La Guàrdia Civil diu al Suprem que els líders independentistes actuaven com «la delinqüència organitzada»

La Guàrdia Civil creu que tota la planificació independentista es va dur a terme amb «tàctiques pròpies de la delinqüència organitzada», ja que no es volia que es fes públic cap detall de la planificació ni el funcionament dels òrgans de coordinació del pla. Aquest suposat secretisme també es va veure en les converses telefòniques amb llenguatge críptic o les trobades discretes entre els líders secessionistes, algunes de les quals van ser vigilades per la Guàrdia Civil. De fet, un informe lliurat al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena constata que diversos alts càrrecs van seguir mesures de seguretat i contra vigilància segurament aconsellats per Mossos d'Esquadra i alts càrrecs d'interior.

Un dels objectius del moviment independentista, segons l'informe al qual ha tingut accés l'ACN, era tenir mobilitzada la ciutadania, i per això considera «clau» la comunicació a través de mitjans de comunicació «públics i privats», entre els que considera «element capital» la participació de Jaume Roures, amo de Mediapro. Així, considera que la cúpula independentista va «preparar els seus seguidors per un conflicte polític, social i econòmic que lluny de defugir contemplaven generar, gestionar i guanyar, valent-se en tot moment d'una maquinària incansable de propaganda institucional».

De fet, la mobilització popular, diu la Guàrdia Civil, hauria permès evitar, segons les converses telefòniques interceptades, que els cossos policials espanyols detinguessin Carles Puigdemont i Oriol Junqueras abans del mateix 1 d'octubre.

Segons la Guàrdia Civil, l'agenda 'Moleskine' de Josep Maria Jové, interceptada a casa seva i amb anotacions de febrer del 2015 a novembre del 2016, van ser un «reflex efectiu» de l'estratègia de desconnexió «prèviament dissenyada i plasmada en el document 'EnfoCATs', també de Jové i que s'hauria redactat l'estiu del 2016. Aquesta estratègia comptaria amb un període de transició nacional i un altre de consecució i gestió de la independència, amb tres etapes: preparació del nou estat, reconeixement internacional i desplegament de les estructures d'estat. «La seva posició anava molt més enllà de simple observador, i les seves opinions i idees van ser valorades pels membres de l'Executiu i del partit», conclou l'informe.

També s'acusa Jové de participar en negociacions amb la CUP on es definia una estratègia, obligada pels cupaires diu la Guàrdia Civil, de «desconnexió, ruptura i desobediència». Tant important se suposa que és el paper de Jové que el situen en una reunió amb altres dirigents independentistes, com Marta Rovira, el 29 de juliol del 2015, poc després de la presentació de la candidatura de JxSí on ja es negocia el futur Govern. «Les anotacions que va realitzar van tenir un fidel reflex en la composició final de l'Executiu», assegura l'informe. També el situen en una reunió amb Jordi Turull i Lluís Corominas per pactar que Joan Josep Nuet fos el membre de CSQP a la Mesa del Parlament.

Entre les estructures d'estat dissenyades pels líders polítics, diu la Guàrdia Civil, hi ha els Mossos, el CTTI, l'exèrcit, el sistema educatiu, les infraestructures bàsiques essencials, la Seguretat Social, la hisenda pròpia o el poder judicial. Tot això, conformava el «còctel ideal» per forçar la desconnexió. Fins i tot, Jové va arribar a dir per telèfon que els Mossos «obeirien les lleis del Govern català i que es devien a aquest Govern abans que al jutge o a Espanya», tot i que la Guàrdia Civil recorda que els principis d'actuació de la policia catalana inclouen la defensa de la Constitució, l'Estatut i l'ordenament jurídic.

Sobre el CTTI, es conclou que va rebre diners dels departaments d'Economia, Afers Socials i Justícia, tots controlats per ERC, perquè calia recopilar megadades per les necessitats operatives de les estructures d'estat. Però alguns projectes del CTTI «creuaven la línia», segons alguns càrrecs de l'organisme.

Fins i tot, la Guàrdia Civil dóna a Jové un paper rellevant en la localització de naus industrials com les de Bigues i Riells, on la Guàrdia Civil va decomissar milions de paperetes, o la gestió dels col·legis electorals, que va emparaular amb el conseller de Salut, Antoni Comín.

L'informe, de 176 pàgines inclou deu annexos amb notícies de premsa, una carta d'Ada Colau a Puigdemont i Junqueras, correus electrònics intervinguts a Josep Lluís Salvadó i el documental '1-O' elaborat per Mediapro i emès per TV-3, així com nombroses trucades telefòniques intervingudes.