicació i divulgació de la seva imatge per un període de 10 anys. De l'altra, una altra empresa constituïda a Malta, també de Sánchez, a qui la primera va cedir els drets. Aquesta segona societat va ser qui va percebre les rendes derivades del contracte d'imatge amb el FC Barcelona.

Així, a partir de la inspecció de l'Agència Tributària, es conclou que la cessió de drets d'imatge del jugador a aquestes dues societats «va consistir en una simulació encaminada a defraudar Hisenda». L'acord afegeix que aquesta pràctica és legal sempre que les rendes corresponguin realment a al societat que ha adquirit els drets, però és defraudadora «quan la cessió dels drets no és més que una simple aparença fonamentada en un negoci jurídic simulat» i quan «la veritat finalitat» es «eludir totalment o parcialment el pagament dels impostos que realment corresponen a les rendes procedents dels mateixos».

A més, s'afegeix que aquests rendiments es van residenciar en un territori en què les societats que satisfan les rendes «no estan obligades a informar de les quantitats», fet que «dificulta el control sobre la seva falta de declaració».

Tenint en compte els ingressos per drets d'explotació d'imatge del jugador, la liquidació de l'IRPF corresponent al 2012 seria d'uns 587.000 euros, i la del 2013 395.000 euros. El desembre del 2016, el jugador va ingressar a l'Agència Tributària més d'1.091.000 euros corresponents a la quota defraudada els anys 2012 i 2013, així com als interessos de demora.

Les parts que signen l'acord de conformitat demanen que s'obri judicial oral a l'Audiència de Barcelona, que inclogui l'interrogatori de l'acusat.