Judicial
El Suprem absol la tuitera Cassandra pels acudits sobre Carrero Blanco
El tribunal diu que són només «acudits de mal gust» després que l'Audiència Nacional condemnés la tuitera a un any de presó
El Suprem cita Boya i Gabriel el 14 de febrer, Rovira i Pascal el dia 19 i Mas i Lloveras el 20
La Sala II del Tribunal Suprem ha anul·lat la condemna d'un any de presó imposada per l'Audiència Nacional a la tuitera Cassandra per un delicte d'humiliació a les víctimes del terrorisme pel contingut de 12 tuits relatius a l'atemptat a Carrero Blanco. El Suprem ha absol l'acusada en considerar que els tuits van ser acudits «fàcils i de mal gust» sobre un atemptat que es va produir ja fa 44 anys i afegeix que són reprovables «social i fins i tot moralment pel que fa a la mofa d'una greu tragèdia humana», però que «no resulta proporcionada una sanció penal».
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Alberto Jorge Barreiro, destaca que eren missatges en repetir acudits ja coneguts en els quals es juga en clau d'humor amb la forma singular amb la qual es va atemptar contra Carrero Blanco, fent volar el seu vehicle pels aires. La Sala recorda que des de l'atac, perpetrat el 1973, «s'han inventat innombrables acudits, i en gairebé tots la clau de l'humor requeia en el fet que el vehicle solcava l'espai i acabava caient dins d'un edifici».
«Aquestes circumstàncies han servit perquè la dinàmica de l'atemptat i la identitat de la víctima es parodiessin en les publicacions escrites i sobretot en la comunicació 'boca a boca', i últimament a través de les xarxes socials d'Internet», indiquen els magistrats. Segons el TS, les piulades de Cassandra «no contenen cap comentari àcid contra la víctima de l'atemptat ni expressen frases o comentaris feridors, punyents o ultratjants contra la seva persona o qualsevol aspecte concret de la seva vida pública o privada». El tribunal afegeix que «sense cap dubte s'aprofita l'humor negre per qüestionar el personatge víctima de l'atemptat, en una reacció molt pròpia del nostre entorn social de criticar o fustigar sarcàsticament a qualsevol personatge públic quan succeeixi qualsevol contingència que permeti improvisar un acudit idoni per ridiculitzar o parodiar un defecte o una desgràcia personal».
A més, el TS considera rellevant que els fets van tenir lloc en un context molt especial i ara fa 44 anys, «temps més que suficient per considerar-ho com un succés històric» i que el seu comentari en clau d'humor «no pot tenir la mateixa transcendència que un esdeveniment recent». Pels magistrats, «aquest transcurs del temps i l'oxidació del tema en clau d'humor negre permeten considerar que ja no estem davant d'accions especialment perverses que tenen com a objectiu específic la humiliació i el descrèdit de les víctimes».